Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Aquest és el nom del llibre d'homenatge Vergés, que edità Petròpolis a petició de la Fira literària Joan Cid i Mulet de l'EMD de Jesús. El nom surt a partir de la famosa frase Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March, que va usar Vergés com a introducció al seu poemari L'ombra rogenca de la lloba: Jo sóc aquell queem dic Ròmul, romà, de gest cansat... Em vaig encarregar de la redacció del pròleg, i de buscar els autors que havien de fer cinc cèntims de les seues vivències amb la figura i obra del veterà poeta tortosí. Ha estat tota una fita per a mi, i he d'agrair la impagable col·laboració de l'editor Jaume Llambrich i del poeta canareu Tomàs Camacho, que han aconseguit fer un llibre d'homenatge ben emotiu. Hi han participat un total de 28 persones, que han expressat l'admiració pel mestre Vergés. Aquí tenim el podcast que va crear Jaume Llambrich per fer la seua presentació on line, amb la veu del propi Gerard Vergés: http://editorialpetropolis.blogspot.com/2010/04/presentacio-de-jo-soc-aquell-que-em-dic.html. En un proper apunt inclouré el pròleg. Quant al meu article, es tracta de l'apunt que vaig penjar aquí mateix al blog en motiu de l'homenatge blocaire que vam organitzar al setembre de 2008, que coïncidia amb l'homenatge que va rebre al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa, organitzat per l'amic i escriptor Jesús M. Tibau.
«Jo sóc aquell que em dic Gerard» 
