esduralacondemna |
dimecres, 12 de maig de 2010 | 17:01h
Cal suprimir el funcionariat com a tal. Suprimir els beneficis que tenen i al mateix temps alliberar-los del fet de ser la moneda de canvi dels governs incompetents, governs de funcionaris, per cert. Què vol dir que s'abaixarà el sou als funcionaris? A tots els funcionaris? Independentment del seu rendiment, de la seva poductivitat? Tant se val si el funcionari fa més hores que ningú per un sou de merda que si el funcionari està de baixa permanentment inventada i segueix cobrant de tots nosaltres? Que és una república socialista soviètica això, o què coi és?
I per cert, quina mena de missatge dóna això al país? Doncs està ben clar: que val més no esforçar-se per treballar, perquè no només no t'ho recompensarà ningú sinó que a sobre a la que vagin mal dades et tractaran igual que al gandul de tres taules més enllà que fa setmanes que no treu el cap pel despatx.
En fí, quina merda de país. (Ep, i jo no he estat mai funcionari, Déu me'm guard).
Vull dir amb això que no s'han de barrejar els temes: una cosa és la retallada de sous, i les seves causes pròximes i remotes; l'altra, els processos de selecció, adscripció i control (o més ben dit manca de control) dels funcionaris.
Tots dos són dos temes dignes d'un debat aprofundit. Però per separat, si us plau.
La situació és complicada: cal retallar la despesa pública per no estar tant endeutats però no es pot donar el missatge totalment erroni i maligne de que l'esforç no val per res i que tots som iguals. Els ganduls improductius haurien d'anar de dret al carrer i pels pencaires un bon aument de sou. I tots els funcionaris amb un contracte indefinit sense proteccions especials contra l'acomiadament.