VilaWeb.cat
manelmora | dijous, 13 de maig de 2010 | 19:28h

Vull fer un petit -però sentit- apunt, en record de Màrius Torres, un gran poeta injustament poc recordat.  Aquest any en fa 100 que va néixer a Lleida, el dia 30 d'agost de 1910. Molt dotat, també s'estimava moltíssim la música. Per desgràcia, la malaltia se'l va emportar molt jove -només amb 32 anys- el 29 de desembre de 1942.   
El Fil d'Ariadna
no pot deixar de fer-se ressò d'aquesta efemèride. Sobretot, com s'escau, revalorant i recordant la seva obra. Una poesia que es mou en l'òrbita dels Simbolisme i on hi són sempre presents els temes de l'art i de la mùsica, però també, indefectiblement, de la condició humana, la natura i la mort. 
Em sembla que el millor homenatge és confegir un recull, no per breu poc intens, de les seves sublims paraules. 

In memoriam.

Anna Maria Villalonga, maig de 2010 


MOZART

    Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
         volar i somriure. 
També la nostra llei és una gràcia ardent,
     ala d'un ordre en moviment,
         ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
      però és música, viure!

(Gener 1941)



FINESTRA

Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha un cel clar,
sembla que voli endins de la meva alegria;
però si passa quan dins meu no hi ha un bon dia,
      ai, que lluny va!

(Maig 1941) 


ANIVERSARI

Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit.
O Pare de la nit, del mar i del silenci, 
     jo vull la pau -però no vull l'oblit.

(1 de setembre de 1942)  
Comentaris: 12
  • En record de Màrius Torres, per Anna Maria Villalonga
    numaga| Adreça electrònica | dilluns, 28 de juny de 2010 | 00:16h









    <!--
    /* Font Definitions */
    @font-face
    {font-family:"Cambria Math";
    panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
    mso-font-charset:1;
    mso-generic-font-family:roman;
    mso-font-format:other;
    mso-font-pitch:variable;
    mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
    @font-face
    {font-family:Calibri;
    panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
    mso-font-charset:0;
    mso-generic-font-family:swiss;
    mso-font-pitch:variable;
    mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
    /* Style Definitions */
    p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
    {mso-style-unhide:no;
    mso-style-qformat:yes;
    mso-style-parent:"";
    margin-top:0cm;
    margin-right:0cm;
    margin-bottom:10.0pt;
    margin-left:0cm;
    line-height:115%;
    mso-pagination:widow-orphan;
    font-size:11.0pt;
    font-family:"Calibri","sans-serif";
    mso-ascii-font-family:Calibri;
    mso-ascii-theme-font:minor-latin;
    mso-fareast-font-family:Calibri;
    mso-fareast-theme-font:minor-latin;
    mso-hansi-font-family:Calibri;
    mso-hansi-theme-font:minor-latin;
    mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
    mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
    mso-fareast-language:EN-US;}
    .MsoChpDefault
    {mso-style-type:export-only;
    mso-default-props:yes;
    mso-ascii-font-family:Calibri;
    mso-ascii-theme-font:minor-latin;
    mso-fareast-font-family:Calibri;
    mso-fareast-theme-font:minor-latin;
    mso-hansi-font-family:Calibri;
    mso-hansi-theme-font:minor-latin;
    mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
    mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
    mso-fareast-language:EN-US;}
    .MsoPapDefault
    {mso-style-type:export-only;
    margin-bottom:10.0pt;
    line-height:115%;}
    @page WordSection1
    {size:595.3pt 841.9pt;
    margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
    mso-header-margin:35.4pt;
    mso-footer-margin:35.4pt;
    mso-paper-source:0;}
    div.WordSection1
    {page:WordSection1;}
    -->


    CAMÍ DE SANT MAURICI


       A Espot, camí de Sant Maurici, en el paisatge pesa,
    majestuosa, l'ombra dels Encantats.


    Accentua el seu cant la tórtora salvatge, els núvols són més
    blancs, més esquerp el boscatge i més verges els prats.


     


    I l'aigua alegre del torrent que ens acompanya entona el
    mateix càntic, misteriós i greu,


    que l'ànima dels arbres. Les veus de la muntanya en l'alta
    soledat, en una llengua estranya parlen en nom de Déu.


     Ah, el joiós caminet! Jo també vaig pujar-hi un dia, sense
    amor, no guia, ni company. Volia abocar els meus dos ulls de solitari com en un
    gran mirall, tremoladís i vari, a l'aigua de l'estany.


     I vaig trobar que l'iagua de l'estany reflectia altíssim,
    sobre les clarors de l'espai, un color canviant i ple de melangia


     - com els ulls que els meus ulls somnien cada dia, però no
    troben mai.


     


                                                                                                                                                      
    Màrios Torres.

  • Ara sí !!!
    Mireia | diumenge, 16 de maig de 2010 | 11:08h
    Anna Maria ara sí que ja tinc localitzat el teu terser blog, et visitaré sovint!!

    Petons
  • Gràcies
    Teresa| Adreça electrònica | divendres, 14 de maig de 2010 | 13:11h
    Anna Maria, opino com la Núria.

    El nostre país es ple d'homes com el Marius Torres i en tots els àmbits. Saps quants músics hi ha que encara no coneixem de la talla de Mozart, Bach i de totes les èpoques,  de la nostra terra?? I resten a l'anonimat esperant ser rescatats del seu silenci...

    Persones com tu i altres ens els fan recordar i tenir present que som un gran país en tots el sentits... és emocionant comprovar de tot el que som capaços de fer.

    Gràcies, Anna Maria!! Que no faltin aquests records per aquests grans artistes catalans!!

    Teresa
    • A tu, Teresa
      Anna M.| Adreça electrònica | divendres, 14 de maig de 2010 | 13:54h
      les gràcies, per interessar-te per allò que jo, humilment, intento rescatar o, com a mínim, recordar encara que sigui breument.  
  • Gener del 41
    Maribel| Adreça electrònica | dijous, 13 de maig de 2010 | 20:41h
    Son curtetas pro plenas de sentiment de llibertat, m'agradat  las tres pro la de la oreneta, que bonica l'i trobat   " la finestra ". Gracias Anna.lo
  • En record de Màrius Torres, per Anna Maria Villalonga
    Núria Maymi| Adreça electrònica | dijous, 13 de maig de 2010 | 20:16h
    Anna,











    <!--
    /* Font Definitions */
    @font-face
    {font-family:"Cambria Math";
    panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
    mso-font-charset:1;
    mso-generic-font-family:roman;
    mso-font-format:other;
    mso-font-pitch:variable;
    mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
    @font-face
    {font-family:Calibri;
    panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
    mso-font-charset:0;
    mso-generic-font-family:swiss;
    mso-font-pitch:variable;
    mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
    /* Style Definitions */
    p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
    {mso-style-unhide:no;
    mso-style-qformat:yes;
    mso-style-parent:"";
    margin-top:0cm;
    margin-right:0cm;
    margin-bottom:10.0pt;
    margin-left:0cm;
    line-height:115%;
    mso-pagination:widow-orphan;
    font-size:11.0pt;
    font-family:"Calibri","sans-serif";
    mso-ascii-font-family:Calibri;
    mso-ascii-theme-font:minor-latin;
    mso-fareast-font-family:Calibri;
    mso-fareast-theme-font:minor-latin;
    mso-hansi-font-family:Calibri;
    mso-hansi-theme-font:minor-latin;
    mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
    mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
    mso-fareast-language:EN-US;}
    .MsoChpDefault
    {mso-style-type:export-only;
    mso-default-props:yes;
    mso-ascii-font-family:Calibri;
    mso-ascii-theme-font:minor-latin;
    mso-fareast-font-family:Calibri;
    mso-fareast-theme-font:minor-latin;
    mso-hansi-font-family:Calibri;
    mso-hansi-theme-font:minor-latin;
    mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
    mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
    mso-fareast-language:EN-US;}
    .MsoPapDefault
    {mso-style-type:export-only;
    margin-bottom:10.0pt;
    line-height:115%;}
    @page Section1
    {size:595.3pt 841.9pt;
    margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
    mso-header-margin:35.4pt;
    mso-footer-margin:35.4pt;
    mso-paper-source:0;}
    div.Section1
    {page:Section1;}
    -->


    No tinc paraules per descriure't ets un geni en tot. No
    pares, la teva creativitat és immensa com l'univers.



    Ho abastes tot. Ens ho expliques planerament com el teu somriure que no
    defalleix mai.



    Moltes gràcies sóc un amant d’en Màrius Torres de fa molt anys. I he cregut que no se li feia justícia. Però sempre el temps posa les coses el seu
    lloc i ara és el Temps d'en Màrius Torres.




    Un petó bonica.
    • Gràcies, Núria
      Anna M.| Adreça electrònica | dijous, 13 de maig de 2010 | 20:20h
      però no he fet res. Transcriure tres poemes i fer una petita introducció. Per favor! Només recordar un poeta.
      Petonets,
      Anna

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats