... aniria a votar el 20 de juny o abans, en les parades de vot anticipat que es poden trobar per tots els racons de la ciutat. L'alternativa seria no anar a votar, fer el boicot abstencionista com s'ha promogut des d'alguns sectors amb la idea que, si la participació era molt baixa, fins i tot es podria anar desincentivant els possibles votants del SÍ i, en qualsevol cas, es podria minimitzar el resultat general de la consulta. Ara, però, no veig que aquesta estratègia pugui donar gaire bons resultats per dos motius.
En primer lloc, perquè és evident que el referèndum d'Hereu sobre la Diagonal de Barcelona ha fet callar moltes de les veus amb què es comptava per minimitzar dades de participació. Aquell 20 % de participació que el 25 d'abril va servir d'excusa perquè algun diari parlés en portada d'una "punxada" del sobiranisme no es va pas repetir a Sabadell, on no es va arribar pas al 20%. Cap portada a cap mitjà per dir que allà la "punxada" encara havia estat més grossa. Per què? Sens dubte, perquè la consulta de la Diagonal ja havia tingut lloc i ningú no volia fer el ridícul ni en termes periodístics ni en termes polítics.
Del segon motiu us en dóna una pista aquest mateix diari digital que acull el bloc que esteu llegint: a Mataró ja s'ha obtingut un 12,36 % de vot anticipat. Ja hi ha alguns precedents d'alcaldes gamarussos que s'han llançat pedres a la teulada i han menystingut resultats superiors als que ells, com a candidats a l'alcaldia, havien obtingut. És difícil que ningú torni a caure en aquest parany. A partir de certs nivells de participació, i amb l'esmentat precedent de la Diagonal, l'estratègia del boicot entra en fallida. I Mataró comença a fer pinta de ser un èxit de participació sense precedents que trencarà moltes d'aquestes estratègies.
Però encara s'és a temps de reaccionar. Encara manquen quinze dies pel 20 de juny i es poden modificar les estratègies. Si jo fos de Mataró i no volgués la independència, com que estaria molt segur que la majoria són com jo, començaria a pensar en la possibilitat de votar i de demanar als meus que sí, que vagin a votar no per demostrar que el no pot guanyar aquest referèndum contra tot pronòstic.
Del segon motiu us en dóna una pista aquest mateix diari digital que acull el bloc que esteu llegint: a Mataró ja s'ha obtingut un 12,36 % de vot anticipat. Ja hi ha alguns precedents d'alcaldes gamarussos que s'han llançat pedres a la teulada i han menystingut resultats superiors als que ells, com a candidats a l'alcaldia, havien obtingut. És difícil que ningú torni a caure en aquest parany. A partir de certs nivells de participació, i amb l'esmentat precedent de la Diagonal, l'estratègia del boicot entra en fallida. I Mataró comença a fer pinta de ser un èxit de participació sense precedents que trencarà moltes d'aquestes estratègies.
Però encara s'és a temps de reaccionar. Encara manquen quinze dies pel 20 de juny i es poden modificar les estratègies. Si jo fos de Mataró i no volgués la independència, com que estaria molt segur que la majoria són com jo, començaria a pensar en la possibilitat de votar i de demanar als meus que sí, que vagin a votar no per demostrar que el no pot guanyar aquest referèndum contra tot pronòstic.
Dius que la independència exigeix mobilització i en part és cert. Exigeix la mobilització d'una massa crítica important, però no s'ha de confondre amb la massa de votants de la independència. Aquesta primera massa crítica hi és. Es va veure al carrer el 18 de febrer de 2006 i l'1 de desembre de 2007 i es tornarà a veure dissabte vinent dia 12; com, de fet, s'ha vist en el còmput de vots emesos a favor de la independència i consultables al web de la coordinadora: 476.674 (per cert: xifra capicua). D'aquí fins arribar al 55 % del 50 % només cal fer arribar el debat a les persones que potser no s'ho han plantejat encara, exposar pros i contres, etc. I no caldrà pas que totes aquestes persones es mobilitzin en el sentit que ho estem fent nosaltres. Només caldrà que vagin a votar. Per tant, i contra el que dius, sí que és perfectament possible que molts i molts vots que un dia comptaran per la independència siguin vots que ara mateix són a casa i no busquen desesperadament les parades del vot anticipat. Potser fins i tot hi passen pel davant i ho rebutgen, però després, gairebé sense adonar-se'n, comencen a madurar una reflexió. T'asseguro que és l'experiència que tenim els qui hem fet vot anticipat.
Com també tenim l'experiència de sentir gent que respon que no vol votar perquè són contraris a la independència, que és, precisament, una de les opcions previstes. Aquesta actitud és induïda i per això parlo de boicot abstencionista. No estem parlant, en general, de perfils de votant que "no
consentirien..." com dius tu, sinó d'actituds força més gregàries, acrítiques i submises. De fet, a moltes persones, només que els diguis que continuar dins l'Estat ens costa 3.000 euros per persona i any, ja els canvia la cara; sovint, aquesta micona d'informació ja acaba transformant-se en un vot afirmatiu. Perquè vegis...
Si ara, des de ja, es percebés una voluntat majoritària per a la independència, res la podria aturar, però amb un 20% de participació, que jo en diria un 20% de mobilització a favor de la independència, aquesta voluntat, al meu entendre, no es fa visible, i dibuixa un interrogant molt gros sobre el resultat d'un hipotètic referèndum decisori.
Gràcies per respondre als meus comentaris, Xavier.
Però em sap greu que, després de tot, encara manifestis el teu pessimisme. Aquest 20 % de mitjana que ha votat o que pot fer-ho properament no és encara tot l'univers de possibles votants del SÍ. Hi ha molts indecisos, molts desinformats, moltes persones que encara no s'ho han plantejat i que fins i tot a priori volen continuar dins d'Espanya, però que davant la mínima reflexió comencen a distingir els elements i a veure que una Catalunya independent serà, molt probablement, la millor manera de normalitzar les relacions col·lectives amb Espanya. Mira't, sisplau, el reportatge que van fer a Vilaweb arran de la consulta de Sabadell. De castellanoparlants que a priori semblarien votants del NO i que davant de l'urna voten SÍ, a cabassos!
Amb tot plegat, només et demanaria que facis una reflexió profunda i al més rigorosa possible quant a dades abans de posicionar-te en el pessimisme. I que, en cas que no puguis abandonar aquest pessimisme, que això no et condicioni, perquè si en el fons no creiem en una cosa, la manera com ens hi impliquem ja no és la mateixa.
Finalment, quan al pilot que comentes, sembla que a la propera legislatura tindrem CiU al govern i es tractarà de continuar avançant en aquesta nova situació. I quant a l'oposició des d'Espanya, el retorn del PP afavorirà aquesta dinàmica en el tram final del procés.
No et confonguis amb el 20%, que no és un de cada cinc com pot semblar ni és el punt d'arribada. Completa el que t'he explicat en els comentaris anteriors amb les enquestes que s'han publicat recentment i que sempre situen els contraris a la independència per sota del 50 % del total de la població. No hi ha raons objectives per al pessimisme.
Gràcies a tu per participar al bloc. Un plaer.
Diguem-ho d'una altra forma: tothom és ben lliure de quedar-se a casa, votar és un dret, no un deura. I no votar és donar carta blanca al resultat, és dir...ELS QUE VOTIN JA DECIDIRAN PER MI.
Purament i simple.
1. Tenint en compte el boicot a la participació existent fins ara, un 27,5% de participació amb un vot NO purament testimonial permetria incorporar votants del NO fins arribar als criteris fixats per la UE en casos com Montenegro i encara guanyaria el SÍ. Amb aquest 27,5% seríem independents. Per tant, un 20 % no pot ser un fracàs. No és lògic.
2. Aquestes consultes s'estan fent sense més pressupost que les contínues aportacions voluntàries i els sacrificis personals en el temps lliure. És injust i insensat exigir que els resultats siguin els mateixos que en els casos de campanyes de comunicació fortíssimes, amb pressupostos multimilionaris al darrere, debats televisius, radioafònics, espais gratuïs de propaganda, etc.
3. Les consultes es produeixen en una situació en què pressionem perquè es reconegui que el debat és central en la política del país, però el control de la informació fa que moltes persones no ho percebin així. En aquest sentit, el debat de debò no ha començat encara.
Per tot això, crec que no es pot parlar de fracàs en cap cas, sinó únicament de llocs on s'ha aconseguit més participació i llocs on se n'ha aconseguit menys.
• Des de baix, no des de partits amb poder a la zona
• Sense finançament ni propaganda institucional
• Sobre temes d'interès general
• Sobre mostres apreciables de població, més de 5.000 persones de cens
• En països democràtics
Els resultats són que el normal és una participació de l'ordre del 5%, un 10% és totalment excepcional.
Apa que t'aprofiti el diumenge.