Aquesta pregunta me la vaig començar a fer al principi de la crisi sistèmica que patim, perquè em resultava incomprensible que davant d'uns culpables tan clars d'haver-la provocada (especuladors del i amb capital financer, la banca com a institució...) i de la fallida clara dels dogmes neoliberals i, per tant, del model de vida i de desenvolupament dominant, no hi hagués una protesta social estesa i àmplia. La injustícia és tan evident que actualment estic més astorat que al principi del terrabastall. No sóc l'únic però també sé que som una minoria absoluta els qui no entenem la falta de reacció. El professor de la UAB Josep María Antentas comentava aquest fet l'altre dia al programa "La tarde en vivo" de Radio 5. Avui mateix un amic m'escrivia dient que els comentaris que sent al carrer estan més pendents dels fitxatges del Barça que de la pedregada que ens ha caigut i que ens caurà a sobre. Vivim en una mena d'anestèsia col·lectiva, un combinat de programació televisiva opiàcia i religió consumista barrejat amb un culte a l'esport-espectacle. Molt poca gent sap qui i què és l'FMI i molt poca gent s'adona que la democràcia on diuen que vivim és una màscara, una enganyifa. Potser no se'n volen adonar o, el que fóra pitjor, els és indiferent. No obstant això s'està gestant una cultura crítica amb l'anèmia mobilitzadora de sindicats, partits d'esquerra i entitats socials en general. Minoritària encara.
Bloc àmpliament dedicat al vi, entre altres comentaris personals de l'autor. Hi trobareu bones guies i referències de vins del país i de fora del país.
Útil per anar tastant...
La Plataforma per la Llengua és una entitat que té per objectiu garantir la presència de ple dret del català en tots els àmbits i a tot el territori de llengua catalana.
La vida expressada en forma de sublim poesia. Bloc de Victòria, d'altíssima qualitat literària, d'intima sensibilitat poètica. Si voleu un passeig per la pau i el plaer de la lectura, i el de la vida... entreu-hi.
Aquesta pregunta me la vaig començar a fer al principi de la crisi sistèmica que patim, perquè em resultava incomprensible que davant d'uns culpables tan clars d'haver-la provocada (especuladors del i amb capital financer, la banca com a institució...) i de la fallida clara dels dogmes neoliberals i, per tant, del model de vida i de desenvolupament dominant, no hi hagués una protesta social estesa i àmplia. La injustícia és tan evident que actualment estic més astorat que al principi del terrabastall. No sóc l'únic però també sé que som una minoria absoluta els qui no entenem la falta de reacció. El professor de la UAB Josep María Antentas comentava aquest fet l'altre dia al programa "La tarde en vivo" de Radio 5. Avui mateix un amic m'escrivia dient que els comentaris que sent al carrer estan més pendents dels fitxatges del Barça que de la pedregada que ens ha caigut i que ens caurà a sobre. Vivim en una mena d'anestèsia col·lectiva, un combinat de programació televisiva opiàcia i religió consumista barrejat amb un culte a l'esport-espectacle. Molt poca gent sap qui i què és l'FMI i molt poca gent s'adona que la democràcia on diuen que vivim és una màscara, una enganyifa. Potser no se'n volen adonar o, el que fóra pitjor, els és indiferent.
