carme |
dissabte, 12 de juny de 2010 | 21:07h
Ha estat un privilegi i un honor tenir-vos com a president del Barça.
El vostre tarannà desacomplexat ha fet un bé immens a la nostra dissortada Pàtria.
Aquesta manera de fer i de ser ha dignificat cada racó del barcelonisme.
Heu estat valent, tenaç, generós, lúcid, noble, intel·ligent, sagaç, astut, clarivident, murri, intuïtiu, ardit, coherent, altruista, lleial, genial...
No marxeu gaire lluny si us plau.
Us necessitem per menar-nos cap a la independència.
Una forta abraçada i moltes gràcies President Laporta.
jo com en Pep, hauria votat en Bassat a les darreres eleccions. Aquestes eleccions hauria votat en blanc, com diuen que ha fet en Pep, tal com vaig fer a les municipals de Vic. Tots els canditats em feien angúnia, i me'n molta, per no dir alguna cosa més forta.
No vull opinar d'en Sandro. El seu nom ja em molesta, però amb en Laporta el seu dia vaig opinar i estava en contra totalment i em vaig errar. Desitjo continuar gaudint del Barça fins com ara amb els seus daltibaixos, però sóc molt conscient que el que em tingut fins ara no ho tindrem gairebé mai més.
Crec que ha estat el millor president de la història i, potser el més valent, on malgrat la pressió mediàtica de l'infable conde de tota la puta vida d'aquest desgraciat país que és el nostre, ha estat capaç d'aguantar i tirar endavant i dir que vol un pais digne i sobirà, malgrat sigui president del Barça i no trobo que ningú s'hagi mort, i si ho fet que l'enterrin a Castella. Almenys aquest home no és aigua de marduix com molts que s'omplen la boca de país i no pasen de ser pinxos de taberna, malgrat hagin estudiar a l'Escola Francesa de Barcelona, i això el dignifica.
Espero éxita pel Barça i pel país i el model de transició i de barcelonisme que ha fet ús aquest home el dignifica.
A reveure i que sean muy duras el lunes las pérdidas con Honduras.
Ramon
M'agrada molt que rectifiquéssis amb en Laporta, rectificar és de savis.
Gràcies pel teu comentari Ramon, ens veiem demà i 'viva Honduras'!
No en fassis cas, això són les meus còlics mentals de sempre. El seny i la rauxa d'un català que en voldria ser de ple dret.
Ramon.
Et saluda Ramon i molt bó el teu bloc.
Et voldria demanar una cosa, barrejant fútbol i política: un possible partit que es diu Reagrupament no existeix? O és que emprenya que el possible candidat sigui en Joan Laporta, el millor president de la història del Barça, malgrat les funestes campanyes mediàtiques del Grup del Conde en contra? A la premsa del Conde no veig massa que surti aquest possible nou partit.
Bé, potser sóc una persona poc informada i que no estic massa al corrent del que passa al món. A vegades és bó barrejar fútbol i política. És una salsa que trobo que combina d'allò més bé. Genera passió i la passió és vida.
Ramon.
Gràcies pel teu comentari Albert, he visitat el teu bloc i m'ha interessat molt.
Bona nit.