Diumenge 25 d’abril de 2010 és un dia d’aquells per no oblidar mai. Un d’aquells dies que queda marcat a l’agenda de la vida. Participar del dret democràtic en la consulta sobre la independència de Catalunya va ser francament emocionant. Quants records em van venir al cap en pocs segons, quanta emoció continguda. Just en el moment de dipositar la papereta pensava en el molt que havíem avançat en els darrers anys. Tot això que passava aquest diumenge, fa no gaires anys era impensable, inimaginable.
Diumenge vas ser això, una jornada emocionant, especial i amb un punt d’històrica, de la qual en guardaré cada imatge i cada so viscuts. Com el silenci respectuós del moment de votar, silenci que li donava solemnitat, el posterior esclat d’aplaudiments o les cares d’il·lusió i de felicitat que vaig anar veient al llarg del dia a diferents pobles de la comarca. També guardaré amb orgull de país les felicitacions i els ànims dels observadors internacionals i, sobretot, crec que és de justícia reconèixer el lideratge decidit i exemplar de la societat civil a l’hora d’enfocar un assumpte de país.
Per a mi va ser un gran honor votar aquest diumenge a Reus.
La societat civil, lidera i dóna sentit cada dia a la nostra realitat democràtica i ens obre una porta, amb aquest acte democràtic, a un pas de gegant en la nostra història, al camí, que no té retrocés, a la llibertat nacional.
Gràcies a tots.
Felicitats President per l'exemple, per haver votat, sense complexos, com un ciutadà més en aquest Reus plural, obert i líder.
Ramon Tàpias