Un cop més, els mitjans de comunicació del règim han qualificat de fracàs els resultats de les consultes per la independència.
Aquells que no havien dedicat ni un breu a la més gran mobilització cívica de la història de Catalunya, dedicaven pàgines senceres a menystenir-la a partir del moment que la seva acció no pugués servir per donar-los publicitat que afavorís augmentar la participació.
Aquells que no havien dedicat ni un breu a la més gran mobilització cívica de la història de Catalunya, dedicaven pàgines senceres a menystenir-la a partir del moment que la seva acció no pugués servir per donar-los publicitat que afavorís augmentar la participació.
Aquells que no havien dedicat ni un breu a la més gran mobilització
cívica de la història de Catalunya, dedicaven pàgines senceres a
menystenir-la a partir del moment que la seva acció no pugués servir
per donar-los publicitat que afavorís augmentar la participació.
La seva campanya de boicot, d'ocultació i de manipulació informativa fa pensar que si el Col·legi d'Arquitectes o de Metges procedís amb el mateixa permissivitat que ho fa el Col·legi de Periodistes, Barcelona semblaria Grozni i s'hauria revifat la pesta negra.
No sé si era una anècdota o un acudit però s'explicava que en una ocasió, en una visita oficial, un home es va atansar a Franco i li va dir que ell per la seva feina viatjava molt i que no veia que la seva acció de govern fos gaire positiva. I diuen que Franco li va respondre "Usted lo que tiene que hacer es viajar menos y leer más los periódicos".
Si era un acudit és ben vigent.
Però el cert és que, qui en comptes de seguir-ho per la premsa hem tingut la sort de viure-ho en directe, sabem que les consultes han tornat a ser un assaig per pobles de la proclamació d'independència.
Negar-ho només s'entén que es faci des de les trinxeres de l'Espanya imperial o des del desconeixement. Entenem-nos: si a llocs com Manresa, Reus o Girona, la participació hagués estat d'un 40-50% no hi hauria cap motiu per no fer una proclamació unilateral d'independència aquest any mateix. I hem avançat molt, però potser encara no som en aquesta saó, potser caldrà esperar tres o quatre anys i empescar-nos alguna altra sublimitat com la de les consultes.
La premsa tornarà a callar fins el 21 de juny quan, sigui quina sigui la participació, ho titllarà de fracàs, dirà que l'independentisme està mort i peronosticarà el naixement d'una nova Espanya plural i oberta i...
Ells aniran repetint la seva lletania amb l'esperança que no ens apartem del seguici. El menysteniment els allunyarà tant de la realitat que quan se n'adonin que ja no hi som, serem tant lluny que ni tant sols podrem sentir els seu "Vuelvan, ar!"
Estic content perquè guanyarem i perquè ens hi anem acostant. Qualsevol que hagi tocat de peus a terra als doscents-onze pobles de la revolta democràtica del 25 d'abril ho pot compartir.
La seva campanya de boicot, d'ocultació i de manipulació informativa fa pensar que si el Col·legi d'Arquitectes o de Metges procedís amb el mateixa permissivitat que ho fa el Col·legi de Periodistes, Barcelona semblaria Grozni i s'hauria revifat la pesta negra.
No sé si era una anècdota o un acudit però s'explicava que en una ocasió, en una visita oficial, un home es va atansar a Franco i li va dir que ell per la seva feina viatjava molt i que no veia que la seva acció de govern fos gaire positiva. I diuen que Franco li va respondre "Usted lo que tiene que hacer es viajar menos y leer más los periódicos".
Si era un acudit és ben vigent.
Però el cert és que, qui en comptes de seguir-ho per la premsa hem tingut la sort de viure-ho en directe, sabem que les consultes han tornat a ser un assaig per pobles de la proclamació d'independència.
Negar-ho només s'entén que es faci des de les trinxeres de l'Espanya imperial o des del desconeixement. Entenem-nos: si a llocs com Manresa, Reus o Girona, la participació hagués estat d'un 40-50% no hi hauria cap motiu per no fer una proclamació unilateral d'independència aquest any mateix. I hem avançat molt, però potser encara no som en aquesta saó, potser caldrà esperar tres o quatre anys i empescar-nos alguna altra sublimitat com la de les consultes.
La premsa tornarà a callar fins el 21 de juny quan, sigui quina sigui la participació, ho titllarà de fracàs, dirà que l'independentisme està mort i peronosticarà el naixement d'una nova Espanya plural i oberta i...
Ells aniran repetint la seva lletania amb l'esperança que no ens apartem del seguici. El menysteniment els allunyarà tant de la realitat que quan se n'adonin que ja no hi som, serem tant lluny que ni tant sols podrem sentir els seu "Vuelvan, ar!"
Estic content perquè guanyarem i perquè ens hi anem acostant. Qualsevol que hagi tocat de peus a terra als doscents-onze pobles de la revolta democràtica del 25 d'abril ho pot compartir.
Molt interessant assenyalar el detall dels silencis previs i tanta portada i escarafalls ara.
Que diu el manual de mínima ètica periodística al respecte? Els hi ho hauríem de preguntar als mitjans i premsa que desinformen, però només perquè s'acabin de delatar. Per la resta, que espavilin, si es perden que ja ni s'hi veuen, ni ens veuen al seu abast..., no plorarem, no. Si un cas els convidarem a la revolta democràtica, però amb compromisos vigilats i explicitats...., que ja veiem.
Bona nit, Titot
Si hi penses una mica t'adonaràs del disbarat que has dit. I si hi penses una mica més, t'adonaràs de que la realitat és extremadament tossuda. Que per molt que tu t'estiguis davant d'un riu tot el dia concentrat, el riu continuarà baixant cap al mar i no tornarà enrera.
La societat catalana d'avui no vol, majoritàriament, la independència. La d'ací a 30 anys, ja ho veurem. Però abans de 30 anys, la independència de Catalunya serà només un castell fet a l'aire. L'aspiració fonamentada a una independència propera és una mentida pietosa per omplir tertúlies de cafè.
Us proposo que penseu en altres coses. Mireu de no frustrar-vos gaire. Va malament per la salut.
Dius que la societat catalana no vol la independència. Com ho saps? Que potser s'ha fet cap referèndum amb totes les garanties (és a dir, amb validesa legal i promoció suficient) perquè ho puguem saber?
O potser és que per a vosaltres democràcia significa il·legalitzar un 20 o un 25 per cent de tot un poble i negar-los el dret a vot perquè els "demòcrates" pugueu accedir al poder?
Dia a dia, moment a moment ... PROU !!!
La "morta" no fa més que fer la punyeta, oblidem-la d'una punyetera vegada.
"treballem única i exclusivament per l'estat català, i amb organitzacions catalanes"
----------------------
25 abril 2005
El nord de la nostra política
L'abril del 2004 l'actual president espanyol, Rodríguez Zapatero, afirmava que el nord de la seva política seria el de la solidaritat entre les diverses “regiones” espanyoles. Molt bé. Si el rumb de la seva acció de govern és aquest, caldrà contraposar-hi el nostre. Quin? És fàcil: el nostre nord ha de ser trencar amb Espanya deixant de banda els possibilismes d'entesa que sempre ens han portat a la ruïna.
Potser ja és l'hora de dir que no podem acceptar cap fórmula per encarar la regeneració política que ha de viure Catalunya que no tingui com a element imprescindible, repeteixo, el “trencar” amb Espanya. Abandonem els sentimentalismes ridículs i les “coses” que diuen que ens uneixen perquè, sincerament, tenim un tarannà més proper a la gent de Ginebra o de Milà que no pas amb un tipus de Toledo. Tot i no oblidant que amb una gent que ens roba els que ens estan robant no podem anar enlloc.
I això que dic no és intransigència, és sentit comú. Ni és arrauxament o radicalisme, és moderació i, si m'apureu, conservadurisme. Senzillament perquè volem conservar allò que és nostre. Ens cal començar a ignorar i menysprear qualsevol cant de sirena “imperial” amb música de sobirania compartida, solidaritat o federalisme.
El nord de la nostra política ha de quedar perfectament concentrat, per inversemblant que pugui semblar, en unes frases d'un home que no era precisament independentista però tenia seny. L'autor dels mots que segueixen és Joan Estalrich, secretari personal i mà dreta del que fou líder de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó: «Català, per molt que et costi, caldrà ser algun dia insensible, i dur, i venjatiu. Si no sents la venjança (la venjança depurada d'odi, restablidora de l'equilibri romput) si no sents la missió de castigar, estàs perdut per sempre. No oblidis, confien en la teva manca de memòria. No t'entendreixis, confien en el teu sentimentalisme fàcil. No t'apiadis, confien en la teva compassió, ells, els botxins».
Santiago Espot, 41 anys (2005)
Barcelona (Barcelonès)
President Executiu de Catalunya Acció
imagino que, en respondre'm, no tens en compte els condicionants i les característiques de les consultes sobre la independència.
A diferència dels referèndums dels que teniem referència, tant en aquest país com a nivell internacional, no han estat organitzats per l'ordenació vigent i per tant no es resolen en un canvi juridic relacionat. No sé si per tu això no és significatiu però per a mi és essencial. Com ho és el fet això comporta que no hi hagi una presència massiva constant i omnipresent en tots els mitjans de comunicació, des de sis, set, vuit mesos abans de la comtessa. Com ho és el fet que no hagi comptat amb el suport de l'erari públic pel que fa a inversió en publicitat institucional el la participació. En el referèndum de l'¡estatut (aquest que només compta amb el suport 36,18% dels catalans convocats a urnes, la Generalitat va destinar 8.000.000€ en publicitat directa i en va regalar 4.000.000 a cinc partits polítics perquè fessis la campanya que creguessin adient. Si aquests dotze milions els extrapolem a la part proporcional del pobles o ciutats comprovarem que la inversió en el referèndum de l'estatut en una ciutat com Berga multiplicava per 70 la que va fer Berga Decideix.
Com ho és el fet que els mitjans de comunicació espanyols i hispanocatalans hagin "tapat" una mobililització democràtica sense precedents a Europa, encapçalada per la societat civil, i no per partits.
Bé. A tu potser això no et diu res però a mi sí. Em diu que en cas que si a ciutats com Reus o a Girona, la participació d'un referèndum amb aquestes característiques i condicionants hagés estat del 40-50% voldria dir que es podria considerar que hi ha una majoria suficient per que el poble s'emancipés.
Si en unes consultes fetes amb aquestes característiques i condicionants a ciutats com Reus o a Girona, la participació d'un referèndum amb
aquestes característiques i condicionants hagés estat del 40-50% voldria que es podria fer un referèndum oficial. Però aquest referèndum hauria de ser un cop proclamada la independència per ratificar el procés o tirar-lo enrere. L'estat espanyol no té prou credibilitat ni pot oferir garanties democràtiques per a organitzar un referèndum d'aquest tipus.
Si a ciutats com Reus o a Girona, la participació d'un referèndum amb
aquestes característiques i condicionants hagés estat del 40-50% en aquestes consultes voldria dir que no semblaria que hi hagués d'haver cap impediment per iniciar el procés. Si pensaves que em referia que amb un 40-50% li donava legitimitat deminitiva, t'equivocaves. No anava per aquí, la cosa.
Això tampoc voldria que ho fessim. Al cap i a la fi nosaltres som més respectuosos amb els valors democràtics que no pas l'estat espanyol que mai s'ha atrevit a fer un referèndum d'aquestes característiques, per por que fos un precedent que acabés amb la segregació de Catalunya.
Et garanteixo que no em fa por cap frustració.
El que em faria molta mandra és creure en Espanya o ser alguns dels quarte enzes que encara queden que creuen en això del federalisme. Això si que em conduiria de dret a la frustració.
Potser actualment la majoria de catalans no son partidaris la independència, però tampoc es pot afirmar amb gaire rotunditat que la majoria de catalans són partidaris de seguir a Espanya.
I si no que aquest estat democràtic, el que prohibeix partits al País Basc, el que permet atemptats a seus d'entitats i partits al País Valencià, el que tanca diaris en funció de la ideologia, el que tanca repetidors en funció de la llengua; que aquest estat democràtic tan atado i bien atado convoqui un referèndum.
T'agraeixo l'interès i els consells per evitar que no em frusti i l'interès per la meva salut, però seguiré pensant en això. Ara mateix em frustraria haver de defensar aquesta herència del franquisme que és Espanya. Perquè jo quan parlo de democràcia em penso en el govern del poble, no en el relleu de franquisme.
Salutacions
Doneu-nos un cop de mà i fem que la participació sigui tal que els mitjans de comunicació no tinguin més remei que reconeixer l'èxit de la societat civil organitzada!
El 30 de maig, Sabadell Decideix!
Quan ho estava escrivint, havia inclòs en la frase l'u de juny però em quedava la frase massa embolicada i finalment ho he tret esperant que s'entengués l'idea.