Dos novetats de gats vells i un clàssic de fa uns anys, això és el que he estat escoltant últimament. Serà que jo també em faig vell. Cinc anys és els que hem hagut d'esperar per tenir a les mans un nou treball dels xicots dolents del doom metal, Cathedral, sota el nom de "The guessing game". Dic això de "dolents" en el millor sentit del terme, doncs si hi ha una banda del gènere que té poc o cap respecte pel mateix és aquesta. Massa stoner, massa progressius, massa ells mateixos en suma, sempre hi ha qui no els troba bé. Jo ja fa temps que els vaig començar a entendre i aquest nou disc, que segueix la seva línia habitual de mentalitat oberta quant al rock en general, em sembla encisador. Per moments hom pensa que escolta a Black Sabbath, i de sobte es transforma en Beck. El millor, com sempre, el sentiment que desprenen, allò que els anglosaxons anomenen "groove".
Per la seva banda, Paradise Lost van en sentit oposat. Des que van decidir tornar al costat fosc del rock i el metall, i tornar a fer-nos tremolar amb la seva potent melangia, sembla que no hi ha qui els pare. Porten tres discs d'allò que sol anomena-se segona joventut i, com podreu endevinar, la combinació de la genialitat del inicis amb l'experiència d'un grup veterà dóna els seus fruits. "Faith divide us, death unite us" sona tant i tant bé com qualsevol doomita de pro pogués desitjar i demostra que seguint al peu de la lletra el seu propi estil no fa falta gairebé res més que bones composicions (i d'això els en sobra, pel que es veu). I adéu a l'electrònica per sempre més.
Per acabar, he rescatat un disc de Deteriorot que té deu anys però que gairebé sembla tenir-ne vint. Es tracta, de fet, del seu únic llarga durada (per ara, doncs sembla que preparen un altre), editat sota el nom de "In ancient beliefs". Si compare el seu so i les seves estructures amb els primers Incantation o Asphyx, no hi ha dubte que estem parlant d'un disc consistent i definitivament no apte per neòfits. Pur doom/death per penjats. Després d'escoltar-lo, això sí, puc dir que la seva fama és completament merescuda. En especial, ho dic pel que fa a les parts més lentes i pesades.
Que si que molt be,que un altre dia es vorem. Estic flipaa!!!!!!!!!!!!!