Tres poetes acarats davant la Desconeguda com tres hierofants. El misteri, el sagrat, la paraula, això és, la poesia com a litúrgia. O no. La solitud parlada o parlar la solitud. Recerca de l'absolut dins el no-res. O el no-res com a absolut. És el poema una simetria del subjecte? O és el poema la simetria de si mateix? Tres poetes escapçats que, en la veu de tres rapsodes i un músic, recorden el privilegi que posseïm de ser llenguatge. En el marc neomedievalista, modernista i neoclàssic del cementiri de Poblenou.
Amb aquest text i amb el títol Tria d'asos. Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Màrius Torres, és com es presenta el recital que demà diumenge, a les 7 de la tarda i al cementiri de Poblenou, es farà dins dels actes de Barcelona Poesia 2010. La Vinyet Panyella recitarà Espriu, El Xavier Garcia recitarà Màrius Torres i jo recitaré Rosselló-Pòrcel, tot i que després també recitarem poesia pròpia. A més l'Adrià Grandia ens acompanyarà amb la viola de roda.
Ja ho veieu, una vegada més la poesia a contracorrent. A l'hora que la ciutat estarà pendent del futbol, nosaltres serem al camp on realment es juga el partit més trascendent per dir que Espriu, Rosselló-Pòrcel i Torres són ben vius, perquè aquest és el privilegi que posseïm en ser llenguatge.
Amb aquest text i amb el títol Tria d'asos. Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Màrius Torres, és com es presenta el recital que demà diumenge, a les 7 de la tarda i al cementiri de Poblenou, es farà dins dels actes de Barcelona Poesia 2010. La Vinyet Panyella recitarà Espriu, El Xavier Garcia recitarà Màrius Torres i jo recitaré Rosselló-Pòrcel, tot i que després també recitarem poesia pròpia. A més l'Adrià Grandia ens acompanyarà amb la viola de roda.
Ja ho veieu, una vegada més la poesia a contracorrent. A l'hora que la ciutat estarà pendent del futbol, nosaltres serem al camp on realment es juga el partit més trascendent per dir que Espriu, Rosselló-Pòrcel i Torres són ben vius, perquè aquest és el privilegi que posseïm en ser llenguatge.
Gràcies
Bartra havia nascut el 1908. Per tant, des d'un punt de vista generacional la guerra civil els va marcar tots quatre, i per això hi ha manuals que els anomena com la generació de la guerra, però ja se sap que en això de les catalogacions encara hi ha molt per discutir.
No només Rosselló-Pòrcel va morir jove (1938), també Màrius Torres (1942). Tots dos van caure víctimes d'una de les malalties que més estralls feia en aquella època, la tuberculosi.
Una alternativa al futbol que no està gens malament!
Jo sempre he reconegut que llegeixo poca poesia, però En M Torres els dels pocs que m'han "arribat" (juntament amb l'estellés i el Ferrater)
Mireia (Racó de la Solsida)