Potser vosaltres ja coneixeu la història, jo no, la vaig llegir ahir per primera volta i no me la trec del cap, no puc.
Excel·lències, distingits membres i responsables d'Europa,
Però en primer lloc, vos presentem les salutacions més delicioses, adorables i respectuoses en la vida. A tal efecte sigueu el nostre suport i ajuda. Sigueu per a nosaltres, a Àfrica, aquells a qui podem demanar ajuda. Nosaltres vos supliquem, per l'amor del vostre continent, pels vostres sentimens envers el vostre poble i especialment per l'afinitat i l'amor als vostres fills, als que estimeu com a la vida. A més, per l'amor i l'amistat del nostre Creador, "Déu el Totpoderós", que vos va donar totes les bones experiències, la riquesa i el poder de construir i organitzar bé el vostre continent per a convertir-lo en el més bell i admirable de tots.
Membres i responsables d'Europa, és a la vostra solidaritat i a la vostra bondat que nosaltres demanem la vostra ajuda a Àfrica. Ajudeu-nos. A l'Àfrica patim enormement, tenim problemes i algunes mancances en els drets dels xiquets.
Pel que fa als problemes, tenim: la guerra, les malalties, la falta d'aliments, etc.Pel que fa als drets dels xiquets, a Àfrica, especialment a Guinea i tenim escoles, però una gran falta d'educació i d'ensenyament. Excepte en les escoles privades on hom pot obtenir una bona educació i un bon ensenyament, però és necessària una gran suma de diners i els nostres pares són pobres. La (?) és alimentant-nos. A més, no tenim escoles esportives en les que podria practicar futbol, bàsquet (?) etc.
És per açò que, nosaltres, els xiquets i joves africans, vos demanem que feu una gran organització eficaç per a Àfrica, per permetre'ns avançar.
Així que si veieu que sacrifiquem i exposem les nostres vides, és perquè patim molt a Àfrica i vos necessitem molt per lluitar contra la pobresa i per a posar fi a la guerra a Àfrica. Malgrat tot, nosaltres volem estudiar, i vos demanem que ens ajudeu a estudiar per a ser com vostès a Àfrica.
Finalment, vos preguem que ens excuseu per aquest fort atreviment d'escriure-vos aquesta carta, en tant que sou els grans personatges a qui devem tant de respecte. I no oblideu que és a vosaltres a qui nosaltres hem de plànyer (?) la feblesa de la nostra força a Àfrica.
No puc afegir res, a la mort de dos xiquets de quinze i catorze anys. Una de les coses que no em puc traure del cap és que eixa carta era per a mi, per a nosaltres, per als membres i responsables d'aquesta Europa, el continent le plus beau et admirable ami les autres.
No recorde que feia el 2 d'agost del 1999, probablement res de profit, però la carta de Yaguine i Fodé no em va arribar, em va arribar ahir, amb més de deu anys de retard, com un cop de puny.
Jo sí afegiré alguna cosa, hui la ràdio diu que l'extrema dreta ha guanyat terreny a Holanda amb un discurs racista (explícitamente racista). Estic molt preocupada i després de llegir esta carta també avergonyida de pertanyer a aquesta Europa i profundament decebuda perque ningún ha fet res per Yaguine i Fodé.
Bon dia ? Marieta.