AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Són els 18:36h, els convidats fa estona que han acabat viandes i postres, els licors i la barra lliure preceptiva reguen els moviments d'arrítmics ballarins, la núvia anima la festa "jaleando" i el punxadiscos remata la faena amb allò que no pot faltar en cap casament com déu mana per aquestes terres: un pasodoble español...
El meu oncle m'agafa per ballar... no, déu meu!, i no es que no en sàpiga de ballar pasosdobles, que sí, però aquest no, per favor!... un manoloescobar enllaunat i guitarra en mano és corejat per tots els assistents, i el quevivaeppaña y eppañaeslamejor ressonen per boca de tothom, nens i grans ballen i canten orgullosos.
Cadascú escombra cap a casa, els "vitores" a l'Andalusia de món pare es barregen amb la chulapería (de chulapo, no de chulo) madrileña més castiza i el "que vivan los novios" hi és substituït pel flamant títol de la cançó, quedant entesos i agermanats sota una mateixa lletra:
En faria una anàlisi exhaustiva de l'ús i abús de la metàfora, de la hipèrbole i la prosopopeia implícita, de l'obstentació i de tot un seguit de perfectes figures literàries, espremudes al màxim fins trobar el punt exacte de l'espanyolisme ranci; però no la faré, en lloc de l'anàlisi us deixo amb una altra versió que m'agrada més...
La cançó comença al minut 2:04 i aquí teniu una versió on se sent més bé:
En fí, jo, qual l'E.T de la foto, em trobava ahir aliena a casa meva, i vaig cridar allò de "mi casa, teléfono" i vaig fugir mòbil en mà simulant un contacte interestelar amb el més enllà, el meu oncle insistent em perseguia per ballar, però jo vaig ser més ràpida...
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
Bon vespre !