No sé si recordareu que hi ha 10 persones
del Penedès que, el proper dia 1 de juny, tenim judici a l'Audiència
Provincial de Barcelona per un, segons la Guardia Civil i la justícia espanyola, delicte electoral comès en la jornada de
reflexió prèvia al referèndum de la Constitució Europea de l'any 2005. Bé, el
cas és que jo sóc una d'aquestes 10 persones, i busquem el suport de
persones compromeses, com tu.
La manifestació serà avui, a les 19.00 hores, a la Plaça de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
L'1 de juny, dia del judici, realitzarem una concentració davant de la mateixa Audiència Provincial.
Per capgirar el que ens envolta, cal treballar. I treballar és aportar el nostre granet de sorra per canviar l'ordre del poder. Perquè així no podem viure. I perquè l'horitzó és la llibertat complerta, aquella que dugui als pobles i a les persones cap a la seva independència.
Solidaris, solidàries, us hi esperem.
SEGUIM DIENT NO A L’EUROPA DEL
CAPITAL I DE LA GUERRALa manifestació serà avui, a les 19.00 hores, a la Plaça de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
L'1 de juny, dia del judici, realitzarem una concentració davant de la mateixa Audiència Provincial.
Per capgirar el que ens envolta, cal treballar. I treballar és aportar el nostre granet de sorra per canviar l'ordre del poder. Perquè així no podem viure. I perquè l'horitzó és la llibertat complerta, aquella que dugui als pobles i a les persones cap a la seva independència.
Solidaris, solidàries, us hi esperem.
El 19 de febrer de 2005 un grup de persones del Penedès vam manifestar-nos pel NO a la Constitució Europea, davant la discriminació que estàvem patint les persones i els col·lectius contraris al Tractat Europeu per l'adjudicació desigual d'espais electorals oficials on només es difonia el vot afirmatiu davant les altres opcions. Cinc anys més tard, el proper 1 de juny, jutjaran a l’audiència provincial a 10 penedesenques demanant 990 dies de presó i 18.000€ de multa.
En aquella campanya pel referèndum de la Constitució Europea, van tenir lloc multitud d’irregularitats comeses des dels poders de l’Estat, utilitzant tota la maquinària propagandística demanant obertament el vot pel sí. Fins i tot la Junta Electoral va recriminar i desautoritzar al Govern de l’Estat per haver iniciat una campanya, emprant diners públics, pressionant a la ciutadania a votar el sí. Aquesta situació va motivar que els periodistes de TV3 realitzessin una protesta que consistí en no signar cap de les informacions relacionades amb la campanya. El mateix dia 19 de febrer de 2005, dia considerat de reflexió, i també el mateix dia del referèndum, mitjans de comunicació van fer campanya obertament a favor del vot afirmatiu al Tractat europeu.
La farsa de la democràcia europea arriba fins a tal punt que a l’Estat francès, a Holanda i a Irlanda va guanyar el NO i es van acabar els referèndums d’un dia per l’altre. Finalment, la constitució europea va ser imposada pel consell de ministres d’Europa amb el nom de Tractat de Lisboa, posant en evidència una UE antidemocràtica que necessita una classe treballadora fragmentada, desmobilitzada, submisa, acrítica, poc formada i precaritzada. Una de les estafes més grans mai vistes als pobles i a la ciutadania europea.
Teníem motius de sobres aquell 19 de febrer. Ens vam rebel·lar davant les injustícies i vam sortir al carrer per cridar que estàvem en contra d’una Unió Europea que ens nega el dret a l’autodeterminació, que no reconeix el català com a llengua oficial, que manté un model de creixement insostenible ecològicament i consolida un sinistre individualisme liberal salvatge, sense garantir l’accés universal als drets econòmics, socials i culturals més bàsics. Creiem que no vam cometre un delicte, van ser crítiques lliures i insubmisses al sistema, exercint el nostre dret a la desobediència des de la democràcia directa. Però l’Estat espanyol, recorrent novament a la més superba de les arbitrarietats, amb la pretensió d’eradicar la força dels moviments socials que el qüestionen, torna a ser desigual en el tracte de situacions idèntiques.
Qualsevol pretext polític és idoni per reprimir-nos, en aquest cas a través de les penes multa. Aquesta condemna, a l’estar emmarcada en una via penal i no administrativa, en el cas del seu impagament és transformable per dies de presó. Cada dos dies de multa impagada equival a un dia de presó. La multa és una de les tantes eines que utilitza l’Estat per reprimir políticament. Ho intenta aconseguir amb la pressió policial-judicial (repercussions penals, socials, familiars, professionals, etc.) a la vegada que pretén absorbir diners per mantenir la seva maquinària repressiva en augment i minvar de recursos als moviments socials. Les penes multa, a més de ser correctors polítics, són marcadament classistes. Òbviament, qui té capacitat econòmica, menys veu afectada la seva llibertat, de manera que es dóna la “paradoxa” segons la qual compleix menys pena no qui menys delinqueix sinó qui més paga. Una criminalització de la pobresa en tota regla.
Però la contundència de la repressió estatal és el símptoma de la seva pròpia feblesa. Ens persegueixen perquè temen la capacitat de les nostres idees i la viabilitat dels nostres projectes. L’Europa de les multinacionals i els banquers, no és la nostra. NO ENS FARAN CREURE!
ABSOLUCIÓ ENCAUSADES PER DELICTE ELECTORAL!
Coordinadora Antirepressiva Penedès
Atentament