blocjaumei |
dimarts, 14 de març de 2006 | 02:44h
Take a look at the people who've been President
in the United States so far: could I do any worst?
-Frank Zappa, candidat a President dels EUA
Esta irònica afirmació de sant Francesc Zappa («mireu els que han sigut President dels Estats Units fins ara: ho faria jo pitjor?»), proferida quan el seminal compositor americà va estar considerant seriosament (allà per l'any 91) presentar-se a les eleccions, seria perfectament pronunciable per qualsevol dels candidats a presidir la Xe!neralitat Valenciana, que ausades que n'hem vist de tots els colors!
Justetament, estos dos últims caps de setmana he assistit a sengles xarrades d'un parell d'eixos candidats, Enric Morera i Agustí Cerdà: sobre ells -i no els altres- escriuré ara, amb l'excusa d'haver-los escoltat recentment, perquè són els presidenciables dels dos principals partits orgànicament valencians (o siga, «valencianistes», «nacionalistes» o com vulgueu dir-los). Al cap i a la fi, trobe que els lectors d'estos blocs deuen ser votants potencials (si no directament afiliats) d'una d'estes dos opcions...
Sincerament, crec que hui en dia perdem massa temps parlant de la política i dels polítics, quan són ells els que deurien parlar de nosaltres, però bé: encara que ambdós parlats tingueren lloc en dies i pobles diferents, tant l'un com l'altre van coincidir en el tema: l'Estarnut... perdó; l'Estatut nou, que el tema està calentet i dóna per a molt.
El del Bloc va vindre ací a l'Alcúdia acompanyat d'Albert Girona, regidor del mateix partit en Almussafes: l'esdeveniment era sorprenent, no només perquè va ser anunciat amb poc de temps, sinó perquè, de més a més, ja feia anys que vam deixar de tindre UPV. I Bloc? No n'hem tingut mai (llevat del de Progrés, que ja sabeu que no té res a vore), la qual cosa donava una pista sobre les possibilitats de l'acte: efectivament, va ser Josep-Lluís Millo, figura local de les lletres i antic militant d'Unitat del Poble Valencià, qui va presentar als convidats (els dos adés esmentats i la coordinadora comarcal).
Cal dir que Girona em va agradar molt més que Morera, perquè era molt menys polític. O més polític de poble que el seu secretari general, que acusava una certa retòrica de pavelló tant en el contingut com en les formes. I no és que allò que diguera fóra menys interessant o improcedent, sinó que, al cap i a la fi, l'home predicava a conversos i tot allò que deia trobava l'assentiment del públic que, militant o no, pegava cabotades davant l'evidència dels fets; el que no em va agradar del d'Oliva va ser l'artificiositat del seu discurs, on incorporava de manera literal el lema d'una de les últimes campanyes del partit. Això, l'empobridora neutralitat del seu valencià, més arrimat a l'apitxat canalnouero que a la parla dels seus veïns llepons, i la característica entonació ascendent que també podeu escoltar-li a Ànzar o a Zappatero; deformació professional, m'imagine...
Per cert, que per la forma en què va parlar de temes profans com la música o el web del seu partit, qualsevol es creuria que és capaç d'escriure's el seu propi bloc; ara, allò que realment m'escama a mi és per què tenen el domini de l'adreça web del partit com a Samoa Occidental: és una analogia simpàtica per allò del dialecte? I encara que va fer una referència un tant populista al tema de la pilota, pareix que el xic sí que enten de l'assumpte, i que coneix als nostres dos gloriadors locals: a Bausset, com no, però també a Llorenç Millo, al qual cita en el seu dip, en una entrada sobre el tema en qüestió.
Quant al d'ERPV, antítesi de l'anterior, est em va sorprendre molt més per la seua espontaneitat i per eixe puntet socarró que compartix amb el socarrat Cucarella (potser siga comú als de la Costera). Tot s'ha de dir, el de Canals arrossega prou mala fama dins dels cercles nacionals, àdhuc en el seu propi partit: per la part que ens toca, la llegenda negra diu que ell és el responsable directe de que -per sort o per desgràcia- hui en dia seguim sent Bloc de Progrés i no Casal Jaume I. Així i tot, la seua intervenció va ser clara i directa: predicava a conversos, però no es va deixar dur per les formes, encara que a vegades pecara d'excés de confiança en ser preguntat pel públic.
Igualment, en ambdós sessions la intervenció final del públic demanava la mateixa utopia que un anònim omnipresent este cap de setmana: la coalició de tots els partits minoritaris de trellat de cara a les pròximes eleccions. Ningú ha dit que no encara, però tampoc han dit que sí. Com diuen els cegos, «ja vorem.» I, com deia -una volta més- Zappa: «No pots ser un país de deveres si no tens una cervesa i una aerolínia: si tens alguna espècie d'equip de futbol, o alguna arma nuclear, encara; però, com a mínim com a mínim has de tindre una cervesa!» Llàstima que ací, o beus cERPVesa o beus Bloca-Cola, però mai les dos coses juntes: jo sóc dels pocs que coneixen el secret de la Kölsch-Kola...
Mentrestant, i com Isaureta Navarro no es presenta, potser estaria bé que Mr. Cabota anunciara la seua candidatura a la presidència dins la 1a Intercomarcal Cabotista, d'imminent celebració: dissabte 1 d'abril a la capital de la Safor. O, en la seua pròpia veu: «Hui, Gandia; demà: el món!» Famoses últimes paraules...
You can't be a real country unless you have a beer and an airline
- it helps if you have some kind of a football team,
or some nuclear weapons,
but at the very least you need a beer.
-Frank Zappa, ideòleg
- it helps if you have some kind of a football team,
or some nuclear weapons,
but at the very least you need a beer.
-Frank Zappa, ideòleg
No, si ja ho sé: de fet, jo volia esmenar la part eixa i afegir que, igual com l'Entesa podria entrar en la definició de «partit orgànicament valencià», ERPV podria eixir-se'n per «intrusisme territorial», «invasió de mercat», «competència deslleial» o com vulgueu dir-li (ara, com solen dir els ianquis, «est és un país lliure»).
De totes les maneres, convindràs amb mi en que estos dos partits (el Bloc i ERPV) són els únics principalment valencianistes (qüestions de nomenclatura a banda), mentre que l'Entesa... Bo, de totes les maneres, si al final es fa una «coalició valenciana» (!) ja sabran trobar-se els punts en comú: a més, són tots iguals de corruptibles. I total, té de guanyar el PP...
En comptes de mirar-se les coses només en el moment en què estan passant, potser caldria preguntar-se per què han passat. Un repàs a les hemeroteques dels anys 1996 i 97 (Congrés d'UPV de l'Eliana i llibre de Joan Francesc Mira Sobre la nació dels valencians) potser ajudaria a entendre a alguns (si volen entendre-ho) que aleshores va produir-se un divorci en la "família valenciana". Un divorci i, per tant, unes vies polítiques diferenciades.
Argumentar amb aquestes campanades com ara "intrusisme teritorial", "invasió del mercat" denota clarament que es continua mirant la qüestió molt en el present, sense atendre als motius que el configuraren (a més que desprenen un cert "tuf" blaveritzat). I tot i que no sóc militant d'ERPV, però si independentista dels Països Catalans, considerar-nos com una mena de "valencians renegats" o intrussos o invasors els qui pretenem una nació políticament unida de Salses a Guardamar (com ja es va fer en el 96), em sembla que en comptes d'ajudar a tancar ferides les eixampla. Consulteu les hemeroteques.
Deixa't estar d'hemeroteques, que la qüestió que importa és si seria possible una reconciliació de les tres vies polítiques valencianes de cara a la que ens ve damunt, més que siga per a alleujar el mal.
I conste que defenc el dret d'ERPV a existir, que totes eixes metàfores desprestigiadores són producte d'un comprensible enuig comparable al germà major que veu perillar el seu tron en nàixer-li un germanet. De qualsevol de les maneres, el que jo volia transmetre amb l'escrit és que tant Morera com Cerdà, si em permeteu l'expressió, em pareixen dos ninots (no tant com Pla i Camps, se suposa): jo m'estimava molt més a Quico Mira i a Toni Cuca (sense la pesada roba de batalla) promocionant la Bloca-Cola i la cERPVesa, respectivament.
Per cert, Lluís-Antoni, si no eres militant d'aquella franquícia, vols dir que quan et vas presentar anaves per lliure, o que ja has deixat de ser-ho? Només per curiositat, que ja que jo et vaig votar dec tindre algun dret a saber-ho (si vols, pregunta'm per què ho vaig fer)...
No anava per lliure. Vaig entrar a formar part del Front pel País Valencià (quan ja estava constituït i en marxa) perquè m'ho proposaren. Jo havia escrit un parell o tres d'articles crítics amb la nova orientació d'UPV i amb el llibre de Joan Francesc Mira, per allò que deia que ens considerava "prescindibles". Vaig apostar per la refundació amb ERC després de veure que el Front no havia aglutinat el món polític a l'esquerra d'UPV el els qui no renunciaven als PPCC. Formava part de la Permanent d'ERPV i era Secretari d'Organització. No anava doncs, d'independent o per lliure. Però el que no anava a ser, malgrat el bon salari, és ninot de ningú, ni bomber, ni criat. I per damunt de tot he pensat que la política és la defensa d'un projecte social i, en el nostre cas, nacional. I potser pels meus orígens anarcosindicalistes (potser) no crec en líders ni en caudillos, sinó en persones útils per a un projecte polític, i tan útil és la persona que encapçala una llista a diputat com la que la tanca en una candidatura municipal en un poble de 100 habitants. Entenc la política com un projecte col·lectiu, i els militants del partit són companys, persones amb les que compareteixes una il·lusió i una responsabilitat. No som competidors entre nosaltres, i ni jo ni ells vassalls de ningú.
Però el que dóna la cara sempre és el més guapet, que ja se sap que la major part de la gent li vota a qui li vota... Amb la més que destacable excepció teua i de Mira (honoris causa, no perquè vos considere lletjos, que tampoc és el cas).
He oblidat respondre a una pregunta que feies, sobre si és possible una "reconciliació" Bloc-ERPV. És possible un acostament, però purament tàctic. Sobretot després del fracàs de l'acostament a UV. Vist per part del Bloc que aquest tros és del PP, cal no perdre més oli per la banda esquerrana i catalanista, i algun gest ja l'ha fet, més que res de cara a la galeria. Però ja és alguna cosa. De tota manera, el pacte que no es farà serà Bloc-ERPV, sinó Bloc-EUPV. ERPV si menja en aquesta taula sap perfectament que menjarà el que li donaran, i gràcies. I per a anar per lliure li calen mig centenar de candidatures municipals. Si en el futur intenten un acostament serà perquè la nova militància d'ERPV ha substituït amb crèixens l'antiga, la que va haver de construir ERPV perquè el Bloc havia abandonat l'espai d'esquerres i de PPCC, però sobretot perquè al líder així se li ha antoixat.Tot és possible, doncs. En aquests moments, però, els diferencia la nació (Nació Valenciana vs PPCC) i llengua (AVL). Des del punt de vista del nacionalisme els separa allò fonamental. Però en política no hi ha res impossible. Sobretot si la necessitat és gran.
Per la meua banda, com a simple votant (un prescindible i rònec vot) només votaré Països Catalans i als qui posen per escrit que dissoldran l'AVL, si cal amb àcid sulfúric.
Això de que ERPV no guanyaria res amb el pacte ho va deixar ben clar també Cerdà l'altre dia, però vols dir que al de Canals li queden dos tallades de cabell? Almenys, això pareix que voldrien els militants del seu propi partit: ells sabran...
Quant a l'AVL, Vicent Franch va ser prou eloqüent al respecte en la xarrada que ens va fer el gener passat: com pot ser secessionista una institució en la qual la major part dels acadèmics són llicenciats en Filologia Catalana?
Temps al temps, però...
Tan ser val que siguen llicenciats, doctors o superfashions en Filologia Catalana, allò que cal valorar és quin efecte ha tingut sobre la unitat del català, i de moment tenim que arreu valencià i català es presenten diferenciadament. La funció -o missió- de l'AVL és galleguitzar el català del País Valencià. Açò ho han dit els mateixos gallecs que han defensat la unitat del gallec i el portuguès, i avui ja diuen sovint que parlen "portuguès de Galícia". Per alguna cosa serà.
Això, això....anem mirant-li la poteta.....quines bovades haig de sentir, Senyor. O sumem o se n'eixim. Jo m'uniria, si fos possible amb el sector valencianista del pspv. Mireu, sinó, els comentaris a INFO-TV, del Vicent Soler.
Un d'ERPV.
Jo no sé què faria: és allò de fer foc o fugir. O també allò de "si malos son los de delante, peores son los de detrás". Bo, bromes a part, o ens unim (encara que la cosa -guanyar amb JIPla al PP-està difícil) o ja podem cavar la nostra tomba. Em direu que sóc pessimista, no ho sé. Però, amb quatre anys més de majoria absoluta del PP i el PSOE fent-li el joc a Camps de golf, com no hi haja una veu VALENCIANA I EN VALENCIÀ a les Corts nostres ja podem (repetesc) cavar la tomba...
Vull pensar que això no esdevindrà. Però, des de 1983 -UPV-, hem anat mantenint una força potent als ajuntaments que, primer pel PSOE i després pel PP, no ha arribat al poble. Què hi farem? LLUM, VULL LLUM... va dir algú en certa ocasió...
Des d'un poblet xicotet
Àngel