Prepar el preludi del llibre del XII Festival de Poesia de la Mediterrània que tindrà lloc el dies 31 de maig, 1, 2 i 3 de juny a Palma i he començat a recollir definicions de "poesia" de les qual us faig un tast.————————————————————————————————————————————
Què és la poesia?
La poesia és la paraula que segueix ressonant quan ja no la sents.
La poesia és la celebració de la llengua literalment i en tots els sentits.
La poesia és l’art que succeeix cada vegada que llegim un poema.
La poesia és una passió i un plaer renovats sempre seguit.
La poesia és enigma i misteri fets lletra.
Si, com diu l’amic Pascal Quignard, els ocells són aire en estat sòlid, els peixos són aigua en estat sòlid, els llibres són silenci en esta sòlid, la poesia és música en estat sòlid.
La poesia és la veritat de la lletra i alhora el seu kamasutra de fruïcions.
La poesia és cohabitació, coexistència, convivència de sentits.
La poesia és un lector que llegeix un poema.
La poesia és cada vegada que llegim un poema una experiència nova de trinca.
La poesia és el calfred de la bellesa.
La poesia és redescobriment.
La poesia és bastir metàfores que ens ajuden a veure’ns i a veure el món.
La poesia és Homer quan escriu el mar color de vi.
La poesia és l’expressió de la bellesa per mitjà de paraules artísticament entreteixides.
Què és la poesia? Si no em demaneu què és, ho sé. Si em demaneu què és, no ho sé.
La poesia són paraules que fan música.
La poesia és narració d’històries, l’art de contar històries.
La poesia és, simultàniament, l’art de cantar i contar.
La poesia és un teixit de polifonies.
La poesia és transformar les paraules comunes i desgastades de la tribu en matèria màgica, fonda i enlluernadora.
La poesia és el poder benèfic de les paraules.
La poesia és la carn sonora.
La poesia és invenció de belleses.
La poesia és agafar paraules corrents i convertir-les en excepcionals.
La poesia és un catàleg inacabable de sensacions, de percepcions, de sentits, de perspectives.
La poesia és una altra vida.
La poesia és emoció en estat pur.
La poesia és llenguatge que brota: fresc, viu, bategant.
La poesia és commoure el lector, deixar-lo estorniat de calfreds de gust.
La poesia és el fet central de ma vida: que existeixquin les paraules i la possibilitat d’entreteixir-les, d’embullar, de culminar-les i transformar-les en poesia.
La poesia és allò que hi ha rere els versos.
La poesia és un tros de bellesa, o sia, un gaudi per sempre.
La poesia és la llengua quan et diu: el significat no és l’important; el que de veres importa, és essencial, és certa música, certa manera única de dir les coses. “Totes les arts aspiren constantment a la condició de la música.” (Walter Pater)
La poesia és una feina com la de l’amic i l’amat: pràctica d’amors e treballs, e llanguiments e plaers e consolacions.
La poesia és encendre un foc que congeli o fer caure una neu que cremi o viceversa.
La poesia és allò que fa que una determinada combinació de mots esdevingui un objecte verbal sense el qual sabríem menys del que sabem sobre nosaltres mateixos i sobre el món.
La poesia és revelació.
La poesia és una cabanya de roter, un palau o una pàgina tota plena de festes verbals.
La poesia és coneixement pur, i saviesa concentrada.
La poesia és cant, és cant, és cant.
La poesia és una pedrera dels somnis.
Parafrasejant Borges, em consider un lector. Com sabeu, m’he atrevit a escriure però crec que el que he llegit és molt més important que el que he escrit. Perquè un llegeix el que vol, però no escriu el que voldria, sinó el que pot.
La poesia és una quasi miraculosa felicitat.
La poesia és el mirall del temps.
La poesia és el plaer del mot que cerca el gust del lector, el gaudi verbal que persegueix LA FRUÏCIÓ mental.
La poesia no és un sentiment
La poesia no és un voler-ho ser i ja ho som
La poesia no és fàcil ni gratuïta
La poesia no és una subvenció de les institucions per publicar llibres il·legibles
La poesia no és prosa retallada
La poesia no és la parenta pobra
La poesia no és empudegar el món amb autocompassió