VilaWeb.cat
Victoria | Històries | diumenge, 6 de juny de 2010 | 18:46h

El marcador de les visites, que ja sabem que és un poc aleatori, marca la següent curiositat: 133.133 visites a les entrades i 3993 comentaris. M'ha fet somriure i us ho agraeixo. No ho hagués cregut mai. Continuo amb ganes de pensar teclejant i compartir-ho.

D’altra banda no és pas un dia especialment alegre. Era lluminós però de cop s’ha tornat fosc. Mentre volia escriure aquest atzar enjogassat i parlar del 'tres' i la bolla, he sabut que aquesta matinada han tornat a assassinar una dona de 31 anys al portal de ca seva, a Salt. No hi ha lloc més insegur de vegades que la casa i la companyia de qui es pensa ser l’amo de tot menys del seu propi control. És una ferida personal i social molt dolorosa. En són cinc a Catalunya i 31 a l'Estat

Una amiga m’ha enviat un vídeo que denuncia que al món encara hi ha 6000 nines cada dia a les que se’ls practica l’ablació de clítoris i llavis interns amb les greus conseqüències que té per a la seva salut física i psíquica.

Arrabassar de rel el goig i segellar paraules i delícies, brutal. No una ni dues...130.000.000 de dones ho sofreixen.


He vist també el cantant dels Pink Floyd – l’altre dia el recordava -  dient a una entrevista a Barcelona que haurien de jutjar Bush i Blair per sembrar el terror i mentir amb conseqüències letals per a un poble i cents de mils de persones... De fet tots estem més sacsejats i bandejats després d'això. Per cert recordo que eren tres els de la foto. Vosaltres també, no?

 

Han de caure molts de murs encara. Això no pinta bé

Fotogràfia: La mort de l'esperança
Quadre del mateix títol, de ressonàncies poètiques i pictòriques...
de Marquet Pasqual i M.V.Secall

Comentaris: 11
  • ...///...
    rginer | dimarts, 8 de juny de 2010 | 06:51h

    .... el tercer ...apareix de tant en tant ... El quadre és preciós; els colors m'agraden molt, però crec que l'esperança no mor mai, sempre hi és, malgrat ens ha tocat ara viure en un món ben convuls i perillós, fa por. 
    Aquests videos de denúncia de vegades no donen els resultats que una voldría. Els colonitzadors que han envaït els països, els pobles, les nacions, al llarg de la història han fet molt mal, molt. Han exprimit totes les riqueses, però no han fet mai pedagogia ni han respectat els pobles ni les seves cultures.
    Els teus apunts i comentaris ....... no comment .... les xifres canten, i a més sempre mirem si apareix 'el pèndol ......
    Bon dia estimada amiga. 

    • no mor mai
      Victoria | dimarts, 8 de juny de 2010 | 09:08h
      No mor mai l'esperança, és com l'au fènix que sorgeix de la cendra i ens manté en vida fèrtil. El tema dels colonitzadors és de vergonya.
      Una abraçada que ja comença a necessitar fer-se real.
  • Els tres porquets
    borinotus | dilluns, 7 de juny de 2010 | 13:48h
    Si s'haguessin de jutjar tothom que fa barbaritats i ha fet patir gent no acabaríem....però és curiós que s'oblidin de l'Aznar, no és el primer cop que ho veig. Li deu fer ràbia de la bona, ell qu volia passar a la posteritat....

    Sobre l'ablació el problema principal és que és una tradició (per anomenar-ho d'alguna manera) tan arrelada que dificilment es pot canviar.  Allò ideal és que ells mateixos (sobretot elles mateixes) en prenguin consciència, el més dificil és ajudar-los des d'aquí sense que ho vegin com una ingerència estrangera. En molts casos s'acaben enrocant en ells mateixos...
    • els tres porquets i la tradició
      Victoria | dimarts, 8 de juny de 2010 | 09:05h
      Això dels tres porquets és molt divertit, talment.


      La crucifixió, el circ romà i la crema de bruixes han passat a la història ... potser també estaven arrelades a la tradició, però no són defensables. És clar que no es tracte de fer allò de 'la letra con sangre entra', ni de fer ingerències, es tracte de fer pedagogia, debat, ajudar vertaderament  quan és possible, i lleis que a occident no ho permetin.
  • Blanc i negre
    Joan Alcaraz | dilluns, 7 de juny de 2010 | 10:10h
    T'anava a felicitar per la primera part... però no puc felicitar-nos col·lectivament per la segona.

    La vida, ens agradi o no, és això: blanc i negre, plaer i dolor, llum i ombra...

    I no és fàcil trencar aquesta dualitat.

    De tota manera, per l'èxit del bloc, et felicito de nou.

    • Llum o fum?
      Victoria | dimarts, 8 de juny de 2010 | 08:58h
      Bon dia, Joan. És vera no podem fugir de la dualitat... potser sí que podem i de fet ho fem mirar de millorar com a espècie i posar llum en lloc de fum. Una abraçada i gràcies pel teu suport i comentaris des dels inicis.
  • Eren 3, sí.
    novesflors | diumenge, 6 de juny de 2010 | 20:59h
    A mi també m'ha arribat el vídeo sobre l'ablació. Terrible. Potser no ens mereixem ser humans.

    Pel que fa a les visites i als comentaris, t'ho mereixes.
    Escrius molt bé i ets un pilar cultural important. El quadre, preciós.
    • La por
      Victoria | dimarts, 8 de juny de 2010 | 08:55h
      Gràcies per venir al meu 'lloc' virtual de conversa, sempre hi ets i m'encoratges. Els quadres vertaderament són magnífics. Na Carme - Laura me va suggerir mostrar tota la sèrie i ho faré.


      Pel que fa al tema de l'ablació me sembla que és fruit d'una por ancestral i un abús de poder. Jo diria que la por real del cos que ensuma un perill, un predador o una catàstrofe, és una por adaptada, que ens fa evolucionar. La por induïda, dogmàtica, mental o irracional, aquesta és una vertadera tragèdia. Sempre hi ha un monstre disposat a fer-la servir per als seus interessos de dominació. La capacitat de crear vida de la dona i la por a la seva capacitat de gaudi han creat aquestes pràctiques aberrants. És un tema molt seriós a debatre.
  • Fa tmps que comentàrem que més important que les xifres
    josepblesa | diumenge, 6 de juny de 2010 | 19:48h
    d'entrads, visites, n'eren els comentaris. Casualment avui, al teu costat, en aprle de dones i homes. I com ultrapassar eixe estadi de feminitat i masculinitat. En abatre eixa falsa polèmica. I com encetar un nou camí tots plegats. La feminitat no sols és exclusicvca de les dones. Això vindique, com l'altra. Personetes....al capdavall....

    Un b7
    • Un nou camí
      Victoria | dimarts, 8 de juny de 2010 | 08:43h
      Dius bé un nou camí tots plegats, homes i dones, persones, de llibertats, igualtats, cooperació, estimació, respecte... autodeterminació... un camí on les idees i els sentiments només s'expressin lliurament, mai s'imposin per la força o la brutal técnica d'eliminació d'altri convertit en objecte-obstacle. No parlo d'un món ideal, només d'un món amb justícia humana, drets i deures i resssolució de conflictes per la via de la paraula i la mediació, sigui personal, de grup laboral, de país o internacional... Lluny , sí, impossible, no. Com diu l'Eudal C. les persones, la humanitat, s'equivoca ,  però pot esmenar els seus errors i de fet ho fa.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats