Seria per riure, si no fos pel dramatisme de la situació, que el Govern espanyol ens vulgui fer creure avui que el decret publicat al BOE d’ahir, pel qual des d’avui s’obligava els ajuntaments a no demanar crèdits per a finançar inversions, va ser un error. Aquesta és la justificació que la ministra Salgado ha trobat per a explicar que avui aquest mateix BOE allargui fins a finals d’any el termini perquè els ajuntaments puguin sol•licitar crèdits. Una explicació ridícula, per inversemblant. Una explicació preocupant, perquè, en l’hipotètic cas d’acostar-se mínimament a la realitat del cas, significaria que el govern central està en mans de persones que improvisen decisions de transcendència com aquesta, que afecta milers d’ajuntaments de l’Estat.
Però el més greu de tot això és que el Govern de Zapatero, en el seu afany de reconduir una política econòmica que ell mateix va plantejar de forma equivocada, faci pagar els plats d’aquests errors al graó més dèbil i maltractat de l’entramat d’administracions públiques que operen al territori espanyol.
Els ajuntaments hem patit una retallada molt important en els ingressos ordinaris. L’aturada de la construcció, i en general la crisi econòmica, ens ha minvat les fonts d’ingressos ordinaris. A aquesta crua realitat hi hem d’afegir una notable disminució de les transferències d’altres administracions. Per exemple, a Badalona, aquest any hem ingressat 9 milions menys per part de l’Estat, cosa que encara ens ha posat més difícils les coses. Estem fent replantejaments de pressupostos des de fa temps, i és possible que al final de l’any haguem retallat totes les partides en una mitjana del 30% respecte el que inicialment es va preveure. La situació, doncs, no és precisament fàcil per a desenvolupar la nostra feina com a administració més propera al ciutadà.
Sort que, almenys en el cas de Badalona, els crèdits previstos per a finançar inversions ja es van demanar fa dos anys, en la línia d'iniciar aquest tipus de tràmits per assegurar que, almenys una part important dels compromisos adquirits, tindria la qüestió financera resolta.
Però l’estocada final ha estat la que ahir ens va arribar sense avís previ, i que avui s’ha ajornat fins a la fi de l’any. Els ajuntaments, tradicionalment, han hagut de recórrer al crèdit per a finançar els seus plans d’inversions. I aquesta política els ha servit per anar arreglant carrers, obrint equipaments, i impulsant projectes de transformació positius per als ciutadans. A partir del gener de 2011, tot això serà molt més difícil si deixem de tenir la possibilitat de finançar projectes en les condicions de crèdit que els ajuntaments històricament han pogut anar assumint, tot i les dificultats.
Els ciutadans entenen que és l’hora d’ajustar els escenaris econòmics de les administracions. Els propis treballadors públics, malgrat les protestes, són conscients, en general, que calen certs sacrificis per a garantir l’estabilitat del sistema. Però aquest camí de la tisora sense control pot tenir efectes negatius. De la mateixa manera que hi ha economistes que ja afirmen que la retallada de sous als treballadors públics perjudicarà l’economia (a partir de la senzilla relació de fets que suposa que hi hagi moltes més famílies amb menys ingressos, encara menys consum, encara menys producció, i per tant encara menys beneficis per a les empreses), també és cert que decisions com aquesta, que implica aturar molts plans d’inversió municipals, pot perjudicar moltes de les empreses privades (constructores, instal•ladores, prestadores de serveis, etc.) que, al cap i a la fi, són les encarregades de fer les obres, construir i mantenir els equipaments que els ajuntaments financem recorrent al crèdit de bancs i caixes.
Veámos: El gobierno del Estado "NUNCA" ha sabido adelantarse a los problemas. Nunca los ha visto venir (fianles de 2007.Nubes de tormenta,en el horizonte. ¿Nuestro Gobierno.? "España es el País que más ha crecido,de la zona Euro". Y...¡Muy bién,grácias.! Entretanto, las grandes obras -en infraestructuras mastodónticas- seguían multiplicándose y lo hacían, con la colaboración "impagable" (y nunca mejor dicho) de todas las Comunidades, sin distinción de siglas.Era inevitable: "La naturaleza humana,vigente."...
A la sombra de las Administraciones Comunitarias, las locales (Ayuntamientos). Y es que en tiempos "de vino y rosas": ¿Quién no se sube al carro de las grandes realizaciones.?...Era inevitable: "La naturaleza humana vigente"...
Entretanto nuestra..."base productiva de riqueza rápida" se comenzaba a desmoronar (la construcción) y en la misma proporción el consiguiente paro.Con todo; se seguía proclamando que España había hecho los deberes y que las cuentas del estado gozaban de buena salud...Se comenzó a incentivar un consumo que desde "la propia naturaleza humana,vigente", se nos decia, no debía decrecer...
Y entre tanto ¿qué ocurria en el seno de las Administraciones locales.? Pués más de lo mismo: Los macro-proyectos,las grandes obras y el endeudamiento llevado a límites suicidas (en medio del paro latente y generalizado) a pesar de "gestos": Plan ZP. Fiananc.compra vehículos.etc.etc.etc. Resumiendo: Ante el peligro y sabiendo nuestra falta de recursos: ¡Saltamos adelante, con dos co....., con perdón...
Los grandes economistas SIEMPRE terminan aproximándose a principios básicos,parecidos (salvando las distancias) y son los siguientes: Aquéllos colectivos que quieran prescindir del principio del crecimiento sostenido desde el própio ahorro,desde la própia capacidad productiva constante,desde una capacidad financiera que permita "nó más" de un endeudamiento proporcional,justificando que -su devolución- es y será posible. Aquéllos colectivos que quieran prescindir de la enseñanza que proporciona aquél núcleo familiar que sabe separarse de los tiempos de "vino y rosas". No estirando más el brazo que la manga, a pesar de que -aparentemente- "parezca" se quedan rezagados,en el crecimiento. Aquéllos colectivos que quieren prescindir y lo hacen (igual que nosotros)
de todo lo que anteriormente detallo. Luego; tienen/tenemos que pagar y pensar -para automasajearnos desde el flajelo indoloro- que tampoco será para tanto y que -alguien- lo acabará arreglando.Desde la "naturaleza humana, vigente..."
Yo creo que tenemos lo que nos merecemos,todos...Desde el Estado: ¿Podremos con todo.! desde las Comunidades: pués muy bién: ¡ yó más.! desde los Ayuntamientos: ¿ Y nosotros, porqué nó..? Y desde gran parte de la ciudadania que ha estado tomando un dinero fácil y -casi- regalado, sin preguntarse muchas cosas que debería haberse preguntado: ¡ Si se nos complican las cosas; yá saldremos del paso...! Y es que -amigos- "La naturaleza humana,vigente" debe evolucionar, a mejor...
Y mientras evoluciona: Badalona ocupa el lugar 25,dentro de los 50 Municipios más endeudas del Estado....