I de cop, un sms m'obre un calaix que havia quedat
amagat en algun racó del cervell des de feia anys, més d’una vintena. Del
calaix en surt una cançó. I aquella lletra, que de petit amb prou feines havia entès,
recobra, ara, tota la seva força esperançadora...
UNA
VEU PER AL MÓN
Obrim serens
la nostra parla
als mil
parlars del món amic,
amb les
clarors d’un verb antic,
vora la mar i
al peu dels cims.
Durs al
treball, per terra
endins,
solquem el pla que volem lliure:
oberts a tots, viure i conviure.
Text: J. V. Foix / Música: Joan Lluís Moraleda
Nota: no he trobat l'arxiu sonor, però sí la referència discogràfica.
