VilaWeb.cat
theoreia | Poesia popular | dimarts, 4 de maig de 2010 | 13:20h



A voltes sóc  super-vident

dels txakres dels elements

i en la remor del dharma infinit

palpe els estigmes del nostre temps

 

Caigut a les albes d'Orient

he empés un signe permanent

als ulls tancats veig

penínsules a milers

i al cor obert un mantra sencer

 

A voltes sóc un bri d'herba més

en els cims dels elements

i entre el silenci de les veus

sent la força d'un nou tremp,

 

Petjant les sendes del Vent

he aprés a meditar ben discret

i porte per mandala

un crepuscle sense vel

que irradia la llum que no fereix

 


Comentaris: 2
  • ..//..
    rginer | dimarts, 4 de maig de 2010 | 17:52h
    La teva versió budista de la cançoneta de ben segur els agradaria molt a Birmània.
    Si aconsegueix el visat un amic monjo i pot venir a conèixer el món occidental durant dos mesos, li cantaré la cançó i evidentment traduiré la teva versió a l'anglès. Ara m'hi poso ! 
    • ºLº
      theoreia | dimecres, 5 de maig de 2010 | 10:15h

      Immens el Buda de l'aeroport que em vas enviar fotografiat en aquella simpàtica postal de viatge des del Sud-Est Asiàtic; em va encantar la novel·la "Siddharta" de Herman Hesse, llegida fa uns quants anys; recomanable la pel·lícula "Little Buda" de Bertolucci; es podrien fer altres versions alternatives de les cançonetes d'Obrint Pas; ja ens contaràs quines impressions d'endu el teu amic monjo d'Occident ;-)

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats