Les tradicionals mobilitzacions franceses de protesta van portar aquests dies una nova imatge pintoresca a la capital París. Gaire bé 1.500 tractors van desfilar per l'est de la ciutat com si d'una cavalcada agrícola es tractés, tot i que en aquest cas era per denunciar una baixa del cinquanta per cent en els ingressos dels conreus de cereals en l'últim any i un retorn als preus del blat als nivells de 1990. Un enfonsament d'aquest sector de caràcter globalitzat, tot i que la qüestió afecta més als pagesos francesos perquè aquest país és el primer productor europeu de cereals i el segon exportador mundial, després d'Estats Units.
A les pancartes que portaven penjades els tractors, es podia llegir 'Pagesos emprenyats' (Paysans en colère), 'Pelats com el blat' (Fauchés commme les blés), 'Cansats de ser plomats' (Marre d'être plumés) o 'Sarko, cap de vedella' (Sarko, tête de veau). La desfilada, per insòlita, va despertar més aviat la simpatia dels parisencs, que contemplaven el pas dels vehicles amb curiositat i fins i tot aplaudiments. Els conductors ja estaven advertits d'aquesta marxa de 48 hores del món rural i, el bon temps de la jornada, va acabar per convertir-ho en una espècie de pícnic a les places per on transcorria la manifestació.
L'eix central va ser la plaça de la Nació, després d'una volta per República i Bastilla, i allà es van succeir a la tribuna els diferents representants de la quinzena de federacions regionals que havien acudit a la cita, sobretot del nord del país, amb la coordinació de la Federació Nacional de Sindicats d'Explotadors Agrícoles (FNSEA). Amb aquesta acció, la FNSEA va aconseguir aixecar un cert corrent favorable davant del caràcter amb els qual se'ls sols identificar. I és que a aquest sindicat majoritari entre els pagesos se'l situa a la dreta i amb postures molt allunyades de la sensibilitat ecològica. El seu revers és la Confédération Paysanne, que va liderar l'altermondialista José Bové i que criticava, precisament, la FNSEA per la seva aposta per una agricultura intensiva.
El debat se centra sobretot en la Política Agrària Comuna (PAC), que la Unió Europea ha de revisar de cara a l'any 2013 i que els països nòrdics volen escapçar reduint l'actual quaranta per cent que suposa del pressupost comunitari. I, França, és actualment l'Estat que s'emporta més diners en raó de la PAC, en forma de subvencions directes als seus pagesos i ajudes a l'exportació. L'Estat espanyol n'és el segon. Per intentar convèncer els seus socis europeus i afirmar una voluntat mediambiental, el ministeri d'Agricultura va decidir destinar 1.400 milions d'euros d'aquestes ajudes (sobre 7.778 milions) als grangers, productors de llet i conreus biològics. Així els cerealistes, considerats com els aristòcrates del camp, perden a partir d'aquest any entre vuitanta i cent euros sobre els 350 que rebien fins ara per hectàrea com a subvenció. A més, les noves regles de Brusel·les els obligaran, a partir del 2012, a reservar el cinc per cent de la superfície a la natura en estat verge. Els afectats es queixen de què, aquests càlculs, es van fer fa dos i tres anys quan el preu el blat estava a 270 euros. Però, en aquests moments, ha caigut a 110 euros. Les pèrdues d'una explotació agrícola amb la redistribució del govern, diuen, són d'una mitja de 10.000 euros anuals.
Al costat de la tribuna de la plaça de la Nació es podia veure un cartell, amb unes espigues de blat i una barra de pa dibuixades i el recordatori que, en un any, el preu del blat ha disminuït el 40 per cent però la barra de pa s'ha mantingut al mateix preu. Dues dones sexagenàries i heptagenàries amb una vestimenta folklòrica van recitar una enginyosa diatriba contra els responsables polítics i també les grans superfícies comercials. Els manifestants provenen d'una població sociològicament conservadora i que, el 2007, va contribuir a la victòria de Nicolas Sarkozy. Alguna cosa deu estar passant perquè també s'hi girin en contra i deixin el president sol amb els grans lobbies.