mamoros |
Llengua |
dimarts, 14 de març de 2006 | 17:41h
Dissabte vam anar a un casament força internacional. No és el primer cop
que en un mateix espai sento parlar llengües tan diverses, però sí que és el
primer cop que sento parlar georgià.
Georgia és una antiga república russa.Van aconseguir la seva llibertat ja fa uns quants anys i se'n senten
molt orgullosos. És un país que es troba a la nostra mateixa latitud i té un
clima suau. Tbilisi n'és la capital. Com que no pertany a la Unió Europea,
qualsevol intent de sortir del país es converteix en un viacrucis. La mare del
nuvi ho va tenir molt magre i tres setmanes abans encara no teníem clar que hi
pogués ser. Finalment, però, tot es va
resoldre i fins i tot el sol més primaveral va fer acte de presència.
El georgià és una llengua que té un alfabet ben curiós. És ben antic i
l'origen és poc clar. Podríem comparar-lo amb l'euskera en molts aspectes. El
nuvi es sent molt orgullós de tenir sang 100% georgiana. Certament també té un
cognom impronunciable.
Els convidats al casament provenien de llocs molts diversos dins la
geografia mundial: des d'Austràlia fins a Londres; des de Tbilisi fins a León;
des d'Holanda fins a Sant Cugat del Vallès. També d'origen japonès amb seu a
Holanda, anglesos residents a Suïssa, catalans residents a Holanda i un llarg
etcètera. Un autèntic poti-poti. Fantàstic!
Quan vam explicar-li al nuvi la situació de la nostra llengua, el català,
només calia dir-li que per a nosaltres el castellà és com per a ell el rus. Ho va entendre a la perfecció.
Tinc
per costum parlar sempre en català amb tothom, a no ser que l'interlocutor no l'entengui, llavors cerquem una llengua comuna. El nuvi pot entendre el català (encara no el parla), i em respon en anglès.
Puc entendre l'anglès més o menys i ell pot entendre el català més o
menys, és lingüista i la seva tesi és una comparativa de les llengües llatines,
així que coneix el castellà, el llatí i, gràcies a la seva dona, també el
català. Em sembla ben còmode que jo pugui usar la meva llengua i ell una que jo
pugui entendre.
Certament, el georgià és molt complicat per fer la mateixa operació,
almenys ara com ara; però, no seria maco que ens poguéssim entendre parlant
nosaltres la nostra llengua i els altres la que fos, de la manera més natural?
Segurament així totes les llengües tindrien futur, i no n'hi hauria cap per
sobre de l'altra.
No és un somni, la possibilitat existeix, i es diu Esperanto. Perquè en molts casos l'anglès és com l'espanyol, o el rus que expliques... Fa anys parlava amb un indi americà que m'explicava com s'havia imposat l'anglès al seu poble, fent-se creus de com el món podia adoptar l'anglès com a llengua internacional... L'Esperanto no permetria que parléssim cadascú la nostra llengua i ens entenguéssim, com potser voldries, però si que ens permetria que ho féssim en una llengua neutral per a tots, a més de molt més senzilla..., i mens carregada ideològicament... Podríem utilitzar la nostra pròpia llengua sempre, i per a les relacions internacionals, de tot tipus, una d'auxiliar, l'Esperanto. Això si que estaria bé, oi?
L'esperanto ni és tan senzill com vol semblar, ni tan culturalment neutral com es vol vendre. És una llengua mal dissenyada de per si. Més que res per que quan es va inventar no se'n sabia més. És poc eficient, és eurocèntrica, és massa basada a tots nivells (tret del vocabulari) en el dialecte matern del seu creador...
A part, el fet que sigui neutral en el sentit que no seria la llengua materna de ningú s'acabaria en un parell de generacions, només que s'aconseguís el seu objectiu que fos la segona llengua de tothom. Podem veure que la gent que arriba a Catalunya i que parla castellà no té gaire impuls a aprendre català. El mateix passa a molts altres llocs. Per exemple, a Ouagadougou la gent que hi va de fora aprèn el francès, no el mooré, que és la llengua del lloc. Si es parlés l'esperanto, seria aquesta la llengua que usarien els nouvinguts amb els locals, majoritàriament, i molt possiblement la llengua a transmetre a fills de dues persones d'origens diferents.
Per a tota llengua estrangera cal un esforç, però si no és senzillesa que l'esperanto tingui només 16 (setze!) regles gramaticals, sense cap excepció..., digues quina llengua pot igualar-ho. No he vist mai una persona de nivell cultural mitjà i d'edat avançada parlar l'anglès amb fluïdesa (havent-lo començat a aprendre de gran, és clar), i en canvi si ho he vist amb l'Esperanto. Millorable potser sí, de fet hi va havers intents posteriors, i el seu mateix autor l'anà millorant fins que el va publicar, però encara no ha aparegut res de més reixit. Eurocèntrica com dius ho podríem discutir, perquè si bé les seves arrels vénen en un 70% de les llegües indoeuropees, també hi ha influències d'altres llengues no europees. La seva eficiència crec que està demostrada -fins al punt que l'UNESCO en recomana el seu estudi i aprenentatge- en el munt d'obres traduïdes i originals, de tots els àmbits de la ciència i la vida, i això que dius que esta "massa basada" en el "dialecte" matern del seu creador ens ho hauries d'explicar... Allà on va nèixer es parlava hebreu, rus, polonès i alemany..., i va ser això el que el va fer decidir-se a buscar un remei... Cap "dialecte", ni matern.
T'equivoques en això que seria la llengua que els nouvingus parlarien sempre amb els locals, sense integrar-se a la llengua nacional respectiva. Per què? Molt senzill, perquè oblides que l'esperanto seria només la llengua auxiliar d'aquests nouvinguts, i no pas la seva llengua pròpia, com en el cas que expliques de l'espanyol, o el francès. No passa pas amb els que vénen a Catalunya parlant l'anglès.. Si s'hi queden n'acaben aprenent una o altra. Quina?..això és tot una altre tema.
Un consell: mira d'abandonar els prejudicis , i en tot cas intenta de conèixe'l una mica més, amb propietat. T'adonaràs que el que es deia més amunt no anava gens destirotat... Això sí, cal voluntat política i això potser és el que li falta a l'esperanto: un estat que el promocioni. Et sona aquesta cantarella?.., un estat que se'l faci propi, que hi cregui... Tot i que com a llengua universal i auxiliar no és el que busca, sinó organismes internacionals que el prenguin com a llengua de treball i comunicació. Perquè de gent individual que la parla ja n'hi ha.., i no pas poca.
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
No és un somni, la possibilitat existeix, i es diu Esperanto. Perquè en molts casos l'anglès és com l'espanyol, o el rus que expliques... Fa anys parlava amb un indi americà que m'explicava com s'havia imposat l'anglès al seu poble, fent-se creus de com el món podia adoptar l'anglès com a llengua internacional... L'Esperanto no permetria que parléssim cadascú la nostra llengua i ens entenguéssim, com potser voldries, però si que ens permetria que ho féssim en una llengua neutral per a tots, a més de molt més senzilla..., i mens carregada ideològicament... Podríem utilitzar la nostra pròpia llengua sempre, i per a les relacions internacionals, de tot tipus, una d'auxiliar, l'Esperanto. Això si que estaria bé, oi?
A part, el fet que sigui neutral en el sentit que no seria la llengua materna de ningú s'acabaria en un parell de generacions, només que s'aconseguís el seu objectiu que fos la segona llengua de tothom. Podem veure que la gent que arriba a Catalunya i que parla castellà no té gaire impuls a aprendre català. El mateix passa a molts altres llocs. Per exemple, a Ouagadougou la gent que hi va de fora aprèn el francès, no el mooré, que és la llengua del lloc. Si es parlés l'esperanto, seria aquesta la llengua que usarien els nouvinguts amb els locals, majoritàriament, i molt possiblement la llengua a transmetre a fills de dues persones d'origens diferents.
Per a tota llengua estrangera cal un esforç, però si no és senzillesa que l'esperanto tingui només 16 (setze!) regles gramaticals, sense cap excepció..., digues quina llengua pot igualar-ho. No he vist mai una persona de nivell cultural mitjà i d'edat avançada parlar l'anglès amb fluïdesa (havent-lo començat a aprendre de gran, és clar), i en canvi si ho he vist amb l'Esperanto. Millorable potser sí, de fet hi va havers intents posteriors, i el seu mateix autor l'anà millorant fins que el va publicar, però encara no ha aparegut res de més reixit. Eurocèntrica com dius ho podríem discutir, perquè si bé les seves arrels vénen en un 70% de les llegües indoeuropees, també hi ha influències d'altres llengues no europees. La seva eficiència crec que està demostrada -fins al punt que l'UNESCO en recomana el seu estudi i aprenentatge- en el munt d'obres traduïdes i originals, de tots els àmbits de la ciència i la vida, i això que dius que esta "massa basada" en el "dialecte" matern del seu creador ens ho hauries d'explicar... Allà on va nèixer es parlava hebreu, rus, polonès i alemany..., i va ser això el que el va fer decidir-se a buscar un remei... Cap "dialecte", ni matern.
T'equivoques en això que seria la llengua que els nouvingus parlarien sempre amb els locals, sense integrar-se a la llengua nacional respectiva. Per què? Molt senzill, perquè oblides que l'esperanto seria només la llengua auxiliar d'aquests nouvinguts, i no pas la seva llengua pròpia, com en el cas que expliques de l'espanyol, o el francès. No passa pas amb els que vénen a Catalunya parlant l'anglès.. Si s'hi queden n'acaben aprenent una o altra. Quina?..això és tot una altre tema.
Un consell: mira d'abandonar els prejudicis , i en tot cas intenta de conèixe'l una mica més, amb propietat. T'adonaràs que el que es deia més amunt no anava gens destirotat... Això sí, cal voluntat política i això potser és el que li falta a l'esperanto: un estat que el promocioni. Et sona aquesta cantarella?.., un estat que se'l faci propi, que hi cregui... Tot i que com a llengua universal i auxiliar no és el que busca, sinó organismes internacionals que el prenguin com a llengua de treball i comunicació. Perquè de gent individual que la parla ja n'hi ha.., i no pas poca.
Salut!