"La burca és la negació de la dignitat de la dona, de l'ésser humà. Tothom està en contra de la burca; el debat és si la prohibició ha de ser total o parcial. I el Partit Socialista Francès en aquests temes ha de ser clar: la gent no entén les mitges tintes. Fa cinc anys no hi havia burques, avui n'hi ha 3.000 i demà en poden ser més. Hi hem de dir no". Manuel Valls, diputat de l'Assemblea Nacional Francesa i alcalde d'Évry. Valls és d'origen català, nascut a Barcelona el 1962, i alcalde d'una ciutat francesa, Évry, amb més de la meitat de la població del Magrib i de l'àfrica negra. (fragment de l'entrevista a Manuel Valls feta per Anna Bancells i publicada a l'AVUI d'ahir dissabte 5 de juny de 2010)
De vegades, els debats són interessats. A casa nostra la burca no és un problema. Quantes n'has vist? Si prohibim en excés generem la reacció contrària. Quan es produeixen xocs culturals acostumen a resoldre's amb el temps. És qüestió d'hegemonia cultural no pas d'imposició. Conec noies magribines que han deixat voluntàriament de portar el mocador i d'altres que l'hi porten voluntàriament. També n'hi haurà que el porten per pressió o imposició familiar, però la pregunta és: què faran les seves filles? Si els ho prohibim a les mares, les filles es refermaran en la defensa de la identitat d'origen i generarem adolescents rebotats contra el nostre sistema. A França ha passat i aquí hi ha prou brou de cultiu perquè passi.
Cal donar poder cultural, econòmic, i humà a la dona musulmana i que siguin elles qui ho decideixin, ja n'hi ha prou de decidir per les altres! Qui viu la situació és qui ha de decidir des d'una posició de seguretat.
Si diem que han de ser les dones musulmanes qui triin, triaran portar el burka. Però ho escolliran coaccionades perquè de llibertat no en tenen. Però jo també decidiria portar burka si l'altre opció fos una pallissa o no poder sortir de casa o ves a saber què...
La burca, com el passamontanyes, el casc integral de moto o la mitja a la cara, és qüestio de seguretat i ordre públic. No és cosa "de religió".
I si algú no ho troba bé, que foti el camp i s'en vagi a un lloc on el comprenguin i no atentin contra la seva llibertat.
Ah!: i jo en vaig veure una persona (no em demaneu si era home o dona) que hi anave amb burca. Era l'any 2009 a la Granja de Segovia, a l'agost.
Atentament