En aquest espai hi podreu llegir,
ordenades cronològicament i
classificades per tema, reflexions
breus de Josep-Maria Terricabras
sobre qüestions d'actualitat.
El Matarranya és una comarca situada al sud de la franja catalanòfona de l'Aragó, fronterera amb Catalunya -la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià-, el País Valencià -els Ports i el Baix Maestrat- i el Baix Aragó.
Els seus dos rius principals són el Guadalop a ponent i el Matarranya al centre, ambdós afiuents de l'Ebre.
Molts joves d'avui dia desconeixen la realitat del nostre país i el que ha patit aquest poble per a poder alçar la veu i aixecar el cap.
Tal dia com avui. El 19 de maig de 1960. Un grups de joves van desafiar les prohibicions franquistes i en el decurs d'un concert al Palau de la Música es vàren posar a cantar El Cant de La Senyera. Aquest esdeveniment que és conegut com els fets del Palau, va posar de manifest que el poble de Catalunya ja estava fart de tant menyspreu.
En els darrers anys s'ha parlat molt de restaurar la memòria històrica i tot ho hem centrat en recuperar els nostres passats que encara avui es troben en foses comuns. Molts avis i germans que no han estat localitzats mai. Doncs be, darrera aquest ultratge hi ha molt més que no podem oblidar i que no fa referència a fets de la Guerra Civil. El pitjor que li pot passar a un poble és prohibir el seu reconeixement intel.lectual, històric i existencial. Catalunya i els catalans vàrem patir moltes prohibicions i entre elles, la prohibició d'expressar-se en la seva pròpia llengua i cantar les seves cançons, els seus himnes.
Amb l'Estatut, la "democràcia", la Constitució espanyola i la mort del dictador, es va obrir una porta que mai es va acabar d'obrir. Sempre ha quedat a mitjes i sense voluntat per acabar de obrir-la de bat a bat. Ara, el Parlament de Catalunya, aprovava amb un 90% dels vots un nou Estatut. El nostre Estatut. Aquell que un mes de setembre es plasmava en un document que es debia refermar a Madrid i que mai es va fer. Les paraules d'un president de govern que mai ha tingut el reconeixement de Catalunya com a país en el seu full de ruta, ens ha anat donant llargues i més llargues.
Aquell nou Estatut, retallat, semblava que ajudaria a deixar enrera tot un passat i que, d'un cop, aconseguirem saltar l'obstacle. La imcomprensió del fet català que segueix instaurat a les crues espanyes ha deixat tot plegat en un carreró sense sortida. Un carreró pel que no podem donar mitja volta i que ens obliga a tirar pel dret.
Amb Tribunal Constitucional o sense, Catalunya no pot seguir així. Som la comunitat més endeutada amb un balanç negatiu de 22.000 milions d'euros i no ens deixen aixecar cap. Ens volen com ens tenen.
Molts joves d'avui dia desconeixen la realitat del nostre país i el que ha patit aquest poble per a poder alçar la veu i aixecar el cap.
