Un diputat del parlament valencià (les nostres fonts no ens han confirmat de quin dels dos partits espanyols que vegeten per allí) és atropellat per un camió d’una constructora que anava a condicionar el circuit de F1 i, tràgicament (açò ho suposem), es mor.
La seva ànima puja cap al cel, on sant Pere li dóna la benvinguda però li adverteix que, com que és una persona tan important (amb aquesta dada, queda descartat definitivament que puga ser FranSisco), podrà escollir lliurement entre el cel i l'infern. El diputat, diu, haurà de passar un dia en un lloc i el posterior a l'altre i tot seguit decidir on vol romandre per a tota l'eternitat.
El polític bipartidista del País Valencià decideix començar per l'infern, que resulta ser un indret ben confortable, amb uns grans camps de golf, ple de gent riallera vestida de frac. Junts, mengen llagosta i beuen xampany (que no pas cava!). El diable mateix resulta ser un paio divertit que no para d'explicar uns acudits excel·lents.
Al cap d'un dia, però, ve el torn de pujar al cel. Allí, el diputat hi toca constantment l'arpa i sura de núvol en núvol fins que sant Pere l'avisa que ja cal triar: el cel o l'infern.
El diputat (collons, a hores d’ara encara no hem esbrinat si era del pp o del psoe), tot i trobar el cel força agradable, afirma que se sentiria encara més còmode a l'infern.
Dit i fet: torna a baixar-hi però ara descobreix que és al mig d'un paisatge erm i gris, poblat per tot de desgraciats en parracs que no deixen de ficar la brossa que cau del cel en bosses d'escombraries...
El diputat se n'estranya: ‘com pot ser, si ahir hi havia llagosta i xampany i camps de golf?’ El diable i sant Pere li somriuen: "Ahir fèiem campanya electoral. Avui. a la fi ja has votat. Benvingut al paradís bipartidista del capitalisme occidental!".
