Ja no és que la consulta de la Diagonal sigui un frau perquè no ofereix les mínimes garanties. Ja no és que, assumint que tiraran endavant malgrat això, ens puguem queixar de l'exclusió de l'opció C, que resulta ser una de les més valorades en sondejos a peu d'urna. Ja no és que resulti indignant que el sistema falli amb els diners que s'hi han abocat i els funcionaris que hi treballen. I ja no és que tot això sigui especialment greu perquè tenim la possibilitat de comparar-ho amb les garanties, les despeses, el bon funcionament i els resultats de les consultes sobre la independència fetes a prop de 500 municipis del país. És que, a més de tot, això, el futur exalcalde de Barcelona ens ha pres per imbècils i s'ha pensat que podria dissimular el seu estrepitós fracàs.
La Vanguardia no ha estat mai per a mi un model de mitjà de comunicacó, però la notícia que publiquen avui acompanyada d'un videoreportatge és d'aquelles que fan caure governs. Cal que Hereu surti urgentment a fer declaracions en un sentit o altre. O bé ha d'anunciar que es querellarà contra el diari per difamacions o bé ha d'admetre que la consulta és Can Pixa i que s'està fotent de tots els barcelonins i, per extensió, de tots els catalans.
I, lògicament, aquest no és l'únic mitjà que denuncia la presa de pèl. Vilaweb se'n fa ressò, l'Avui recull que Fernández Díaz assegura que algú l'ha suplantat, etc., etc. L'estafa resulta especialment dolorosa si tenim en compte els diners que ens està costant. I per acabar-ho de rematar, coincideix amb el dia que el seu cap suprem de partit, en ZP, decideix retallar un 5% el sou dels funcionaris perquè no hi ha diners.
A vegades, alguns representants polítics i alguns partits tiben tant la corda de la seva relació amb la societat que posen a prova els instints violents de la ciutadania més pacífica. Dignitat, sisplau! Dimissió fulminant!, que al cap i a la fi ja és tradició a cal socialista que el successor a l'alcaldia de Barcelona arribi a les eleccions prèviament designat i amb una mica d'experiència i avantatge en el càrrec.
I, lògicament, aquest no és l'únic mitjà que denuncia la presa de pèl. Vilaweb se'n fa ressò, l'Avui recull que Fernández Díaz assegura que algú l'ha suplantat, etc., etc. L'estafa resulta especialment dolorosa si tenim en compte els diners que ens està costant. I per acabar-ho de rematar, coincideix amb el dia que el seu cap suprem de partit, en ZP, decideix retallar un 5% el sou dels funcionaris perquè no hi ha diners.
A vegades, alguns representants polítics i alguns partits tiben tant la corda de la seva relació amb la societat que posen a prova els instints violents de la ciutadania més pacífica. Dignitat, sisplau! Dimissió fulminant!, que al cap i a la fi ja és tradició a cal socialista que el successor a l'alcaldia de Barcelona arribi a les eleccions prèviament designat i amb una mica d'experiència i avantatge en el càrrec.
Farà goig exercir el dret democràtic de fer fora als incompetents convictes.
No entenc el silenci de Xavier Trias i Jordi Portabella en tot aquest procés.
Atentament