gràcies per la teva presència en tots els meus espais, encara que sigui amb retard. Sé que t'ho guardes tot per anar-ho mirant. A mi també m'agradaria molt conèixer Grenlàndia i tots aquests indrets tan freds. Tan diferents de la nostra Mediterrània. Milers de gràcies.
És un poema senzill i alhora no n’és gens. Són senzills l’estructura i el lexic, però és suggerent i ple d’aŀlusions i imatges. És aquesta barreja que el fa molt atractiu.
si funciona, tret de llegit per mi en veu alta, perquè el ritme en la lectura és vital i tal vegada és molt personal en aquest cas. Però bé, ha estat un exercici. Així me'l prenc. Gràcies, Shaudin.
Com ja he dit altres vegades, cada poema és un regal per a mi!! GRÀCIEEES!!! Ja saps que el tema ecològic em toca d'a prop, Anna Mª!! I aquests versos tan connectats amb la natura m'evoquen que ens costa estar contents amb ella: si plou perquè plou...si no plou perquè no plou...massa calor!! massa fred!! I no l'escoltem... i mira que ens parla. Potser ens vol cridar l'atenció: feu-me cas!! col·laboreu amb mi!! us necessito!! estic ferida!! Però la vida es va fent camí... Sí que tot és relatiu...més que no ens pensem...i potser segur també que a Groenlàndia tot és més clar i net; potser allà a la natura no li cal cridar tant l'atenció i sense voler enyorem la seva companyia sense sobresalts. Petons, Anna Maria, el poema i la foto m'han encantat!!
Com ja he dit altres vegades, cada poema és un regal per a mi!! GRÀCIEEES!!! Ja saps que el tema ecològic em toca d'a prop, Anna Mª!! I aquests versos tan connectats amb la natura m'evoquen que ens costa estar contents amb ella: si plou perquè plou...si no plou perquè no plou...massa calor!! massa fred!! I no l'escoltem... i mira que ens parla. Potser ens vol cridar l'atenció: feu-me cas!! col·laboreu amb mi!! us necessito!! estic ferida!! Però la vida es va fent camí... Sí que tot és relatiu...més que no ens pensem...i potser segur també que a Groenlàndia tot és més clar i net; potser allà a la natura no li cal cridar tant l'atenció i sense voler enyorem la seva companyia sense sobresalts. Petons, Anna Maria, el poema i la foto m'han encantat!!
milers de gràcies per l'estusiasme davant d'un poema tan senzillet. Ets molt benòvola. Pel que fa al contingut, crec que compartim les inquietuds en moltes coses. Crec que això ja fa temps que ambdues ho tenim clar. Petonets, Teresa.
Molt bonic, Anna Mª. tot i que m´ha costat, però no per críptic, sinó per una burrada de lector d´aquelles que em passan de tant en tant: Als primers versos he llegit més enlloc de mes. I llegia que el primer papa plorava, el cinqué papa encara més i el quart papa mès... No entenia res... Vinga donar-hi voltes... Ha ha ha huas huas huas!!!!!! A la fi s´han esvait els nuvols mentals... m´he fet un fart de riure i... el poema s´ha omplert de llum, tot i ser ple de núvols. I m´ha agradat molt.
No em satisfeia. Tota la tarda que hi dono voltes i al final ha canviat. Em semblava abusiu el vers de Groenlàndia. I finalment he fet més llarg el poema. En fi. Tampoc no sé del cert si serà la versió definitiva. De fet, no ho són mai. Sempre van canviant, encara que sigui poc. Gràcies, Pilar.
Molt bonic, Anna Mª. tot i que m´ha costat, però no per críptic, sinó per una burrada de lector d´aquelles que em passan de tant en tant: Als primers versos he llegit més enlloc de mes. I llegia que el primer papa plorava, el cinqué papa encara més i el quart papa mès... No entenia res... Vinga donar-hi voltes... Ha ha ha huas huas huas!!!!!! A la fi s´han esvait els nuvols mentals... m´he fet un fart de riure i... el poema s´ha omplert de llum, tot i ser ple de núvols. I m´ha agradat molt.
a mi m'hi agraden les "pols d'ales de libêl·lula mullada". un plany molt sentit i molt ecològic. (no és també perquè el temps és variable i no para de ploure, oi? : la pluja és en si primaveral: "pel maig, de sobte un raig"!) abraçada.
és perquè no para de ploure. Però no perquè plogui al maig, sinó perquè ha plogut a l'abril, i al març i al febrer i al gener. I va ploure al desembre i al novembre. N'estic ben bé fins el capdemunt!
Un poema molt bonic, però encara que en aquests moments es
parla molt del canvi climàtic, aquest ha existit sempre la terra és mou i totes
les generacions de alguna manera ens hem carregat la natura. Ara no recordo el
nom del lloc, el Tomàs Molina deia un indret que ara és plena muntanya fa molts
temps era platja. La terra es mou i potser nosaltres fem que encara es mogui
més rapida.
tens raó, Núria. Ara hi col·laborem massa, però canvis hi ha i n'hi haurà, perquè la natura i l'univers es mouen com tu dius. No són estàtics. El poema no va tant, en aquest cas, del canvi climàtic, sinó també de l'espera que estem patint tots aquí envers l'arribada de la primavera. Tothom està cansat, aquest any, de tanta pluja i fresca. La referència a Groenlàndia és perquè, en el món i en la vida, tot és relatiu. D'aquí el títol del poema. Gràcies, guapa.
Bonic poema. El canvi climàtic és un fet, i hores d'ara no se sap quan començarà la calor, tant pròpia d'aquestes latituds en aquesta època de l'any altres vegades. El clima està variant el seu compòrtament i la Terra sembla que es queixi a la seva manera (terratrèmols, volcans, huracans, sequeres extremes, inundacions...) del maltracte a que està sent sotmesa. Encara estem a temps de salvar-la!
PD: No he entès el tercer i quart versos. Ja em diràs.
Elies, el "primer papa" és sant Pere. I quan plou tant, no diem que és culpa de Sant Pere. Doncs en aquest cas, l'exercici retòric el fa plorar (precisament pot haver la doble interpretació, també el seu plor pot ser per pena del que està passant). Pel que fa al quart vers, parlo dels mesos de maig i d'abril que no ha parat de ploure. Ui, no pensava que fos tan críptic.
gràcies per la teva presència en tots els meus espais, encara que sigui amb retard. Sé que t'ho guardes tot per anar-ho mirant.
A mi també m'agradaria molt conèixer Grenlàndia i tots aquests indrets tan freds. Tan diferents de la nostra Mediterrània.
Milers de gràcies.
És un poema senzill i alhora no n’és gens. Són senzills l’estructura i el lexic, però és suggerent i ple d’aŀlusions i imatges. És aquesta barreja que el fa molt atractiu.
Gràcies, Shaudin.
Ja saps que el tema ecològic em toca d'a prop, Anna Mª!! I aquests versos tan connectats amb la natura m'evoquen que ens costa estar contents amb ella: si plou perquè plou...si no plou perquè no plou...massa calor!! massa fred!! I no l'escoltem... i mira que ens parla. Potser ens vol cridar l'atenció: feu-me cas!! col·laboreu amb mi!! us necessito!! estic ferida!! Però la vida es va fent camí...
Sí que tot és relatiu...més que no ens pensem...i potser segur també que a Groenlàndia tot és més clar i net; potser allà a la natura no li cal cridar tant l'atenció i sense voler enyorem la seva companyia sense sobresalts.
Petons, Anna Maria, el poema i la foto m'han encantat!!
Ja saps que el tema ecològic em toca d'a prop, Anna Mª!! I aquests versos tan connectats amb la natura m'evoquen que ens costa estar contents amb ella: si plou perquè plou...si no plou perquè no plou...massa calor!! massa fred!! I no l'escoltem... i mira que ens parla. Potser ens vol cridar l'atenció: feu-me cas!! col·laboreu amb mi!! us necessito!! estic ferida!! Però la vida es va fent camí...
Sí que tot és relatiu...més que no ens pensem...i potser segur també que a Groenlàndia tot és més clar i net; potser allà a la natura no li cal cridar tant l'atenció i sense voler enyorem la seva companyia sense sobresalts.
Petons, Anna Maria, el poema i la foto m'han encantat!!
Petonets, Teresa.
Gràcies, Pilar.
un plany molt sentit i molt ecològic.
(no és també perquè el temps és variable i no para de ploure, oi? : la pluja és en si primaveral: "pel maig, de sobte un raig"!)
abraçada.
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
Un poema molt bonic, però encara que en aquests moments es
parla molt del canvi climàtic, aquest ha existit sempre la terra és mou i totes
les generacions de alguna manera ens hem carregat la natura. Ara no recordo el
nom del lloc, el Tomàs Molina deia un indret que ara és plena muntanya fa molts
temps era platja. La terra es mou i potser nosaltres fem que encara es mogui
més rapida.
Una fotografia preciosa.
Petonets bonica.
El poema no va tant, en aquest cas, del canvi climàtic, sinó també de l'espera que estem patint tots aquí envers l'arribada de la primavera. Tothom està cansat, aquest any, de tanta pluja i fresca.
La referència a Groenlàndia és perquè, en el món i en la vida, tot és relatiu.
D'aquí el títol del poema.
Gràcies, guapa.
El canvi climàtic és un fet, i hores d'ara no se sap quan començarà la calor, tant pròpia d'aquestes latituds en aquesta època de l'any altres vegades.
El clima està variant el seu compòrtament i la Terra sembla que es queixi a la seva manera (terratrèmols, volcans, huracans, sequeres extremes, inundacions...) del maltracte a que està sent sotmesa.
Encara estem a temps de salvar-la!
PD: No he entès el tercer i quart versos. Ja em diràs.
Petons.
Ui, no pensava que fos tan críptic.
Una abraçada i moltísimes gràcies.