Gemma C. O. |
dilluns, 16 d'agost de 2010 | 12:17h
Ostres Anna, penso com es devia sentir la teva mare i quan el va sentir i com a mare que també soc m'ha saltat el cor. Sí en Jordi l'hi posa música serà perfecta.
Le ceguesa elevada a la categoria poètica. És tot el que puc dir... M'he quedat sense mots, ni verbs, ni adjectius. M'he quedat... sense comentaris. MUUUUUUUUAAAAAAAAAA!
com a mare també que sóc, una mare sempre estima més els fills. O potser no és que els estimi més (això de la quantifició fa de mal dir), però sí que l'amor d'una mare envers els fills és la immensitat amb majúscules. La meva mare, mal m'està dir-ho, està molt feliç.
Ostres! Anna Maria, ho sento. Què dura pot ser la vida, i ho és de fet, tantes vegades, però almenys podem ajudar i alegrar les vides d'aquells que ens necessiten. Malgrat tot, ja tinc feta la cançó d'aquest poema, més o menys, me l'acabo d'inventar, ja en tinc la melodia i ara falta només l'acompanyament de la guitarra, una cosa senzilleta però, si et sembla bé. Ànims, cal tirar endavant. És un poema preciós. Salutacions, amiga
M'honores, Jordi, amic. Sí, la vida és dura per a tothom. La meva mare fa el cor fort, però està molt trista. Em sento molt feliç de pensar que el poema fos musicat i ella el sentís un dia... Ets fantàstic, Jordiet.
Anna Maria! Quina tendresa desprenen aquestes paraules! No hi ha res com una mare! Tenim sort de tenir-ne, encara. I fem bé de mimar-les perquè mai els podrem retornar tot l'amor que ens han donat. M'ha agradat molt el poema, gràcies per compartir-lo!! Petons!!
Que bonic i que tendre, que amorós! I quina manera més senzilla i grata en què llisca (vv. curts, rima el 3r.)! Moltes felicitats, pel poema i a tu i a la teva mare per tenir-vos.
quan l'he escrit. Per això parla de les "nostres rialles" i de que té "braços i ànimes". Les nostres, les de tots. Espero que t'hagi agradat de veritat. Petonets.
Com és de bonic i tendre, com de bé comunica l’amor de la filla. M’ha deixat una coseta a la gola que, ves, m’humiteja els ulls.
Donen vida!
una abraçada
Una abraçada,
Anna
M'he quedat... sense comentaris.
MUUUUUUUUAAAAAAAAAA!
La meva mare, mal m'està dir-ho, està molt feliç.
Segur que per la mama ha estat una gran injecció d'estimació i moral.
Felicitats!
La mama va estar molt contenta.
T'estimo
La gran
Ostres! Anna Maria, ho sento. Què dura pot ser la vida, i ho és de fet, tantes vegades, però almenys podem ajudar i alegrar les vides d'aquells que ens necessiten. Malgrat tot, ja tinc feta la cançó d'aquest poema, més o menys, me l'acabo d'inventar, ja en tinc la melodia i ara falta només l'acompanyament de la guitarra, una cosa senzilleta però, si et sembla bé. Ànims, cal tirar endavant. És un poema preciós. Salutacions, amiga
Em sento molt feliç de pensar que el poema fos musicat i ella el sentís un dia...
Ets fantàstic, Jordiet.
Quina tendresa desprenen aquestes paraules!
No hi ha res com una mare! Tenim sort de tenir-ne, encara. I fem bé de mimar-les perquè mai els podrem retornar tot l'amor que ens han donat.
M'ha agradat molt el poema, gràcies per compartir-lo!!
Petons!!
Petons.
Moltes felicitats, pel poema i a tu i a la teva mare per tenir-vos.
Espero que t'hagi agradat de veritat.
Petonets.