Didac |
divendres, 11 de juny de 2010 | 00:35h
Digueu-me ingenu però estic esperançat. Com vaig dir a un post de gener, aquest cop, la Coalició Compromís està preparant les eleccions de 2011 amb molta intel·ligència i correcció; res a veure amb la llastimosa i decepcionant campanya de 2007. L'últim encert d'aquest procés ha estat l'elecció de Joan Ribó com a cap de llista de la coalició a la batllia de València, que serà presentat dissabte vinent dia 12 de juny al Teatre "el Micalet". Aquest fet demostra, indiscutiblement, el tarannà "paisvalencianista" i d'esquerres de Coalició Compromís i, qui diga el contrari, vol confondre al personal. Des del meu punt de vista, és la persona més indicada per liderar la feixuga tasca de recuperar el vot del Cap i Casal, absolutament clau per poder superar la barrera del 5% que obri les portes de les Corts. Joan Ribó és una garantia d'honestedat i treball; de lluita i compromís. El vaig votar quan era a Esquerra Unida i ho tornaré a fer.Sóc un ingenu. D'acord. Sóc més conscient que ningú de la realitat política del nostre malaurat País i, malgrat tot, tinc eixe bri d'esperança. Em pregunte d'on prové aquesta inusitada sensació. No és, de cap manera, una esperança en la victòria. És, més bé, constatar que, si més no, aquest cop s'estan fent les coses amb professionalitat i criteri; amb un gran sentit de la responsabilitat. I això, en una esquerra tant desestructurada com la valenciana i al bell mig d'una situació política, lingüística i cultural tant dramàtica com la que vivim, és un argument més que suficient com per sentir-se una mica esperançat. Si més no, perdrem la batalla amb la cara ben alta, conscients i segurs d'haver fet les passes que calia fer. Qui fa el que pot, no està obligat a més.
Ho he dit ben clar; és el meu particular eslògan: Jo? Amb Joan Ribó!
Has parlat tant clar com jo: tots a una! Si les coses no rutllen, cap problem! Ben mirat, quan fa que res no rutlla a la nostra "Comunitat"? ("comunitat de veïns mal avinguts, mal governats i pitjors pensats", com la definia avui mateix J. F. Mira al Quadern de El País). És possible que, de nou, Compromís és quede a les portes de les Corts. I en cas que, com jo espere i desitge, assoleixin el 5% dels vots del País, és molt probable que no puguem fer fora la carcoma pepera que ens devasta com a poble. En tot cas però, no tindrem la sensació de frustració del 2007. I això, ja és alguna cosa. Senzillament, haurem de començar a assumir -en pretèrit- una de les premonitòries i magnífiques frases de Joan Fuster: "El País Valencià o era d'esquerres, o no era".
Didac
PD: Per cert, tenim pendent la ruta Natzaret-Vilamarxant-Natzaret, tot seguint el llit del Túria amb les nostres bicicletes. Ja en parlarem!