Correu Blocs | VilaWeb.cat
peremacias | dimarts, 8 de juny de 2010 | 12:11h

Ningú no te cap mena de dubte, que el senyor Corbacho o la senyora Chacón, com a ministres, fan política espanyola. La seva comesa, com a part de l’executiu, és la defensa global dels afers de l’estat espanyol. Es deuen a aquest i, en cas de col·lisió d’interessos, no poden tenir altre prioritat que l’espanyola.


La senyora Chacón, que també és diputada, i els seus vint-i-quatre companys del PSC, formen part del grup parlamentari socialista, que té com a missió fonamental donar suport al govern presidit per Rodríguez Zapatero. Tothom sap que, en cas de conflicte entre l’esmentat govern i Catalunya, no els queda més remei que complir disciplinadament la seva missió fonamental, encara que es lesionin els interessos catalans. És així des de fa prop de trenta anys, i només algunes veus aïllades del socialisme català han reivindicat, de tant en tant, la constitució d’un grup parlamentari propi. Sense sort, és clar!

 

Per a CiU, aquest dilema fatal no existeix. No hi ha cap senyor a qui servir per davant de Catalunya. Ara bé, això no vol dir que els qui en formem part no estem exempts de riscos. Un risc que s’ha donat en més d’una ocasió quan els diputats representants del catalanisme polític a Madrid ( els de la Lliga, els de l’Esquerra d’en Macià i en Companys, i, ara, els convergents) ens hem vist abocats a participar en la presa de decisions transcendentals. Aleshores és quan cal tenir-ho més clar: fem política espanyola o fem política catalana a Madrid?

 

No ens podem permetre caure en l’errada d’avantposar la política espanyola a la catalana. El resultat seria exactament el mateix que el que critiquem als diputats del PSC. La nostra participació en els afers espanyols només pot tenir una prioritat: la millor defensa del que interessa a la majoria de catalans. El vot de CiU, que va permetre que les mesures d’austeritat pressupostària anessin endavant, n’és un bon exemple. Si ens haguéssim apuntat a les tesis del PP – quan pitjor, millor- i el Decret Llei no s’hagués convalidat, el panorama econòmic per a Catalunya, seria ben trist. Ningú, com els emprenedors catalans, sap com cal contribuir a l’estabilitat financera de la moneda única per a fer front a les dificultats actuals de les empreses i per a començar a crear ocupació.

 

El paper responsable de CiU a les institucions espanyoles que sovint ha estat aplaudit, no ha estat mai comprés, ni ha estat gens correspost: salvar Espanya no és garantia que, uns i altres, vulguin respectar les ànsies d’autogovern catalanes. Els qui, tant irresponsablement es barallen com gos i gat i no es posen d’acord ni en una situació tant compromesa com l’actual, en canvi, coincideixen en aprovar un nyap de Llei de Ports, amb l’únic objectiu de laminar les competències de les Autoritats Portuàries. L’exercici de responsabilitat de CiU no obté ni el contrapunt d’un mínim respecte a l’autonomia portuària sorgida del Pacte del Majèstic.

 

La responsabilitat de CiU no serà mai corresposta ni pels socialistes ni pels populars. Ho tenim molt clar. No ho fem per ells, ho fem pels catalans. Perquè els nostres objectius responen a la política catalana, que és catalana tant si la fem a Olot o a Barcelona, com a Madrid.

Comentaris: 3

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Biografia

Sóc olotí i estic casat amb l’Assumpta, una noia de l’Espluga de Francolí. Ara, vivim amb els nostres fills prop de la Sagrada Família de Barcelona.

Sóc enginyer de camins i he exercit la professió prestant serveis a l’administració, com a professional liberal i, sobre tot, com a professor d’urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Vaig viure a Olot fins l’any 1996 i vaig tenir la immensa sort de ser alcalde d’aquesta fantàstica ciutat durant 12 anys. Després, el President Pujol em va nomenar conseller, primer de Medi Ambient i, després, de Política Territorial i Obres Públiques.

Sóc de Convergència des del 1977 i, en el període 2001-2004, en vaig ser Secretari General adjunt. Ara mateix, passo part de la setmana a Madrid, intentant fer sentir la veu del catalanisme polític al Congrés dels Diputats.

Com a enginyer i com a polític, m’he passat mitja vida defensant les infraestructures que Catalunya necessita. Ara ho faig també des del Cercle d’Infraestructures, una fundació privada que hem creat per reflexionar sobre el paper de les infraestructures a la nostra societat post-industrial.

Ja us podeu imaginar que m’agrada escapar-me, sempre que puc, a Olot a veure la meva gent i a somniar en un país tant verd com ple de progrés econòmic i social per tothom.

Pere Macias i Arau

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats