VilaWeb.cat
Cant al Ras
adasi | dilluns, 17 de maig de 2010 | 01:58h
A l'era me'n vaig cantant…
Per a segar bona palla.
Porte la corbella nova i la manta al cabàs

Quin terra més eixuta…
Els tarongers s'han assecat
De primer ens van prendre la costa
Ara és el Cabanyal!

Uns versets esparsos, barrejats, de colles i de veus, que fan del cant tradicional valencià una festa, a Massalfassar, a tocar de l'Infern, amb JV Frechina de mestre de cerimònies i un grapat d'esforçats voluntaris que han convertit aquell tros de l'Horta Nord en un dels referents indiscutibles del país, de Nord a Sud, pel que fa a la música, el tercer dissabte de maig. Quatre hores d'anar passant noms propis de la cançó, alguns que vénen del Nord, del Lluçanés, tota una taula de versadors i cants de la broma, i la resta gairebé del Sud, alguns de prescindibles, altres d'una qualitat exquisida: Urbàlia Rurana, alguns tocs de rondalla de popular, els Gojos de Pas de Quatre, Sant Ro-ro i el crac de les Maedéus, Toni de l'Hostal, la Romàntica, la tendresa de Tati de Godella, o la fantàstica versió d'Auisàs March que Eva Dénia ens va presentar anit, pels volts de les dues de la matinada, quan ja érem massa cansats per destriar el gra de la palla, quina versió tan excelsa. A més del mestre de mestres Botifarra i la seua troup…, n'hi ha molt i bo, en aquest Cant al Ras, una experiència impagable, creativa, popular, que una nit, un sol colp l'any, converteix l'Horta en un cultiu per l'art de cantar al ras. No sé si podrem exportar mai res, els valencians, però la iniciativa tombaria festivals internacionals, reponsables culturals, i programadors d'estiu dels nostres pobles, que cal ser molt burro per no adonar-se'n: com deia Dani Miquel, dalt d'un pi, hi havia un alficòs; passa un burro i li pega un mos!
Com que tenen un màxim de tres cançons, allò va ràpid, que la nit et deixa apamar la voluntat i l'ofici de joves i de madurs, pel que fa al cant popular i tradicional. Naturalment que els xiquets estaven cansats i volien tornar a casa, i els grans estàvem cansats, però això que ens ofereixen els dimoniots de Massalfassar paga la pena per tots costats, i et fa esperar amb avidesa la nova edició de l'any que ve, que ja serà la quinzena, compte!, de viure colps inoblidables tan farcits i tan vius.
De quina cosa no som capaços, els valencians. També, també.

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 4
Afegir-hi un comentari

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats