Sort que, poc abans, al moment de sortir de l'avió, un noi de la tripulació ha respost a la meva salutació de comiat en català. Tant és, també. La qüestió és que arribo a l'estació de tren de Girona quan falten uns minuts per les cinc i haig de treure bitllet per Maçanet. El tren passa a les cinc i dos minuts. De les tres finestres habilitades, una està tancada i l'altra és per a distàncies mitjanes. Només hi ha una finestreta, doncs, però tan sols tinc dues persones davant meu. Res no ha d'impedir que pugui comprar el bitlletet. I, ves per on, al senyor que m'havia d'atendre se li encalla la maquinota diabòlica que li expenia els bitllets. Què us penseu, que l'altre funcionari que corria per allà s'ha desviscut per ajudar-lo o s'ha ofert a substituir-lo? Què va! No hi ha pressa! Ni que haguéssim de perdre el tren! O sigui que quan m'arriba el torn em dóna el bitllet i es mira la pantalla. I jo que m'avanço: “Sí, m'haig d'esperar a ¾; l'he perdut per la cua que s'ha format.” Impertèrrit. Benvingut a casa!
Fa temps que no compro diaris de paper, però com que ahir va haver-hi la consulta, penso que puc aprofitar per comprar El Punt. M'acosto a un quiosc. Se'ls ha acabat. Bon senyal, penso. Però Déu castiga el meu optimisme plantant-me davant dels ulls el titular de l'edició en castellà d'El Periódico: “Pinchazo soberanista”. Misèria, misèria i més misèria. Benvingut a casa!
Com que porto un dia d'hàbits alterats en el tema àpats, busco alguna cosa per berenar. Demano un cafè amb llet a una noia que no para de xerrar amb la seva companya de feina i que al cap d'un parell de minuts em pregunta: “Era un cortado, ¿no?” Definitivament, benvingut a casa.
Benaventurats, però, els qui tornen a casa i reben per totes bandes, perquè d'ells és el regne... Bé, d'ells serà o ells faran, més aviat, la república. Perquè un 20% de participació no és ben bé un “pinxassu”. I aquests titulars que fan riure es veuran, d'aquí a uns mesos, com el que són: intents desesperats de manipular la realitat, intents desesperats d'imposar una determinada visió de les coses, la que convé a una minoria. I aquesta minoria fa temps que està punxant. Qui és l'últim a riure's de la roda punxada de l'altre riu molt millor.
