ferranfalco |
divendres, 21 de maig de 2010 | 08:26h
Ahir al vespre vaig participar en un acte amb pares i alumnat que acabava el seu cicle formatiu. Era una trobada que significava un punt i seguit en la vida d'aquests nanos. Havien aconseguit acabar amb èxit una part de la seva formació, i ara el moment de triar camins.
Els pares estaven més emocionats que els fills. Saben molt bé l'esforç familiar que representa haver arribat fins aquí, i són conscients del que a partir d'ara comença.
Els alumnes em van escoltar, en una breu intervenció que us trasllado sintèticament: que ahir calia que donessin les gràcies a tots els qui els havien ajudat, pares i mestres. Que fossin conscients del moment que vivim i que sapiguessin que ningú no els regalarà res. Que valia la pena preguntar-se què podien fer ells per la societat, i no què podia fer la societat per ells. Que fessin feliços als seus pares. Que es divertissin, però aprofitessin el temps al màxim.
Vaig marxar content de veure tanta gent feliç i orgullosa del camí fet. Vaig creure que em van escoltar i de fet, la majoria ho feren. Dic la majoria, perquè aquesta matinada la Guàrdia Urbana n'ha enxampat quatre trencant retrovisors als cotxes del carrer Orient. Hi ha gent que no és prou gran ni per divertir-se.
Per ser la primera notícia del dia, és una mala notícia. Com també ho seria si fos l'última. Malauradament aquest tipus de notícies van deixant de ser-ho perquè es van fent quotidianes, "normals"...
Però com en tot, no es pot carregar solament en els actors. La responsabilitat d'educar la canalla perquè esdevinguin persones adultes civilitzades, és deure dels pares. Les escoles han d'ensenyar i procurar que els valors que s'han d'aprendre dins el nucli familiar -sigui aquest del model que sigui- en surtin reforçats. Però això no passa a totes les cases ni a totes les escoles. He vist -perquè estic rodejada d'escoles- com tracten alguns pares els seus fills. I veient-los no m'estranya gens que després passin aquestes coses que ens expliques.
Per educar en el respecte per allò comú, s'ha de començar per respectar la "persona petita" que és el nostre fill. I d'aquesta mena de respecte, malauradament, no tots els nens i nenes en poden gaudir...per molt que alguns pares s'emocionin el dia que es graduen.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
Malauradament aquest tipus de notícies van deixant de ser-ho perquè es van fent quotidianes, "normals"...
Però com en tot, no es pot carregar solament en els actors. La responsabilitat d'educar la canalla perquè esdevinguin persones adultes civilitzades, és deure dels pares. Les escoles han d'ensenyar i procurar que els valors que s'han d'aprendre dins el nucli familiar -sigui aquest del model que sigui- en surtin reforçats.
Però això no passa a totes les cases ni a totes les escoles.
He vist -perquè estic rodejada d'escoles- com tracten alguns pares els seus fills. I veient-los no m'estranya gens que després passin aquestes coses que ens expliques.
Per educar en el respecte per allò comú, s'ha de començar per respectar la "persona petita" que és el nostre fill.
I d'aquesta mena de respecte, malauradament, no tots els nens i nenes en poden gaudir...per molt que alguns pares s'emocionin el dia que es graduen.