rpala |
dijous, 3 de juny de 2010 | 10:38h
Avui aparquem el pop i virem el nostre objectiu cap a la fusió i el rock. Dediquem un apunt a una d'aquestes bandes que ha anat fent feina de formigueta de forma autogestionada (una màxima aplicable a bandes com La Pegatina o Che Sudaka, per exemple) i ara n'està recollint els primers fruits en forma d'un bon grapat de concerts: Muyayo Rif va néixer fa gairebé deu anys a Cornellà de Llobregat. Fills del mestissatge de finals dels noranta, el seu so és hereu de Mano Negra, els successius experiments de Fermin Muguruza, la festiva proposta de Joxe Ripiau o l’energia dels ara de nou reunificats Color Humano. El grup presenta el seu tercer àlbum, el més ambiciós de la seva trajectòria: Construmón (Kasba Music, 2010). [Més]
Si ens refiem del nom, semblaria que els Muyayo Rif haurien arribat a un acord promocional amb alguna fira immobiliària... Però no. Àlvar Monfort, trompeta de la formació, explica: “és un títol irònic que fa referència a tot el que no ens agrada d’un model social i econòmic basat en la construcció desenfrenada, i que ens ha conduït a la crisi que estem patint”. Construmón, però, té un doble sentit: “les cançons també parlen de tota la gent que participa en la construcció d’un futur diferent del present que estem patint. Tot el disc desprèn optimisme”.
En la idea de les bones vibracions incideix el cantant ‘Patxi’ Medina: “el nostre objectiu, sobretot en el directe, és transmetre al públic energia positiva i que visquin els concerts com un moment de frenada i desconnexió puntual d’un món ja podrit. Busquem la reciprocitat màxima amb la gent que ens escolta i ens segueix”. Un exemple d’aquesta dualitat és el tema que obre el disc, “Barcelona”, que ressona en aquest apunt. Monfort explica: “és una cançó que contraposa dos models de ciutat". Al disc també hi col·laboren Meri, cantant de Costo Rico, i Leo, cantant de Che Sudaka.
Aquest és el tercer disc de Muyayo Rif, després de 40º al sol (Lupara Records, 2002) i Muyayo Rif (PAE, 2005), però pel grup és com un nou punt de partida. “Els actuals Muyayo Rif no tenen res a veure amb el grup de fa cinc o sis anys”, expliquen. “Al marge dels canvis que hi ha hagut a la formació, hem fet un canvi de xip a partir de començar a treballar amb Gambeat. Ha estat com un nou punt de partida”. El músic de Radio Bemba ha assumit la producció del disc i del directe del grup. “Per nosaltres és com un coach, fa la feina d’un entrenador en tots els sentits". El so de Muyayo Rif es basa en la fusió del rock amb els ritmes llatins i l’ska, sense gaires elements electrònics. Hi ha qui ha dit que Muyayo és un grup de mestissatge “de la vella escola”. “A la banda tenim una varietat d’edats important”, explica Medina. “Jo, per exemple, tinc 34 tacos i clar, vaig créixer amb grups com Mano Negra o Negu Gorriak... No em fa res que m’identifiquin amb els pioners de l’escena mestissa, tot el contrari. Compartim amb ells també el fet de ser un grup de base".
