És inevitable pensar en un final d’etapa, en la descomposició d’un sistema, d’un règim, en veure la fermesa i extrema coherència d’uns jutges –valentia i coherència que no tenim i no n’hem tingut mai, els catalans-, i del PSOEPP que li dóna, amb mitja rialleta al rostre, cobertura, i no pas per impotència, sinó pensant i reconeixent que la magistratura constitucional i constitucionalista els hi està fent la feina que volien i no es veien en cor de perpetrar (...)
I enmig d’aquest sòlid front espanyol que ens instal·larà, jurídicament, en situacions preconstitucionals, tenim el club dels partits catalans. Dels ultraunionistes no en parlaré. M’interessa més centrar-me en aquest juguesca hipòcrita, en aquest negociat d’impotents que governa el joc català.
Que si signo, que si no signo, que si hi estic d’acord però no hi signo, que si tu no ho fos jo també, que si no entenem perquè ho fan...
Una comèdia, un sainet que els deixa nuets nuets, sense res ni al davant ni al darrera: amb la farsa en pública exhibició, i ells tan pagats sobreactuant i creiem que ens mamem el dit.
Quan això acabi, i déu sap com acabarà això, serà el moment, des del camp nacional, des del front de la fermesa, des del camp de la llibertat, caldrà, dic, demanar-los comptes: què penseu fer? Quin futur albireu pel país? Cap on voleu dur la neu?
Encara me’n ric del finançament i dels dissenys asimètrics, de la cogovernació d’Espanya entre catalans i espanyols, del concert econòmic, del no pactarem res que vagi contra Catalunya, del federalisme.
Senyores i senyors polítics en exercici –i espero que aviat retirats per la força impetuosa i massiva de les urnes- s’acaba el bròquil. Sí. Hi torno: s’acaba el bròquil.
Aquesta és la Espanya que hi ha i això és el que els pot oferir –engany, duresa, deslleialtat, humiliació-, a vostès que tant hi creuen. No res més.
No pateixin, no reaccionaran, no donaran –un cop més- la talla; ni en saben ni poden, ni volen!
I bon plofit els faça, tot plegat.
Ja s’ho faran. Per vostès serà el pollastre.
No pas per Catalunya. Més encara, som a pic de veure un espectacle impagable: com hi cau el vel. I com s’albiren, només, dos horitzons possibles: la genuflexió programada i consentida –vostès, tots vostès en són els reis; la vall plana i ampla de la llibertat per conquerir.
Apasiau.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
PD. En la foto veiem tres magistrats del Constitucional, amb grossos cigars, assistint als toros,a Madrid (tot plegat, d'allò més carpetovetònic). Un afegit, el de més a la dreta, d'ulleres fosques, en Ramon Fernández Arribas, és el líder històric de l'organització hipermajoritària de jutges, l'APM, i líder, doncs, i carismàtic, de la dreta judicial.
La resposta al conflicte? De moment molt tèbia, és clar. Però com aconseguim fer-la contundent? Ens quedem tranquilament en una posició contundent profilàctica i improductiva per minortària o intentem alguna cosa més?
Salut!
La primera resposta? en les properes eleccions catalanes, votant una candidatura veritablement sobiranista.
Segona, construir moviment social, criticar l'autonomisme inoperant, i presentar-hi alternativa tot generant discurs en tots els àmbits.
Pere
Dius temps de canvi, i em sembla que és cert... però sovint costa percebre'l, des de dins i sense perspectiva. Un exemple, jo no imaginava que internet pogués als anys 90 ser un factor central del segle XXI.
Quant a la resposta, la segona, no podrem construir un sobiranisme potent si mirem només a resultats maximalistes a curt termini i no allarguem (que no regalem) la mà a CIU i PSC.
Penso que ERC ha fet aquesta opció i si bé no s'ha aconseguit un pas federalitzant si que s'ha aconseguit, en contrapartida, evidenciar la voluntat negativa d'Espanya sobre la proposta catalana en aquesta línia.
Hem de tenir perspectiva! Ho dic perquè generar discurs i discurs sobiranista en tots els àmbits és important i fonamental, però la societat no passarà de l'autonomisme de CIU i PSC a la independència de la nit al dia i sense un procés gradual. Per això, penso que una posició contundent o "neta" és còmoda pels que som contundents en l'objectiu independència però en contrapartida també pot ser improductiva per assolir-la, ja que s'han de tenir presents, naturalment, els dos grans partits catalans.
Ens hem d'embrutar les mans! No penso que Catalunya passi de l'autonomisme a la independència sense somoure aquests dos partits, les seves màquines i posicions. S'ha de fer la feina "bruta" de passar la ideologia independentista de la marginalitat a la centralitat i no es pot fer sense passar per la centralitat i el govern que han ocupat i ocupen aquests dos partits, perquè sinó només tindríem una posició pura i contundent, sense ponts.
Hem de guanyar el futur a partir del present no al revés.
Un dia et vaig escoltar en la presentació del llibre (el resumit) sobre el Pallach, i em va donar al impressió que tenies, com tenia Pallach, aversió al dogmatisme, per això em sobta veuret en posicions polítiques maximalistes o dogmàtiques, mal que siguin indepes.
Salut!
En primer lloc, el llibre no és pas un resum de res. És una nova construcció, una nova mirada, esclar, a partir d'allò que vaig manufacturar fa 14 anys. Una nova ocasió per dir-hi la meva.
El que planteges està bé. És una aposta prou coneguda i que encara té trajecte per fer. És una opció respectable. No és la meva, però.
Respecte a si mantinc posicions maximalistes o dogmàtiques, no ho crec pas. Sóc un polític retirat però no inactiu, puc errar, només faltaria, però el que faig ho faig amb consciència i amb perseverança; i el que és més important: sé el que vull i cap on vaig.
I crec que el camí de construir una opció que alimenti moviments socials, una candidatura independentista real -ara, com se sap, l'independentisme no té presència viva, operativa, a la cambra catalana, només un aplec d'impotències i de renúncies-. Està clar que tot això, però, no és la solució de res, i que hi ha un camí llarg i dur al davant.
En resta, però, el convenciment que els que volem el mateix acabarem coincidint, bastint ponts, dialogant, i, fins i tot, governament, per Catalunya, per la seva llibertat. I a fi de bé, Jordi.
Pere
Estic totalment d'acord que s'acaba una etapa i que la impotència és el tret més destacat dels partits catalans i que Espanya no dóna ni vol donar més de sí.
Inevitablement s'obrirà una nova etapa perquè la sentència, arribi quan arribi, serà un retall i, per tant, esdevindrà una fractura. Ara bé, la nova etapa no serà fàcil, cal valorar-ho seriosament. Hi tindrem uns partits desacreditats, desorientats i sense alternatives, orfes de projecte nacional amb la paradoxa que tota alternativa passarà per la ruptura amb el marc constitucional. Es mouran els ciments de l'edifici català i bona part del mateix caurà. I enfront tindrem un sòlid edifici espanyol en estat d'alerta i ja sense màscares. Caldrà veure quin efecte produïrà això en la societat catalana i quin és el nivell i la força de la resistència i de les alternatives, que s'hauran de crear de nou, des de la runa de l'etapa acabada.
Pere
Ha arribat
l'hora de trencar políticament amb Espanya!
Els polítics botiflers catalans -tots- des de Ciu fins ERC i PSC, ja no diguem els d'Iniciativa fan el ridícul dia a dia a més no poguer!
Extret del Feisbuc:
Josep
M Comajuncosas
És genial, els del PSC pacten
(no s... Mostra'n més...é amb qui, ni amb el PSOE de fet, perquè
ja ha dit que ni parlar-ne) un "acord" amb la secretària o ves tu a
saber, i se la donen a la resta perquè se sumin a l'acord :D els de CiU
senten "acord" i correm-hi a fer-se la foto, els d'ERC senten "acord PSC
CiU" i correm-hi a sortir de la foto i llavors els de CiU a fugir-ne
igual. Els del PSC si volien un "acord" el podien acordar a porta
tancada amb tothom, ara van dient que la resta fa tacticisme, ells no?
ho han fet per res més que per a quedar com "els bons" d'una pel·lícula
de l'Ozores? què és això de plantar-los un escrit davant la premsa dient
als altres que "se sumin a l'acord"? tot és una farsa, no serveixen per
res, tot és gesticulació fictícia i impotència. Una pèrdua de temps i
energies immensa. Avui el Periódico posa "A POR TODAS" amb una foto del
Mas-Montilla al costat del Barça. Però es creuen que som
imbècils??????????????????????????????
Fa 3 hores
Sílvia Martínez
Sí,
es deuen creure que som imbècils,
Mas-Montilla no tenen res a
remuntar, i el que volen muntar.... s'ho poden confitar
PSC fa
campanya a CiU i Cíu, què fa?
-------------------------------------------
Pere
Ha arribat
l'hora de trencar políticament amb Espanya!
Els polítics botiflers catalans -tots- des de Ciu fins ERC i PSC, ja no diguem els d'Iniciativa fan el ridícul dia a dia a més no poguer!
Extret del Feisbuc:
Josep
M Comajuncosas
És genial, els del PSC pacten
(no s... Mostra'n més...é amb qui, ni amb el PSOE de fet, perquè
ja ha dit que ni parlar-ne) un "acord" amb la secretària o ves tu a
saber, i se la donen a la resta perquè se sumin a l'acord :D els de CiU
senten "acord" i correm-hi a fer-se la foto, els d'ERC senten "acord PSC
CiU" i correm-hi a sortir de la foto i llavors els de CiU a fugir-ne
igual. Els del PSC si volien un "acord" el podien acordar a porta
tancada amb tothom, ara van dient que la resta fa tacticisme, ells no?
ho han fet per res més que per a quedar com "els bons" d'una pel·lícula
de l'Ozores? què és això de plantar-los un escrit davant la premsa dient
als altres que "se sumin a l'acord"? tot és una farsa, no serveixen per
res, tot és gesticulació fictícia i impotència. Una pèrdua de temps i
energies immensa. Avui el Periódico posa "A POR TODAS" amb una foto del
Mas-Montilla al costat del Barça. Però es creuen que som
imbècils??????????????????????????????
Fa 3 hores
Sílvia Martínez
Sí,
es deuen creure que som imbècils,
Mas-Montilla no tenen res a
remuntar, i el que volen muntar.... s'ho poden confitar
PSC fa
campanya a CiU i Cíu, què fa?
-------------------------------------------
Pere
Va com va.
Pere