esduralacondemna |
dimarts, 11 de maig de 2010 | 14:41h
Abans, fins no fa massa, trobava un cert interès en visitar la web del Salvador Sostres i veure quina en deia aquell dia. Hi deixava comentaris de tant en tant: alguns els publicava, d'altres els censurava sense seguir cap criteri gaire consistent. Aquests darrers mesos m'ha anat fent l'efecte que la qualitat i l'interès dels seus textos devallava intensament i així li ho vaig comentar un parell o tres de cops. No sé si es van arribar a publicar els comentaris, potser algun.
Bé, avui, tot i l'avorriment creixent, m'he tornat a mirar el seu web, i la cosa segueix pel mateix viarany. Encara està amb les inacabables referències al diari Avui i a les maldats de tothom excepte d'ell mateix. Segueix amb la retòrica carregosa plena de referències reaccionàries, d'estil rococó, manierista i empalagós. El que fa un temps em semblaven reflexions grolleres però ben dirigides ara em semblen boutades histriòniques d'un autoproclamat "enfant terrible" de provincia i vulgar sucedani local de Houellebecq. No sé per vosaltres, però per mi només manté l'interès més o menys sociològic de veure en directe la deriva d'un individu, des de posicions prosociates espanyolistes, a convergent pseudoliberal, a independentista carlí, a feixista local, a -aquesta s'està gestant ara mateix- a neo-Boadella exilat.
I jo, si no passa res d'extraordinari, no escriuré més sobre l'individu en qüestió.
Bé, avui, tot i l'avorriment creixent, m'he tornat a mirar el seu web, i la cosa segueix pel mateix viarany. Encara està amb les inacabables referències al diari Avui i a les maldats de tothom excepte d'ell mateix. Segueix amb la retòrica carregosa plena de referències reaccionàries, d'estil rococó, manierista i empalagós. El que fa un temps em semblaven reflexions grolleres però ben dirigides ara em semblen boutades histriòniques d'un autoproclamat "enfant terrible" de provincia i vulgar sucedani local de Houellebecq. No sé per vosaltres, però per mi només manté l'interès més o menys sociològic de veure en directe la deriva d'un individu, des de posicions prosociates espanyolistes, a convergent pseudoliberal, a independentista carlí, a feixista local, a -aquesta s'està gestant ara mateix- a neo-Boadella exilat.
I jo, si no passa res d'extraordinari, no escriuré més sobre l'individu en qüestió.
PS: I per cert, seguim amoïnats pels Registres.
