Aquest és el vídeo que vaig anunciar que estava preparant per commemorar els sis-cents anys de la mort de Martí l'Humà. Ara que s'acosta la manifestació del 12 de juny, una altra gran manifestació on no pot faltar ningú i on els protagonistes seran el mig millió de persones que han votat a les consultes sobre la independència que s'han estat fent fins ahir mateix –cas de Sabadell– o que es faran el 20 de juny o més endavant encara, espero que aquest muntatge serveixi per animar-vos a assumir, si no ho heu fet encara- el rol històric que estem cridats a tenir els qui hem nascut en aquest país i els qui hi han vingut a petar. Som a punt de crear un nou estat. Som a punt de tancar un capítol de la nostra història i obrir-ne un altre.
Montserrat Aymamí| Adreça electrònica |
dimarts, 1 de juny de 2010 | 13:11h
Moltes gràcies per aquesta pàgina d'historia! Una petita observació: si s'hagués acompanyat amb música d'algun compositor barroc català, encara m'hagués agradat més!
Moltes gràcies a tu, Montserrat, pel comentari. En realitat, he de confessar que la meva intenció no era fer un vídeo d'història de Catalunya i posar-hi la música convenient. En aquest cas hauria fet el que tu dius.
La qüestió és que fa molts mesos ja que vaig tenir ocasió de conèixer aquesta peça de Rameau gràcies a una clavecinista amb qui he compartit els darrers anys. A mesura que l'escoltava, em venien al cap fragments d'un relat del nostre país. Les diferents parts de la peça podien correspondre a diferents moments de la nostra història, una història de sis-cents anys de caure manu militari i tornar-se a aixecar perquè tenim aquesta empenta. Fins ara, que som de ple en una nova fase d'ascens que, a diferència de les anteriors, ja no podran frenar amb exèrcits. És per això que ara ens en sortirem. Després de sis-cents anys d'intentar esborrar-nos del mapa. Arriba un moment en què prens consciència de la força que té haver resistit tants segles i això et fa sentir immens, et dona molta força i molta energia i una legitimitat i una convicció que no te les acabes.
Les imatges són un complement a l'expressivitat de la música, que em sembla descomunal. En tot cas, si vols suggerir algun d'aquests autors catalans que em comentes, serà un plaer i un honor acollir la teva recomanació des d'aquest bloc.
Podriem fer un diseny i fer-ho córrer. O, millor, fem còrrer per la xarxa diferents models i que ho copiï i imprimeixi qui vulgui per a fer saber a tothom de la convocatòria.
Gràcies, Xavier per aquesta fina pedagogia històrica. Necessitem recuperar aquests valors, la tradició i la memòria del nostre passat. Reviure el orígens és reviure la identitat. Ens veurem el dia 12 pels carrers de la futura capital del nou Estat.
Recordem aquests 600 anys, gràcies pel vídeo. I sembla que hi ha bona necessitat, no només per la historia de tants anys. Hi qui té els mateixos problemes per a recordar el que va passar setembre passat, fa uns mesos, la setmana passada, ahir... 12 dies! No hi podem faltar ningú.
La qüestió és que fa molts mesos ja que vaig tenir ocasió de conèixer aquesta peça de Rameau gràcies a una clavecinista amb qui he compartit els darrers anys. A mesura que l'escoltava, em venien al cap fragments d'un relat del nostre país. Les diferents parts de la peça podien correspondre a diferents moments de la nostra història, una història de sis-cents anys de caure manu militari i tornar-se a aixecar perquè tenim aquesta empenta. Fins ara, que som de ple en una nova fase d'ascens que, a diferència de les anteriors, ja no podran frenar amb exèrcits. És per això que ara ens en sortirem. Després de sis-cents anys d'intentar esborrar-nos del mapa. Arriba un moment en què prens consciència de la força que té haver resistit tants segles i això et fa sentir immens, et dona molta força i molta energia i una legitimitat i una convicció que no te les acabes.
Les imatges són un complement a l'expressivitat de la música, que em sembla descomunal. En tot cas, si vols suggerir algun d'aquests autors catalans que em comentes, serà un plaer i un honor acollir la teva recomanació des d'aquest bloc.
Una abraçada.
Salut i indepencia!
http://tenimeldretdedecidir.org/noticies.php?id=10
bé!
Necessitem recuperar aquests valors, la tradició i la memòria
del nostre passat. Reviure el orígens és reviure la identitat.
Ens veurem el dia 12 pels carrers de la futura capital del nou Estat.
I sembla que hi ha bona necessitat, no només per la historia de tants anys. Hi qui té els mateixos problemes per a recordar el que va passar setembre passat, fa uns mesos, la setmana passada, ahir... 12 dies! No hi podem faltar ningú.