Fa deu mesos que vaig estar a Palestina. Des d'aleshores, fins avui, m'ha estat impossible escriure quatre línies d'aquella experiència. Copsar la situació, fins i tot quan n'has estat testimoni directe, no és una feina senzilla en aquell trosset de terra de l'Orient Mitjà.
No és per falta de ganes, ni per incredulitat. És per la necessitat d'ordenar l'embolic mental que suposa assimilar un conflicte sociopolític d'aquestes característiques. Durant aquests mesos, moltíssima gent m'ha preguntat 'com va anar, per Palestina'? I jo, encara amb un nus a la llengua, responia 'com a vivència, apassionant i dura'.
Vam veure camps de refugiats d'1 quilòmetre quadrat on hi vivíen 33.000 persones. Com es pot ser neutral en aquesta realitat? Vam veure manifestacions de jueus ultrasionistes, armats amb pistoles i metralletes, passejant-se pel barri àrab de Jerusalem. Dec ser jo l'únic que ho entén com una provocació? Vam parlar amb àvies que, 60 anys després, encara guarden les claus de les cases que l'estat d'Israel els hi va robar i derrocar. Com pretenen negar l'existència de tot un poble que l'únic que vol és recuperar allò que els hi va ser près? No és aquest un dels seus drets?
Vam veure les parets marcades. Ens van explicar els noms i els cognoms dels milers de palestins condemnats a passar anys a la presó per reivindicar el que és seu. Vam veure la tecnologia més avançada aplicada a l'armament que utilitza Israel per mantenir el seu ordre i la seva pau. Vam fer nostres les consignes de lluita, i vam indignar-nos a cada check-point. No vam poder fer res per salvar-los. Només veure-hi amb els nostres ulls, ser-hi per explicar-ho a la nostra terra.
Deu mesos després, els qui neguen els drets més bàsics, assassinen una desena de solidaris internacionalistes. Hem pensat més d'una vegada que aquells morts haguéssim pogut ser nosaltres. Perquè no hi ha cap argument humà ni cap motiu estrictament humanista que pugui justificar la massacre, el bloqueig, la repressió i l'anul·lació que practica l'Estat israelià cap al poble de Palestina.
Perquè ens posem al costat dels qui pateixen. I perquè la nostra lluita és la lluita per vèncer a l'opressor.
Reivindiquem un Estat laic, sense discriminacions de religió. Un Estat on hi puguin conviure jueus i àrabs. Perquè eliminar l'essència xenòfoba i excloent d'Israel és consolidar una societat radicalment lliure, per eliminar els fonaments d'un Estat que, ja des dels seus inicis, va ser creat per raons religioses. I pensat, només, per als jueus.
I que quedi ben clar: no som antisemites aquells que defensem Palestina. Defensem Palestina per la seva lluita incansable per aconseguir l'autèntica llibertat. La dels pobles, la de les persones.
Palestina: amb tu, cap mur.
No és per falta de ganes, ni per incredulitat. És per la necessitat d'ordenar l'embolic mental que suposa assimilar un conflicte sociopolític d'aquestes característiques. Durant aquests mesos, moltíssima gent m'ha preguntat 'com va anar, per Palestina'? I jo, encara amb un nus a la llengua, responia 'com a vivència, apassionant i dura'.
Vam veure camps de refugiats d'1 quilòmetre quadrat on hi vivíen 33.000 persones. Com es pot ser neutral en aquesta realitat? Vam veure manifestacions de jueus ultrasionistes, armats amb pistoles i metralletes, passejant-se pel barri àrab de Jerusalem. Dec ser jo l'únic que ho entén com una provocació? Vam parlar amb àvies que, 60 anys després, encara guarden les claus de les cases que l'estat d'Israel els hi va robar i derrocar. Com pretenen negar l'existència de tot un poble que l'únic que vol és recuperar allò que els hi va ser près? No és aquest un dels seus drets?
Vam veure les parets marcades. Ens van explicar els noms i els cognoms dels milers de palestins condemnats a passar anys a la presó per reivindicar el que és seu. Vam veure la tecnologia més avançada aplicada a l'armament que utilitza Israel per mantenir el seu ordre i la seva pau. Vam fer nostres les consignes de lluita, i vam indignar-nos a cada check-point. No vam poder fer res per salvar-los. Només veure-hi amb els nostres ulls, ser-hi per explicar-ho a la nostra terra.
Deu mesos després, els qui neguen els drets més bàsics, assassinen una desena de solidaris internacionalistes. Hem pensat més d'una vegada que aquells morts haguéssim pogut ser nosaltres. Perquè no hi ha cap argument humà ni cap motiu estrictament humanista que pugui justificar la massacre, el bloqueig, la repressió i l'anul·lació que practica l'Estat israelià cap al poble de Palestina.
Perquè ens posem al costat dels qui pateixen. I perquè la nostra lluita és la lluita per vèncer a l'opressor.
Reivindiquem un Estat laic, sense discriminacions de religió. Un Estat on hi puguin conviure jueus i àrabs. Perquè eliminar l'essència xenòfoba i excloent d'Israel és consolidar una societat radicalment lliure, per eliminar els fonaments d'un Estat que, ja des dels seus inicis, va ser creat per raons religioses. I pensat, només, per als jueus.
I que quedi ben clar: no som antisemites aquells que defensem Palestina. Defensem Palestina per la seva lluita incansable per aconseguir l'autèntica llibertat. La dels pobles, la de les persones.
Palestina: amb tu, cap mur.
Com fan a actuar amb aquesta consciencia de injusticia a sobre ?
Ara bé, em sembla que som ingènus si ens pensem que Palestina esdevindrà un estat laic i sense classes socials. Hamas és islamista i la religio fanàtica i portada a l'extrem és el que mou les elits de Hamas.
Una darrera pregutna, l'estat d'Israel s'ha d'eliminar? Els 7 milions de jueus s'han deportar a Europa? A quin país? Que passarà amb la minoria jueva un cop s'hagi eliminat l'estat d'Israel?
Ho sento però jo no predico amb les deportacions massives.
I malauradament cada cop hi ha´menys espai pels que som ateus, l'ascens de l'islamisme, l'embogiment paranoic del sionisme i la reacció homòloga a l'islamisme del cristianisme fa que cada cop sigui més difícil reivindicar l'ateísme sense corre el risc de ser declarat enemic d'Al·là, Yaveh, Jesús i la mare que els va parir a tots els deus dels collons.
La pregunta és: l'estat d'Israel s'ha d'eliminar o no? ës possible la via dels dos estats? O sigui, una Palestina lliure invalida un estatd'Israel lliure?
Jo crec que el que cal és que Palestina esdevingui un estat independent i viable i que Israel reconegui els crims que ha comès. tot i així hem de ser conscients que el factor religiós és molt fort i que els centenars de milions de musulmans de la regió avalenles teories liquidacionistes de jueus, cosa que és difícil de compartir.
ës una qüestió molt complicada ( fa anys i panys que el conflicte està enquistat) i no sé si des de l'EI tenim gaire capacitat per incidir-hi o aportar-hi solucions, més enllà d'alguns viatges solidàris. Crec que hem de ser solidaris en la mesura del possible i ser cauts a l'hora d'actuar.
Però és clar, el FPLP té centenars de militants a les presons i, ara mateix, la seva veu no és precisament la majoritària.
Això fa una certa por.
Sigui com sigui, i amb dubtes inclosos: Palestina LLiure!
La solució és que l'ateïsme agafi més força i arraconem definitivament les religions.
Si no reivindiquem l'ateïsme ens podem trobar que cagar-se en Déu o en Al·là sigui perseguit per la llei. Ja hem patit massa anys de censura catòlica com per ara haber d'aguantar l'integrisme islamofeixista i la irracionalitat criminal del sionisme.
Ni Al·là, ni Javhe ni Jesús. Ateïsme radical!
Per cert que això de tirar els jueus al mar és tant perillós i totalitari com els crims que el sionisme feixista està duent a terme a Gaza. Si us plau, no podem arreglar un problema a base de crear-ne una altre de pitjor. Si deportem milions de jueus, si els obliguem a abandonar Israel com creieu que acabarà la història?
Els jueus van patir un extermini feixista i criminal, el més gran genocidi que la humanitat ha conegut. I ara l'estat jueu està cometent també actes criminals contra població civil i innocent àrab. Però d'aquí a uns anys també ens podem trobar que les actuals víctimes palestines i àrabs reaccionin amb el mateix odi i feixisme amb que ho estánfent els jueus. Per això no es pot esborrar del mapa l'estat d'Israel perquè milions de persones podrien ser massacrades per l'integrisme.
Si us plau, hem d'aconseguir una Palestina Lliure i per això cal sancionar Israel i castigar-lo, obligar-lo a negociar, però mai a costa de la deportació dels seus habitats