VilaWeb.cat
frechina | dijous, 16 de març de 2006 | 00:42h
Explicava David Fernández que segons el grandíssim cantaor flamenc Miguel Flores, de malnom Capullo de Jérez, l'intèrpret havia de ser salvatge i cantar "amb faltes d'ortografia" si volia guanyar-se el públic. (continua)

Així sonen Sabir, salvatges i amb faltes d'ortografia, i el públic li dóna la raó a Capullo. Salvatges en el sentit més literal del terme: "que es troba en l'estat purament natural, sense refinament introduït per l'home". Tots tres músics acumulen hores i hores d'acadèmia; tantes hores que ja no se'ls nota. Així poden abocar música a cabassos prescindint-hi d'amaneraments grotescos o presumptuoses afectacions. Salvatges i purs; sense temps per passar el corrector ortogràfic pel devessall musical amb què ens aclaparen.

A Efrén López tant li fa la solemnitat d'un Palau de la Música que el mig metre espés de fum que el separa de l'amuntegada audiència del café massalfassí. Quan toca assoleix un estat d'autisme místic que l'emancipa del temps i l'espai: sembla assenyalat pel dit de la divinitat i, davant de la seua interpretació profunda i transcendent, hom pot arribar a percebre aquella fascinació evangèlica que descriu l'episodi de la transfiguració. Ho deia l'apòstol Pere, però ho podríem dir nosaltres: "Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Spyros i una altra per a Diego".

Spyros Kaniaris és un músic grec establert a València que fa sonar la guitarra flamenca amb un encantadora heterodòxia. Una heterodòxia, sàvia i continguda, caldria afegir, que en Sabir s'enfronta, ben bé impunement, a tot l'arsenal cordòfon d'Efrén --el rabab afgà, el tar iranià, el lauto cretenc, el santur persa, el divan saz turc, l'ud àrab...--, mentre Diego López, el tercer en concòrdia, marca les regles del joc amb diversos estris de percussió tradicional: la tabla, el caixó, el tombak, els panderos...

Així, els temes creixen des del seu origen llunyà --el mar Negre, Àsia Menor, l'Orient Mitjà-- empesos pels jocs melòdics, harmònics i rítmics d'aquestos tres exploradors professionals. Músiques modals que la guitarra sanciona amb harmonies obertes i inesperades; unísons i diàlegs alterns que augmenten o amainen la tensió musical a voluntat dels intèrprets; ritmes entremaliats i asimètrics de 9/4, 9/8, 5/8 o 7/8 que no concedeixen cap respir de familiaritat a l'oient... I sempre amb una estratègia semblant: un taqsim introductori que us estova i aletarga, un desenvolupament instrumental en el qual agiten a poc a poc les aigües del vostre subconscient i, finalment, un cop de mar que us transporta al bell mig del seu remolí sonor el qual, indefectiblement, acaba engolint-vos.

El públic embogeix amb "Sokratako", el tema on més s'imposa l'estètica flamenca tot i el seu origen grec i "Erimos", una peça iraniana on els diàlegs entre el santur i la guitarra, i el santur i el tombak, generen un ambient dens, asfixiant, definitivament esgotador.

Hora i mitja després dels seus pertinaços embats, de la seua exhibició de virtuosisme que és qualsevol cosa menys gratuït, hom se'ls mira incrèdul i escorcolla, entre les "faltes d'ortografia" que creu haver-hi detectat, algun dèficit sagnant que alimente el seu escepticisme i n'impedesca la rendició total. Sap bé, però, que hi té el fracàs assegurat.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats