La Llibreria de la Universitat de València va patir en la matinada de dimarts a dimecres una nova agressió contra la façana de les seues instal·lacions. Els vidres de dos aparadors han resultat trencats a pedrades, i un tercer vidre ha aparegut amb una pintada d’un desconegut grup que de segur amaga les sigles dels de sempre. L’atac representa un salt molt significatiu respecte a les anteriors agressions a la Llibreria, que s’havien limitat a les pintades i les amenaces. La Universitat de València és una víctima més dels actes vandàlics contra la cultura i la creació intel·lectual. La institució acadèmica és un dels objectius preferits d’aquests grups, que també tenen entre les seues dianes partits polítics, sindicats i entitats cíviques i culturals. El primer atac contra la Llibreria de la Universitat es va produir en desembre de 2003, dies abans de la inauguració. Des d’aleshores, les agressions s’han repetit. Una de les més greus va registrar-se en setembre de 2006. La darrera agressió va produir-se el 31 d’octubre de 2008, quan es va dibuixar una diana en un dels aparadors, acompanyada del text “Últim avís”.
Josep (Benaguasil) |
dijous, 27 de maig de 2010 | 08:56h
Entrada que he copiat del bloc "Com cagalló per sèquia":
"Ahir (diumenge 23 de maig del 2010), un grup autodenominat "Zeladors del Regne de València", és a dir,
els quatre iaios de torn amb dos o tres xiquets educats en l'odi a tot
allò que faça referència a Catalunya, van organitzar un acte públic a
la plaça de l'Ajuntament de València. L'antiga plaça del País Valencià
va ser testimoni d'un curiós aplec on, com a acte central, es va
realitzar una cremada de llibres de text "per estar escrits en català".
Sí,
ho heu llegit bé... una cremada de llibres. Si pensàveu que calia
remuntar-se a l'època de l'Alemanya del III Reich per trobar exemples
d'aquesta pràctica, us enganyàveu. Avui, a la València del segle XXI,
en podem trobar un exemple. I, el que és pitjor, a pocs metres de
l'ajuntament del cap i casal i, per tant, del munt de policies locals
que vigilen les dependències municipals. Impunitat, diuen, aquells qui
critiquen aquests fets.
Ahir va ser la cremada de llibres; abans
d'ahir, o a l'altre, els atacs contra el Terra, les seus del Bloc,
d'ERPV, d'EU o els casals Jaume I; d'ací uns dies, un altre grup ultra,
Espanya 2000 (ja se'ls ha quedat vell, fins i tot, el nom), organitzarà
una manfestació contra els okupes i els immigrants pel barri del
Cabanyal... I, tot això, davant del silenci còmplice de les autoritats
locals, controlades pel PP, i de la delegació del Govern, en mans del
PSOE.
Mentre es continuen censurant concerts, com el de Los chikos del maiz
que estava previst el passat divendres, i criminalitzant col·lectius
com el SEPC, aquesta gentola continua campant pels nostres carrers
sense que ningú no diga ni pruna.
Deixem-los fer, deixem-los, que quan el monstre siga tan gran que ja no es puga aturar, tots ens en penedirem. Quin fàstic!"
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
"Ahir (diumenge 23 de maig del 2010), un grup autodenominat "Zeladors del Regne de València", és a dir,
els quatre iaios de torn amb dos o tres xiquets educats en l'odi a tot
allò que faça referència a Catalunya, van organitzar un acte públic a
la plaça de l'Ajuntament de València. L'antiga plaça del País Valencià
va ser testimoni d'un curiós aplec on, com a acte central, es va
realitzar una cremada de llibres de text "per estar escrits en català".
Sí,
ho heu llegit bé... una cremada de llibres. Si pensàveu que calia
remuntar-se a l'època de l'Alemanya del III Reich per trobar exemples
d'aquesta pràctica, us enganyàveu. Avui, a la València del segle XXI,
en podem trobar un exemple. I, el que és pitjor, a pocs metres de
l'ajuntament del cap i casal i, per tant, del munt de policies locals
que vigilen les dependències municipals. Impunitat, diuen, aquells qui
critiquen aquests fets.
Ahir va ser la cremada de llibres; abans
d'ahir, o a l'altre, els atacs contra el Terra, les seus del Bloc,
d'ERPV, d'EU o els casals Jaume I; d'ací uns dies, un altre grup ultra,
Espanya 2000 (ja se'ls ha quedat vell, fins i tot, el nom), organitzarà
una manfestació contra els okupes i els immigrants pel barri del
Cabanyal... I, tot això, davant del silenci còmplice de les autoritats
locals, controlades pel PP, i de la delegació del Govern, en mans del
PSOE.
Mentre es continuen censurant concerts, com el de Los chikos del maiz
que estava previst el passat divendres, i criminalitzant col·lectius
com el SEPC, aquesta gentola continua campant pels nostres carrers
sense que ningú no diga ni pruna.
Deixem-los fer, deixem-los, que quan el monstre siga tan gran que ja no es puga aturar, tots ens en penedirem. Quin fàstic!"