Joan Alcaraz |
dissabte, 22 de maig de 2010 | 01:33h
Fa ja uns quants dies que s'ha inaugurat a la capital catalana la nova Biblioteca Gòtic - Andreu Nin. El Gòtic, sincerament, m'hi sobra, per molt que m'agradi el barri -només segons com- i aquest estil. En canvi, trobo molt bé que el nou equipament es dediqui a la memòria d'un dels referents mítics de la política catalana, tristament fet desaparèixer a la Rambla l'any 1937 per agents estalinistes -amb la complicitat del PSUC d'aleshores- i després assassinat a les rodalies de Madrid.Nin i jo, doncs, ja tenim, finalment, la nostra biblioteca. Ell, pel nom -ni que sigui en part. I jo, perquè em cau molt a prop de la feina i també perquè aquest marxista heterodox és el protagonista del post més llegit de tots els que he anat publicant en aquest bloc fins ara. I ja fa molts mesos que encapçala el rànquing...
La nova biblioteca [www.bcn.cat/bibgotic], molt ben instal·lada, la trobareu a la planta baixa dels números 30 i 32 de la Rambla barcelonina, darrera del monument a Pitarra que hi ha a l'anomenada plaça del Teatre. L'immoble havia correspost a l'antic Gran Hotel Falcón, construït l'any 1879. A l'inici de la Guerra Civil, aquest establiment fou expropiat per Partit Obrer d'Unificació Marxista -el POUM, del qual Andreu Nin n'era el líder, sobretot després de la detenció de Joaquim Maurín-, que el transformà en la seu del seu comitè militar. Eren altres temps...
Durant el franquisme i primers anys de la democràcia, l'antic hotel va ser seu de la Fecsa, i a partir dels anys 90, degudament rehabilitat, es va convertir en l'edifici Rambla de la Universitat Pompeu Fabra. Ara, la nova biblioteca comparteix veïnatge, als pisos superiors de l'edifici, amb la prestigiosa Escola Superior de Disseny Elisava, adscrita a la UPF.
En fi, les transformacions històriques habituals. Però el que compta, sobretot, és l'homenatge que el nou espai representa a la figura d'Andreu Nin i Pérez, un dels símbols històrics de l'esquerra a Catalunya i Europa i també, segons com, de la llibertat. I no perquè ell fos el que avui dia entenem habitualment per un demòcrata, sinó perquè el seu segrest i posterior assassinat a mans d'agents estalinistes després dels coneguts Fets de Maig del 1937 en van fer, encara més, un referent.
Veiem com ho narra Georges Orwell -simpatitzant del POUM- al seu famós Homage to Catalonia:
"...el 15 de juny la policia va arrestar inesperadament Andreu Nin a la seva oficina. Aquella mateixa nit va fer una batuda a l'Hotel Falcón i va detenir tots els seus ocupants. El lloc va ser convertit immediatament en una presó, i, al cap de poc temps, es va omplir de presoners de tota mena".
Ara, els presoners som, pel temps que volem, usuaris de la més nova biblioteca que té el Cap-i-Casal. Jo en sóc i en seré un, i sobretot perquè l'equipament em cau ben a prop de la feina. Això em complau, com m'agrada que Nin -un polític intel·lectual- tingui un espai dedicat i culturalment valuós. Tot i que no sé ben bé si jo, als anys 30, hagués estat pròxim al POUM -més aviat sospito que no, malgrat el seu interès. I m'agrada també, especialment, que el post que vaig dedicar al polític, escriptor i traductor del Vendrell [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/51847] sigui el més llegit de tots els que he publicat fins ara.
En aquell apunt guanyador, hi denunciava l'estat de relativa deixadesa en què a mitjan 2007 es trobava la placa de la Rambla dels Estudis col·locada en record del lloc on els seus companys van veure Nin per darrera vegada. Ja fa temps que la van repicar de nou per tal que la seva llegenda sigui prou llegible, com jo mateix constatava [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/75911] en donar-vos a conèixer quins eren els posts més seguits del primer any d'aquest bloc, el 2007.
Aleshores, com podeu veure, Nin ja anava en tercera posició. Si d'alguna manera hagués contribuït a la restauració de la placa, me'n sentiria molt satisfet. Tot i així, ara he tornat a contemplar-la i tinc la impressió que l'erosió i la contaminació ja estan tornant a fer de les seves...
La nova biblioteca també configura un centre d'interès dedicat a la Rambla i a la història, els edificis, la literatura, etc., que n'han configurarat l'essència al llarg de la història de Barcelona. Proposa, en conseqüència, fer un passeig literari per tot aquest entorn. A l'interior, la instal·lació permanent La Rambla de les Lletres ens ofereix un seguit de textos literaris -entre els quals, un poema de l'amiga Neus Aguado- que ens evoquen la llibertat creativa que la mítica i tan popular avinguda ha anat inspirant.
Com a primera estrena, a la Gòtic-Andreu Nin hi he tret en préstec la complexa i molt inspirada Iberia, d'Albéniz. Un monument pianístic que interpreta la gran Alícia de Larrocha i que ja fa temps que tenia ganes d'escoltar amb calma. En el doble disc, s'acompanya les no menys interessants Goyescas, de Granados. No serà el darrer CD, llibre o film que hi llogaré de tant en tant.
I és que la cultura també és aquesta apropiació deguda... i una curiositat que no ha de deixar d'estimular-nos, ni ara ni mai.
Durant el franquisme i primers anys de la democràcia, l'antic hotel va ser seu de la Fecsa, i a partir dels anys 90, degudament rehabilitat, es va convertir en l'edifici Rambla de la Universitat Pompeu Fabra. Ara, la nova biblioteca comparteix veïnatge, als pisos superiors de l'edifici, amb la prestigiosa Escola Superior de Disseny Elisava, adscrita a la UPF.
En fi, les transformacions històriques habituals. Però el que compta, sobretot, és l'homenatge que el nou espai representa a la figura d'Andreu Nin i Pérez, un dels símbols històrics de l'esquerra a Catalunya i Europa i també, segons com, de la llibertat. I no perquè ell fos el que avui dia entenem habitualment per un demòcrata, sinó perquè el seu segrest i posterior assassinat a mans d'agents estalinistes després dels coneguts Fets de Maig del 1937 en van fer, encara més, un referent.
Veiem com ho narra Georges Orwell -simpatitzant del POUM- al seu famós Homage to Catalonia:
"...el 15 de juny la policia va arrestar inesperadament Andreu Nin a la seva oficina. Aquella mateixa nit va fer una batuda a l'Hotel Falcón i va detenir tots els seus ocupants. El lloc va ser convertit immediatament en una presó, i, al cap de poc temps, es va omplir de presoners de tota mena".
Ara, els presoners som, pel temps que volem, usuaris de la més nova biblioteca que té el Cap-i-Casal. Jo en sóc i en seré un, i sobretot perquè l'equipament em cau ben a prop de la feina. Això em complau, com m'agrada que Nin -un polític intel·lectual- tingui un espai dedicat i culturalment valuós. Tot i que no sé ben bé si jo, als anys 30, hagués estat pròxim al POUM -més aviat sospito que no, malgrat el seu interès. I m'agrada també, especialment, que el post que vaig dedicar al polític, escriptor i traductor del Vendrell [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/51847] sigui el més llegit de tots els que he publicat fins ara.
En aquell apunt guanyador, hi denunciava l'estat de relativa deixadesa en què a mitjan 2007 es trobava la placa de la Rambla dels Estudis col·locada en record del lloc on els seus companys van veure Nin per darrera vegada. Ja fa temps que la van repicar de nou per tal que la seva llegenda sigui prou llegible, com jo mateix constatava [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/75911] en donar-vos a conèixer quins eren els posts més seguits del primer any d'aquest bloc, el 2007.
Aleshores, com podeu veure, Nin ja anava en tercera posició. Si d'alguna manera hagués contribuït a la restauració de la placa, me'n sentiria molt satisfet. Tot i així, ara he tornat a contemplar-la i tinc la impressió que l'erosió i la contaminació ja estan tornant a fer de les seves...
La nova biblioteca també configura un centre d'interès dedicat a la Rambla i a la història, els edificis, la literatura, etc., que n'han configurarat l'essència al llarg de la història de Barcelona. Proposa, en conseqüència, fer un passeig literari per tot aquest entorn. A l'interior, la instal·lació permanent La Rambla de les Lletres ens ofereix un seguit de textos literaris -entre els quals, un poema de l'amiga Neus Aguado- que ens evoquen la llibertat creativa que la mítica i tan popular avinguda ha anat inspirant.
Com a primera estrena, a la Gòtic-Andreu Nin hi he tret en préstec la complexa i molt inspirada Iberia, d'Albéniz. Un monument pianístic que interpreta la gran Alícia de Larrocha i que ja fa temps que tenia ganes d'escoltar amb calma. En el doble disc, s'acompanya les no menys interessants Goyescas, de Granados. No serà el darrer CD, llibre o film que hi llogaré de tant en tant.
I és que la cultura també és aquesta apropiació deguda... i una curiositat que no ha de deixar d'estimular-nos, ni ara ni mai.
És obvi que, en el cas d'Stalin, era un falcó i dels grossos... Gràcies pel comentari.
Si en Felip Puig o l'Artur Mas l'associen al sobiranisme no em sorprendré gens, perquè coses pitjors s'han vist: els idiotes no tenen fronteres. Definitivament: no es pot esperar res de sensat provinent de Vilaweb: no me'n queda cap dubte. No en vull saber res més. I agraïré els comentaristes de l web nacionalista que passin. No els trobarem a faltar.
D'altra banda, Nin, en la seva valuosa i prou diversa trajectòria -no pas molt llarga, malauradament-, també va promoure el dret a l'autodeterminació dels pobles. Vegis "Els moviments d'emancipació nacional" (1935), per exemple.
O sigui que no em ric de la història ni de res -altra feina tinc! D'altra banda, els sobiranistes o independentistes també podem tenir interessos molt diversos, més enllà dels purament patriòtics. Segueixes prou el bloc com per saber que, en el meu cas, és així.
I no cal dir que la generalització sobre Vilaweb la trobo abusiva. És un entorn de coincidència transversal amb molta gent -des de Ramon Tremosa a Raül Romeva, posem per cas, entre tants d'altres. El que és clar és que jo no sóc cap mena de "soldat digital". Ras i curt: no escric al dictat de res ni al servei de ningú.
A Blogspot, per tant, també m'hi sentiria plenament lliure...
Atentament
Benvingut, en tot cas.
Atentament