Darrere dels esplais hi ha una ideologia, una visió, una voluntat de servei. No es vol aplegar la canalla per entaforar-los davant d'un televisor ni per fomentar en ells la violència. Aquesta ideologia, juntament amb una experiència personal positiva que es vol proporcionar també als altres, deuen ser -crec- dos dels motius principals perquè molta gent jove i no tan jove del país es decideixi a dedicar hores i esforços a esplais, caus, colònies i altres activitats relacionades amb la mainada. Aquests joves duen a terme la seva activitat al marge de les seves conviccions polítiques personals i de les seves preferències en matèria de partits polítics. Per això cal anar amb molt de compte de no introduir certs debats partidistes en el col·lectiu, perquè és provocar enrenou allà on hi ha o hi hauria d'haver pau i harmonia.
Ahir em va sorprendre la notícia que el president de la Fundació Catalana de l'Esplai havia donat suport a José Montilla en la seva croada per defensar l'estatut. I em va sorprendre perquè vaig pensar que, o bé aquest senyor és un socialista declarat que deu algun favor al partit, o bé és un home absolutament ingenu al qual han fet caure en un parany evident. I sigui quina sigui de les dues opcions, totes dues són pèssimes per al col·lectiu de persones que treballa en o per als esplais o en qualsevol altra agrupació d'aquesta mena.
Tot i que algunes persones encara deuen pensar que defensar l'estatut és una qüestió de país, aquesta és una ingenuïtat que no ens podem permetre. Defensar l'estatut és una cosa que podia tenir sentit en un altre moment històric. "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" és un lema que forma part de la nostra cultura política més elemental, però hem de tenir present que els temps han canviat. Avui estem esperant amb candeletes la sentència del TC per fer un brindis a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, perquè serà el certificat de defunció oficial d'un cadàver que ho és de fa prop d'un any. Allò que abans era l'eina que ens havia de permetre obrir escletxes de llibertat, avui és una nova estaca que ens té a tots lligats. Si defensem l'estaca, ens posicionem.
Alerta, doncs, amb aquesta decisió del Sr. Gasó, perquè moltes persones miren de fer amb il·lusió la seva feina dins dels esplais sense barrejar-hi la política, però si s'hi introdueix el debat, no estic segur que les persones que el Sr. Gasó representa comparteixin aquest posicionament. Sorprèn que, quan el debat és posicionar-se sobre el dret democràtic de decidir, amb els valors que això comporta, algunes organitzacions del lleure dubtin de fer-ho i que, en canvi, ara es produeixi aquesta defensa d'un text que no és altra cosa que el salvavides d'un home i del seu partit. No hem d'oblidar que José Montilla, a banda de ser president de la Generalitat de Catalunya, és també del PSOE-C, un partit que es tornarà a presentar a les eleccions amb la intenció d'assolir el màxim nombre de vots possibles i que per a l'obtenció d'aquest objectiu provarà d'establir complicitats. Legítim, però partidista. Alerta.
Tot i que algunes persones encara deuen pensar que defensar l'estatut és una qüestió de país, aquesta és una ingenuïtat que no ens podem permetre. Defensar l'estatut és una cosa que podia tenir sentit en un altre moment històric. "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" és un lema que forma part de la nostra cultura política més elemental, però hem de tenir present que els temps han canviat. Avui estem esperant amb candeletes la sentència del TC per fer un brindis a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, perquè serà el certificat de defunció oficial d'un cadàver que ho és de fa prop d'un any. Allò que abans era l'eina que ens havia de permetre obrir escletxes de llibertat, avui és una nova estaca que ens té a tots lligats. Si defensem l'estaca, ens posicionem.
Alerta, doncs, amb aquesta decisió del Sr. Gasó, perquè moltes persones miren de fer amb il·lusió la seva feina dins dels esplais sense barrejar-hi la política, però si s'hi introdueix el debat, no estic segur que les persones que el Sr. Gasó representa comparteixin aquest posicionament. Sorprèn que, quan el debat és posicionar-se sobre el dret democràtic de decidir, amb els valors que això comporta, algunes organitzacions del lleure dubtin de fer-ho i que, en canvi, ara es produeixi aquesta defensa d'un text que no és altra cosa que el salvavides d'un home i del seu partit. No hem d'oblidar que José Montilla, a banda de ser president de la Generalitat de Catalunya, és també del PSOE-C, un partit que es tornarà a presentar a les eleccions amb la intenció d'assolir el màxim nombre de vots possibles i que per a l'obtenció d'aquest objectiu provarà d'establir complicitats. Legítim, però partidista. Alerta.
sinó consulteu-ho als esplais que formen part de federació si han participat en algun debat, si volem formar part d'aquest xou polític.
que en pensen les entitats de federació catalana de l'esplai?
Enhorabona, per Ginebra, em vau fer dentetes....una abraçada.