Acabo de veure (a trossos, tot s'ha de dir, perquè la meva filla em reclamava de tant en tant per un examen de Mates que te demà) el documental de TV3 "Adéu, Espanya?", dins de l'espai "Sense ficció", aques cop sí en hora punta. M'ha semblat un documental excel·lent, de bella factura estètica, però també de missatge inequívocament favorable al fet que els catalans poguem decidir el nostre futur, ja que ens comparava amb tres nacions del món que també estan en processos semblants. L'ús dels "playmòbils" per explicar els passatges històrics crec que ha estat un dels encerts curiosos del documental, tot i que m'imagino que deu ser caríssim construir els ninotets i després filmar-los en una ambientació que no esdevingui cutre. Però el millor encert ha estat, crec jo, donar veu a quatre o cinc persones catalanes de diferents àmbits que, amb les seves explicacions clares, contundents i didàctiques, han explicat molt bé les raons de la independència. Ni independentistes freakis ni unionistes recalcitrants, no cal. La veu d'un economista o d'un historiador, tranquil·la i raonada, és molt més útil per provocar reflexió i debat que no pas la d'un activista arrauxat (que també n'hi ha d'haver, ho reconec, però no calia pas que surtissin en el reportatge). En definitiva, un nou encert de TV3, que espero que tingui continuitat en cadascun dels estadis -certament delicats- pels quals haurem de passar abans d'arribar a la independència. I ara, ja poden sortir els unionistes (La Vanguardia ja ho feia ahir atacant, com sempre, la tele pública) dient el que vulguin, que el gol ja els l'hem clavat per l'escaire.
... no sempre un està inspirat. Ja saps tu el difícil que és mantenir un bloc durant un parell d'anys sense que minvi l'interès. Una abraçada de retorn.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Acabo de veure (a trossos, tot s'ha de dir, perquè la meva filla em reclamava de tant en tant per un examen de Mates que te demà) el documental de TV3 "Adéu, Espanya?", dins de l'espai "Sense ficció", aques cop sí en hora punta. M'ha semblat un documental excel·lent, de bella factura estètica, però també de missatge inequívocament favorable al fet que els catalans poguem decidir el nostre futur, ja que ens comparava amb tres nacions del món que també estan en processos semblants. L'ús dels "playmòbils" per explicar els passatges històrics crec que ha estat un dels encerts curiosos del documental, tot i que m'imagino que deu ser caríssim construir els ninotets i després filmar-los en una ambientació que no esdevingui cutre. Però el millor encert ha estat, crec jo, donar veu a quatre o cinc persones catalanes de diferents àmbits que, amb les seves explicacions clares, contundents i didàctiques, han explicat molt bé les raons de la independència. Ni independentistes freakis ni unionistes recalcitrants, no cal. La veu d'un economista o d'un historiador, tranquil·la i raonada, és molt més útil per provocar reflexió i debat que no pas la d'un activista arrauxat (que també n'hi ha d'haver, ho reconec, però no calia pas que surtissin en el reportatge). En definitiva, un nou encert de TV3, que espero que tingui continuitat en cadascun dels estadis -certament delicats- pels quals haurem de passar abans d'arribar a la independència. I ara, ja poden sortir els unionistes (La Vanguardia ja ho feia ahir atacant, com sempre, la tele pública) dient el que vulguin, que el gol ja els l'hem clavat per l'escaire.
Una abraçada de retorn.