Vidres entelats, relliscades traïdores i paraigües que, farts de tenir sempre la mateixa forma, es rebel•len contra els seus amos. Canviem de mes però sembla que al maig també li agraden els dilluns de pluja, esperarem que no s’hi acostumi. Avui, una de Silvio. Bona setmana!:)
Em sembla que pels paraigües els dies de pluja són els únics que poden viure un cert alliberament, els únics dies que els deixem sortir dels armaris, dels calaixos i es poden estirar ampliament sota les gotes de la seva amiga pluja. Això sí, sempre sota el nostre poder inconscient. La comoditat de qui controla, però ja arribarà el dia que es facin forts i reivindiquin el dia dels paraigües lliures! I segur que seran dies de pluja com els que tenim i segur que llavors ja ens agradaran més els dies de pluja.
