Ramon Erra |
dimecres, 28 d'abril de 2010 | 20:49h
És un quadre que tothom coneix. Res més a dir, doncs. Però avui me l'he mirat amb uns ulls nous i hi he trobat nova simbologia, noves lectures possibles...
Les taronges dels tarongers (que alguns crítics d'art han dit que eren mandarines i doncs mandariners) m'han dut al cap, de seguida, el Palau de la Generalitat. He revist Samaranch difunt i tot de personalitats allà adorant-lo i els mossos de gala, amb espardenyes de betes. Després he pensat en Sant Jordi que mata el drac, però és Mercuri l'heroi del quadre, i no remata (es veu pacífic). Després he pensat en la gràcia per ella mateixa del temps de primavera. L'aprimament de la roba. La florida. La joia. La sensualitat. I no sé per què, he relacionat les Tres Gràcies amb el tripartit -no pas per la sensualitat dels seus líders- i Mecuri amb Mas, potser per anar sol i collir-se ell mateix la fruita. I Cupido sempre serà Cupido allà fent de les seves, entabanant incauts, formant estranyes parelles...Zapatero, potser? I la Venus, la Venus, no serà l'Estatutet, amb aquella aura que l'envolta... Lllavors he pensat en Cloris, mig transformada en Flora, que es vol treure de sobre Zèfir, el vent, el fred hivernal, la crosta (la de debò, no la del Joan). El quadre és optimista. Hi ha violetes, maduixeres, anèmones...però el jardí és ombrívol, no trobeu? Sí, definitivament, Cloris-Flora ha de ser el poble català en referèndum o en consulta o anant al camp del Barça.
Com era d'esperar n'has tret un bon suc d'aquestes taronges i el seu entorn... Penso si voldrà dir res el taronger amb 3 taronges que em van regalar ahir pels meus 43!! Salut i lletres ;-)
És un quadre que tothom coneix. Res més a dir, doncs. Però avui me l'he mirat amb uns ulls nous i hi he trobat nova simbologia, noves lectures possibles...
Felicitats.
No és la primera vegada. Ni serà la darrera...el forn no està per a coques!