449.312 persones (19,4% sobre el cens) constitueixen, fins ara -cal insistir-hi molt: fins ara; falten encara Sabadell, Mataró, Cornellà, Barcelona, etc.- el gruix del vot fidelitzat. Quan els partits fan enquestes o analitzen l'evolució dels seus resultats electorals solen parlar de vot fidelitzat per definir aquell perfil de votant amb el qual el partit pot comptar per molt malament que ho faci o per molt malament que vagin les coses. El resultat final en nombre de vots dependrà de nombrosos factors: una bona campanya, un bon candidat, uns adversaris dolents, etc. A Catalunya, 449.312 han dit que volen un estat propi. No és una enquesta. No és una estimació de vot ni un càlcul proporcional ni logarítmic ni psicotròpic ni ecumènic. Són vots emesos fins ara. I amb aquest cabàs així de ple, continuem caminant.
Com ja han comentat altres persones, el vot emès favorable a la independència, tot i haver abastat únicament un cens de 2,3 milions de persones, supera ja el vot absolut assolit per ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, que va ser de 416.355 vots. Això, d'entrada, ens permet demostrar de manera irrefutable allò que, d'altra banda, només amb mala fe i de manera interessada es pretenia negar: que el suport social a la independència va molt més enllà d'Esquerra. Els socialistes solen dir que la independència és minoritària perquè l'únic partit que en representa els interessos té els resultats que té. Ara qui torni a dir això es posarà en safata la rèplica perquè són dades objectives: 449.312 menys 416.335 són 32.977 persones i -tornem-hi encara- el procés de consultes no s'ha acabat. Per molt baixa que arribés a ser la participació a Sabadell, Mataró, Cornellà, Barcelona, etc, el vot independentista fidelitzat augmentarà encara més.
Què votarà el 2010 aquest perfil que vol la independència i que no vota ERC? No ho sabem. Això sempre depèn de l'oferta. Tanmateix, és fàcil deduir que bona part d'aquest vot correspon a persones que voten CiU, un partit que al llarg del procés n'ha deixat anar una de freda i una de calenta: des de dir que les consultes no porten enlloc fins a fer campanyes conjuntes amb ERC a favor del sí. Això pot haver fet que una part del seu electorat, aquella que no organitzaria la consulta però que davant de l'urna i havent de decidir optaria pel sí, no s'hagi mobilitzat prou.
Deixem-ho aquí per avui: el còmput de vot fidelitzat s'atura aquí fins que sigui el torn de Sabadell, però des del meu punt de vista aquest gruix és suficient perquè els partits que fins ara s'han mogut en l'ambigüitat apostin decididament per acabar d'arrossegar cap al corrent principal el vot independentista encara no fidelitzat, aquell que no votarà a les conultes però que ho farà al referèndum vinculant o que votarà a les properes eleccions en clau independentista, en funció del posicionament que els partits tinguin en aquesta qüestió de cara a una eventual -que no improbable- declaració d'independència el 2010 o el 2011.
Què votarà el 2010 aquest perfil que vol la independència i que no vota ERC? No ho sabem. Això sempre depèn de l'oferta. Tanmateix, és fàcil deduir que bona part d'aquest vot correspon a persones que voten CiU, un partit que al llarg del procés n'ha deixat anar una de freda i una de calenta: des de dir que les consultes no porten enlloc fins a fer campanyes conjuntes amb ERC a favor del sí. Això pot haver fet que una part del seu electorat, aquella que no organitzaria la consulta però que davant de l'urna i havent de decidir optaria pel sí, no s'hagi mobilitzat prou.
Deixem-ho aquí per avui: el còmput de vot fidelitzat s'atura aquí fins que sigui el torn de Sabadell, però des del meu punt de vista aquest gruix és suficient perquè els partits que fins ara s'han mogut en l'ambigüitat apostin decididament per acabar d'arrossegar cap al corrent principal el vot independentista encara no fidelitzat, aquell que no votarà a les conultes però que ho farà al referèndum vinculant o que votarà a les properes eleccions en clau independentista, en funció del posicionament que els partits tinguin en aquesta qüestió de cara a una eventual -que no improbable- declaració d'independència el 2010 o el 2011.
Els resultats agregats de totes les onades confirmen la transversalitat del vot independentista, ja que en els llocs on s'ha fet ja superen l'estricte vot d'Esquerra per prop de 33.000 vots, com bé dius. Però és el vot d'Esquerra de tot el principat. Si només al Barcelonès el 2006 Esquerra ja va treure més de 104.000 vots, la diferència seria de quasi 140.000 vots si es tingués en compte aquesta comarca.
Encara falten moltes poblacions, cosa que significa, com dius, que el nombre de vots per la independència només pot augmentar.
Per altra banda, cal remarcar que estem en un escenari dels més desfavorables: sense infraestructura, ni finançament comparables als d'altres referèndums, i en ocasions, com avisava en Partal, no fent les coses del tot bé. I tot i així, els resultats són aquests. Si les coses es fessin encara millor, i en millors condicions, el SÍ encara seria més nombrós.
Això confirma en vots de veritat el que apunten les enquestes més conservadores: hi ha més d'un 20% de catalanes i catalans disposats a votar independència, encara que no sigui un referèndum oficial, i més enllà de l'opció que votin en altres eleccions. Aquests, diguem, ja els tenim segurs. Ara cal consolidar l'altre 30% que deia que votaria SÍ en l'emquesta de la UOC, i que no ha votat ara. I també, assegurar-se que els que no hi estan a favor, que no ho vegin com un perill tot plegat i vagin a votar NO quan vegin que s'hi poden jugar el seu futur.
Molts fronts oberts, però cap d'impossible. I el millor de tot, els espanyols (els que manen, almenys) ho saben...
Si el tens i no el vulguessis publicar envia-me'l per correu ja que no n'he fet cap còpia i m'interessaria recuperar-lo. Gràcies.
Salvador Molins
-
Què és un català "pro actiu"?
-Un català pro actiu és aquell català que havent votat "Sí" a la Independència de Catalunya es decideix a fer tot el bonament possible segons les seves aptituds, temps i obligacions, per a fer de defensor o promotor de la Independència de la nostra nació: Catalunya.
El català pro actiu -per posar-li un nom- sap que amb les consultes no n'hi ha prou. Ara cal preparar el seu -nostre- poble per les eleccions del 2010.
El CATALÀ PRO ACTIU sap que només hi ha un vot útil per aquest 2010, el vot dirigit a qui de veritat defensi la Independència urgent de Catalunya.
El català pro actiu sap i fa saber a tothom qui té aprop que el debat i la pugna necessària no és entre Mas i Montilla o entre Ciu i Tripartit sinó que el debat útil i necessari és dependència i ruïna o independència i plenitud, perquè l'opció autonomista del Mas o del Tripartit no aportaran ni poder ni recursos per a Catalunya. Només la Independència ens donarà el poder i la clau dels recursos que necessitem per tirar endavant dins el món occidental amb eficàcia i catalanitat.
El català pro actiu s'hauria d'associar amb altres catalans pro actius per poder esdevenir un bon llevat ja sabut del 20% per fer fermentar tota la farina del 80% restant de la massa catalana i fer que així cada dia el nostre pa nacional i material sigui més bo.
Els catalans que ja hem votat "sí" hem de posar tots els nostres sentits en fer fermentar i créixer el coneixement i la catalanitat de tots els altres catalans que no han anat a votar per no masses motius que són fàcils d'interpretar.
Tenim una base del 20% assegurada i això és molt més del que molts ens podíem i ens podem imaginar.
Però els enemics de la llibertat de Catalunya estant a l'aguait i fan defallir la confiança de bons i humils catalans que tot hi haver votat "Sí" se senten sols i isolats davant l'allau de valoracions negatives sobre la participació i altres argúcies de l'enemic.
Us imagineu que aquests dies de Campanya anteriors a cada una de les consultes haguessin sortit de costat el Pujol, el Mas i el Puigcercós a les TV i a l'Avui i al Punt en un anunci de 1/4 de pàgina en blanc i negre o en color dient: "Tots els votants de Ciu i d'Erc aneu a votar a les Consultes en favor del "Sí" a la Independència de la nostra Nació comuna" Us imagineu el que hauria suposat una actitud així?!!!
Però els catalans pro actius saben que el primer que s'ha de comprometre amb la nostra Independència és cadascun de nosaltres, jo el primer!
Fem-nos pro actius! companys independentistes. Que les estelades grogues i blaves se sumin en aquesta nova etapa que ara comencem.
M'adreço a tu company Mir, tu que ets tan capaç i lluitador. Junts podem.
Salvador Molins, Berga (Conseller de Catalunya Acció)
El 30 de maig ens veiem a Sabadell. Tothom que hi conegui algú que en faci un membre actiu de la Consulta: que aporti, que col·labori, que dugui més gent, que aplegui vots...
PASSEU-HO!
Salut, Consulta i Independència!