Al
2002, el nom del Priorat ja s'havia tornat a associar al del vi en
l'imaginari col·lectiu de les catalanes, dels catalans i de molta
més gent enllà del nostre terròs. La paraula Priorat era habitual
en els titulars de notícies on es parlava de molts diners, de
compres de terres, d'edificació de cellers, de vins de luxe, de
personatges públics que invertien a la comarca, de preus
exorbitants... I l'Editorial Cossetània de Valls va treure, dins de
la col·lecció El Cullerot, un llibre que amb el títol “Els vins
del Priorat” apropava el món del vi d'aquesta Denominació
d'Origen Qualificada a qui el llegís. L'autora era la Montse Nadal
Roquet-Jalmar, biòloga i professora de la URV que per accedir al seu
títol d'Enginyeria Tècnica Agrícola havia fet un treball sobre la
selecció de la flora de llevats autòctona de Porrera, un treball
realitzat a les instal·lacions de l'Escola de Formació Professional
de Falset on ella mateixa va exercir com a professora d'enologia i
viticultura. Alhora, la tesi doctoral de Nadal tornà a centrar-se en
un tema prioratí com era l'adaptació a la nostra llicorella de la
varietat cabernet sauvignon, aquesta varietat procedent de Bordeus
que ara ja és habitual, per dir-ho així, en els nostres vins.
Podríem escriure el currículum de la Montse Nadal “per
impressionar”, tal com diuen que faig algunes dels lectores
d'aquests papers, però no tindríem espai per parlar del llibre i
aquest és un espai de llibres i altres papers impresos, així que ho
deixem per a una altra ocasió.
Si
no sabeu res de vins, com jo mateix si no és a nivell d'usuari
bevedor, espollador o esperonador ocasional o recol·lector de raïm
en la meva adolescència i joventut, a “Els vins del Priorat”en
podeu aprendre un munt, almenys pel que fa a l'apartat teòric. I no
només a nivell d'aficionat a col·leccionar sabers que serveixin per
passar l'estona mentre es remena una copa d'aquestes que diuen que
van tan bé per sentir i veure totes les propietats que després ens
beurem, sinó una mica més enllà, o molt més enllà. A “Els vins
del Priorat”, la Montse Nadal ens hi explica de tot i bé. Per
tant, hi podrem trobar des de la història de la vinya i el vi a
nivell mundial, principatí i comarcal, fins a dades que expliquen
tant l'origen cartoixà dels conreus prioratins com la important, en
tants aspectes, plaga de la fil·loxera o la reconversió que s'ha
donat a la comarca en els darrers anys. Són aquests uns períodes
que mereixen apartats destacats en el llibre, ja que no marquen només
la història del vi sinó, també i tal com és evident ja que ens
referim al producte econòmic i al bé cultural més important i
transcendent de la nostra comarca, l'actualitat i el futur de la
comarca. A les pàgines del llibre també hi podem aprendre des de
quines varietats són les més importants a nivell prioratí, tant
tradicionals com noves incorporacions, fins a l'elaboració dels vins
i com es poden tastar i extreure'n les millors impressions i
característiques. En l'apartat final, tres annexos ens apropen a
una llista, ja desfasada per cert, dels cellers que produïen en
aquell moment i un glossari de paraules relacionades amb el vi que
farem bé de guardar-nos ja que una altra lectura recomanada anirà
precisament sobre això mateix.
Fa
bastants anys, les revistes “Soca i Arrel” de Marçà, “Canya i
Gram” del Masroig i “Tartacó” de la Serra d'Almos vam intentar
treure conjuntament una revista comarcal que vam anomenar
“Prioritats”. El primer número que va sortir al carrer tractava
monogràficament el tema del vi. Eren altres temps però ja hi havia
il·luminats, amb els peus ben posats al terra, que tenien clars els
camins que calia seguir per esdevenir novament un indret destacat en
la geografia mundial de les grans regions productores de vi. Alguns
no enteníem res i llegir-los ens semblava una cosa ben fora de lloc,
pel que deien i vaticinaven. En aquell moment, un llibre com aquest
m'hagués sonat pretensiós i fora de lloc, gairebé inútil. Avui
tot ha canviat i el volum de Nadal no només no és això sinó que
resulta clarament imprescindible, m'hi resulta a mi. Imprescindible
per saber qui som, com hem arribat aquí, què tenim entre les mans i
com ho hem de tractar, tant a nivell personal com a nivell
col·lectiu. Sempre hi haurà qui dirà que el que s'hi diu són
obvietats. Segurament, els mateixos que no llegeixen aquesta columna
perquè parla de llibres.
