Aquest matí un senyor o una senyora ha agafat el telèfon i ha marcat el número de la famosíssima casa de subhastes Christie's. Per aquest mitjà, per telèfon, ha participat en la subhasta del dia i la seva participació l'ha convertida en històrica. Aquest persona anònima ha pagat 106'5 milions de dòlars --un 82 milions d'euros-- per l'obra Nude, Green Leaves and Bust, una pintura a l'oli que porta la signatura de Pablo Ruiz Picasso, realitzada el 1932. Pertany a l'època cubista.
Nu, Fulles verdes i Bust és el quadre més car del món.
Segons la llista que ens has enllaçat, Nude, Green Leaves and Bust de Picasso seria només el setè més car. I per què nassos els mitjans de comunicació "venen" la notícia així?
Suposo que deu ser el quadre més car pagat mai en una subhasta. A la llista hi ha dos preus, un com a "Adjusted price (in milions)" que entenc que és el preu total (imagino que les comissions, imppostos i demés) i l'altre com a "Original Price". Els 106'5 milions de dòlars del quadre de Picasso és el preu més alt assolit en subhasta.
Vés per on, ara no sé si he de canviar el títol de l'apunt...
"Adjusted price" és ajustat a la inflació, és a dir, a quant equivaldria avui dia el preu pagat en el seu moment. Coneixia la llista perquè la faig servir cada any en una activitat a l'institut, on els alumnes de 3r d'ESO, proveïts de bitllets de joguina, han de vendre i comprar les seves obres d'art (treballs que han pintat durant el curs) i comprovar, a la pràctica, quins són els factors que en fan pujar el preu: especulació, col·leccionisme, etc. Al final els passo un powerpoint amb els quadres reals que més cars s'han pagat, comparant els preus amb els dels fitxatges de futbolistes (perquè tinguin una referència).
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.
http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_most_expensive_paintings
Suposo que deu ser el quadre més car pagat mai en una subhasta. A la llista hi ha dos preus, un com a "Adjusted price (in milions)" que entenc que és el preu total (imagino que les comissions, imppostos i demés) i l'altre com a "Original Price". Els 106'5 milions de dòlars del quadre de Picasso és el preu més alt assolit en subhasta.
Vés per on, ara no sé si he de canviar el títol de l'apunt...
Coneixia la llista perquè la faig servir cada any en una activitat a l'institut, on els alumnes de 3r d'ESO, proveïts de bitllets de joguina, han de vendre i comprar les seves obres d'art (treballs que han pintat durant el curs) i comprovar, a la pràctica, quins són els factors que en fan pujar el preu: especulació, col·leccionisme, etc.
Al final els passo un powerpoint amb els quadres reals que més cars s'han pagat, comparant els preus amb els dels fitxatges de futbolistes (perquè tinguin una referència).