He passat el cap de setmana llarg de la Segona Pàsqua en un lloc ideal per a relaxar-se i oblidar-se per uns dies de les ocupacions habituals. És aquesta casa rural de la foto, el Mas Corbella, situat al terme municipal d'Alcover (Alt Camp), però ja entrant a les muntanyes de Prades, per la vall del riu Glorieta i més concretament, al costat del seu afluent, el Micanyo, un riu tranquil d'aigües clares però poc cabal dins del qual vam poder mullar-nos els peus per atenuar la calor intensa. Al Mas Corbella vam anar-hi tota la meva família per celebrar, com fem cada any des d'en fa cinc -quan van ser les Noces d'Or-, l'aniversari de casament dels meus pares (54 anys ja de vida en comú!). Ocupàvem tota la casa rural, formada per dues vivendes independents, envoltades per un paisatge magnífic, en primer terme pels arbres gegants que donen ombra a la casa, després per un prat prou gran com per jugar a futbol o a d'altres esports de pilota, més enllà per la vegetació de ribera del riu (no es veu a la foto, això queda a l'esquena del que la feia) i al fons, la falda de la muntanya, no pas pelada sinó plena de vegetació. El silenci a les nits era absolut, i als matins, la piuladissa dels ocells era realment agradable, mentre el sol anava despertant la vall. (N'hi ha més)
Hem fet una mica de tot: força "panxing" (prendre el sol, banyar-nos al riu, pilotejar...), una mica d'excursió a peu (dissabte a la tarda vam caminar una horeta i mitja fins a un gorg esplèndid del riu Glorieta, anomenat Niu de l'Àliga) i una mica de turisme cultural (el Museu de la Vida Rural, vegeu aquest apunt recent, a L'Espluga de Francolí i passeig per la vila medieval de Montblanc). Hem celebrat dos aniversaris, el de la meva filla Irene (13 anyets ben tendres), diumenge, i el del casament dels avis dilluns. És una tradició recent, aquesta, la de passar un cap de setmana llarg tots junts en algun lloc. Vam començar anant a Amsterdam i a Roma, però després vam moderar les nostres pretensions, i els tres anys següents hem visitat la Catalunya Nord -Prada i Sant Martí de Canigó-, la comarca de la Noguera -Montgai, Balaguer i els castells de la zona- i finalment l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Sembla una obligació familiar, però és agradable trobar-nos tots 15 i conviure per unes hores, avis, fills -joves i gendres inclosos- i néts, amb totes les coses bones i dolentes que això comporta. Probablement ho valorarem molt més quan ja no sigui possible, però a mi personalment, em fa cada any il·lusió aquesta trobada completa, que ens ajuda a adonar-nos de la felicitat de compartir tots junts uns moments de vida plena, prop de la natura i en el moment just de l'esclat de l'estiu meteorològic.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
He passat el cap de setmana llarg de la Segona Pàsqua en un lloc ideal per a relaxar-se i oblidar-se per uns dies de les ocupacions habituals. És aquesta casa rural de la foto, el Mas Corbella, situat al terme municipal d'Alcover (Alt Camp), però ja entrant a les muntanyes de Prades, per la vall del riu Glorieta i més concretament, al costat del seu afluent, el Micanyo, un riu tranquil d'aigües clares però poc cabal dins del qual vam poder mullar-nos els peus per atenuar la calor intensa. Al Mas Corbella vam anar-hi tota la meva família per celebrar, com fem cada any des d'en fa cinc -quan van ser les Noces d'Or-, l'aniversari de casament dels meus pares (54 anys ja de vida en comú!). Ocupàvem tota la casa rural, formada per dues vivendes independents, envoltades per un paisatge magnífic, en primer terme pels arbres gegants que donen ombra a la casa, després per un prat prou gran com per jugar a futbol o a d'altres esports de pilota, més enllà per la vegetació de ribera del riu (no es veu a la foto, això queda a l'esquena del que la feia) i al fons, la falda de la muntanya, no pas pelada sinó plena de vegetació. El silenci a les nits era absolut, i als matins, la piuladissa dels ocells era realment agradable, mentre el sol anava despertant la vall.
