A les hores d'ara, sembla ser que l'entesa d'esquerres i
nacionalista encara està verda com una ceba. De moment, els dos fonaments del
possible pacte desfullen la margarida. Sens dubte han esperat a veure si el
PSOE els feia la gràcia del 3%, però finalment els ha tret un ull. Hi havien
posat massa esperances i qui envia no va.
Tot està en bajoqueta, però la necessitat és gran i el
llistó del 5% molt alt per a uns i massa a prop per a altres. Potser hi haurà
pacte el 2007, tanmateix sense gaire entusiasme per ambdues parts. Dues parts
que no esmenten, ni de passada, la incorporació d'ERPV a la possible aliança
electoral. Ja sabem que en aquests moments no és imprescindible, si més no per
nombre de vots, i de més a més la seua presència molesta tant a EUPV com al
Bloc. Si el pacte electoral arribava a rams de beneir, potser concedirien a
ERPV la mínima representació, perquè més protagonisme seria contraproduent per
a tots dos. No obstant això, participar-hi en millors condicions no dependrà
tant de la decisió d'EUPV i del Bloc, sinó de la capacitat d'ERPV per poder constituir,
com a mínim, una cinquantena de candidatures municipals. Si aquesta fita està
al seu abast, ni Bloc ni EUPV voldran que ERPV es quede fora de la unitat, ja
que aleshores els republicans podrien fer vida política al marge d'un pacte
unitari que, de nou, pateix l'incurable mal de la conjunturitis.
De sempre els valencians d'esquerres i nacionalistes ens
hem mogut angoixats per les conjuntures. El ritme polític el ballem en temps
present. Es fa política a la curta. No hi ha hagut mai un pla ben preparat i
coherent, inalterable fins a l'horitzó establert. Ara la prioritat és fer fora
el PP de la Generalitat Valenciana. Però si llevàvem aquest sant de l'altar,
quin posaríem en lloc seu? No pot ser ningú altre que J.I. Pla. I aquesta
opció, sincerament, és poc o gens engrescadora. Més i tot després que amb
l'estatut valencià el PSOE primara el pacte d'estat (espanyol) per damunt de la
possible convergència amb les forces diguem-ne, grosso modo, progressistes. Ha
donat carabasses al Bloc i a EUPV per casar-se amb el PP d'Acebes i Zaplana. Fet
i fet, el PSOE actua convençut que si hi ha pacte unitari, l'esquerra actuarà "responsablement"
i li donarà suport.
Potser caldria tornar-li la galtada. Si cal posem-li nom
a la revenja: Horitzó 2011. Posem per
cas que es fa la coalició. Se li diu al PSOE que han fet una olla on es couran
amb el PP que tant s'estimen des del 2007 fins al 2011. Mentrestant, es fa
pedagogia per demostrar que aquesta coalició és la vertadera alternativa democràtica
i d'esquerres al País Valencià, i que el PSOE és una còpia del PP. El PSOE té
quatre anys per fer penitència i redimir els seus pecats, de manera que
l'actual planura desapareix per donar lloc a una nova orografia. Així doncs, el
2011, si el PSOE ha fet bondat, si ha reconstituït la seua ànima d'esquerres -fins
i tot podria haver refet el PSPV-, llavors potser faria goig un pacte sostingut
per una coalició d'esquerres consolidada, coherent i en creixement. He dit potser.
toni! ací un lector que et llig a tots els avanç, i puc dir que sempre tens les columnes més interessants.
però de debò creus que cal esperar fins 2011 i deixar passar l'oportunitat de 2007? que creus que millorarà? De què es redimirà el pspv-psoe en quatre anyets?
mai com ara hi ha hagut una opinió generalitzada tan a favor de la unió de la esquerra del psoe al país valencià per normalitzar la situació democràtica valenciana d'una vegada per totes, i s'hauria d'aprofitar.
El més probable és que el PSOE no rectifique ni en quatre ni en vuit anys. Però es pot intentar construir una alternativa deixant-lo de parella del PP i menjar-se el seu tros. No és una tasca fàcil. Però crec que cal pensar a mitjà i llarga termini i no condicionat per les urgències. Cal anar amb compte de no repetir l'experiència del Pacte de Progrés de les Illes. Quatre anys de govern "progressista", esclafit i no sabem fins quan governarà el PP. I, ben mirat, el PSOE em sembla bessó del PP. No sé que guanyarem posant-los a manar. Acabarem a hòsties perquè el PSOE marcarà les línies polítiques, i la "coalició" -si es fa- combregarà amb les seues rodes molí, i després vindrà una gran decepció. I per la meua banda, tot i aquestes reflexions que faig a benefici d'inventari, si la futura "coalició d'esquerres" no posa en lletres ben clares que derogarà la llei de l'AVL i la dissoldrà per evitar la galleguització del nostre català, el dia de les votades jo em quedaré a casa o, si fa bo, me n'aniré a prendre l'aire a la serra.
Els d'ERPV han de tenir un treball constant, pacient i ben orientat.
Aquesta opció, la més neta al País Valencià, no pot plantejar-se per obtenir resultats ràpids. No és cap opció de marketing, ni compta amb el recolzament de sectors empresarials poderosos (ciment) als que tornar-los els favors.
Tranquilitat i paciència.
Mira que si hi ha una sorpresa!
El 2011. El 2011 plouran bitllets de 50 euros dos dies seguits en l'Horta i la Marina, les platges de Benidorm recuperaran terreny verge, i 'los socialistas valencianos' tindran un grapat de revelacions i es tornaran democrates.
Ara seriosament, Cucarella, va, digues el que penses en realitat...., va....
Jo sóc independentista, i no em fie ni un pèl dels espanyols, siguen de dretes, d'esquerres, federals, confederals, republicans, autonomistes i fins i tot anarquistes. O siga que en realitat, el que pense és que ja s'ho faran. Però de tant en tant també li val una opinió a benefici d'inventari. Per això he acabat l'article dient "he dit potser".
Cal entendre que un pacte de supervivència, que és el que en realitat seria aquesta coalició, no pot oferir res de bo per al País Valencià. És un pacte amb data d'esclafit abans i tot de signar-lo. Si acaba fent-se, no serà perquè els partits pretenguen consolidar una alternativa al PPSOE, sinó perquè, com insinuava a l'article, el Bloc no té assegurat ni de lluny el 5% per cent, i EUPV el té tan a la vora que l'arrossega cap a l'extraparlamentarisme. Qui juga per necessitat, perd per obligació, diu la sentència popular. I si el pacte es fa per necessitat de sobreviure, el fracàs és per obligació. Quan a ERPV, vista la cosa superficialment, no detecte que a hores d'ara, a poc més d'un any per a les eleccions, hi haja hagut un ascens significatiu de col·lectius locals. En aquests moments -i faig especulacions- potser no podrien presentar més allà de vint candidatures. O potser ni això. I seria una llàstima, i ho dic de debò, que ERPV perdera peu. Si el Bloc torna a quedar-se sol sense ningú que l'espente per la banda de l'esquerra i dels Països Catalans, la temptació d'ocupar l'espai d'UV podria deixar de ser una intenció reprimida.
Estic d'acord en que al PSOE-PSPV cal
deixar-lo coure en la seva pròpia salsa, però al pacte EUPV-Bloc també, doncs
es poden trobar els dos sense representació, encara que la meva predicció és
que no hi haurà pacte, una vegada més!!!. Des del meu punt de vista ERPV pot
trobar-se a llarg termini en una situació privilegiada. Malgrat els seus minsos
resultats a les últimes eleccions no deurien tindre pressa, efectivament l'horitzó
2011 o 2015 els el bo, només cal tindre paciència i fer les coses ben fetes,
tal i com remarca Cucarella l'objectiu d'ERPV crecque hauria de ser el segur sumant sense parar
independentment o aprofitant les eleccions.
La veritat és que aspirar a llevar al soterrador del Palau per posar-hi a l'ECG pla...!!!
Els d'Esquerra ¿Unida? i els del Bloc ¿Nacionalista? Valencià ni tenen cap gana de juntar-se. Pense que als del PCE veures en la mateixa taula que els de Bloc es dona angunia. A més cap dels dos no esperen la rebaixa del 5%, i així les coses, si els d'EU compten el que esperen tenir en les eleccions, si el BNV no els suma res significatiu, ja estan bé com estan. No els necessitaran per res.
Els del Bloc, estan desesperadets perquè els criden i asseure's en la taula per saber quines molles els donaran. Amb poc (la cadira per al Morera) es conformaran. Tants anys esperan entrar, si ara no hi entren...
Pots donar per assegurat que els d'ERPV tenen ja les 50 candidatures, així que tot i que els pese als d'EU i BNV, els veuran restant-los vots.
A hores d'ara EU i BNV saben que junts o separats, per poc que ERPV ho faça bé, pedran, EU els vots del sector nacionalista i el BNV els d'esquerres. I com que ho saben, estan nerviosos.
Mira que si ara l'aparició d'ERPV en el ventall d'opcions polítiques deixa a uns i a altres amb una ma darrere i l'altra davant!!
Doncs, això que dius...potser. El que seria del tot impresentable, després de tot, fora atorgar-los cap suport perquè son gent de no fiar...de ja fa molt de temps. Ara bé, el problema rau precisament en la incapacitat, si més no fins ara, demostrada pels partits d'esquerra i nacionalistes d'arribar a una entesa de llarga durada i seriosa, però per a això els caldria que tingueren ben clar qué és allò que cal prioritzar: El País. "El sencer és més que el partit. El país primer que tot", com diu en un article a l'Avui d'ahir que recomane llegir, Josep M.Ballarín: La Grandesa de recòrrer camins imposibles. pàg.24.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
toni! ací un lector que et llig a tots els avanç, i puc dir que sempre tens les columnes més interessants.
però de debò creus que cal esperar fins 2011 i deixar passar l'oportunitat de 2007? que creus que millorarà? De què es redimirà el pspv-psoe en quatre anyets?
mai com ara hi ha hagut una opinió generalitzada tan a favor de la unió de la esquerra del psoe al país valencià per normalitzar la situació democràtica valenciana d'una vegada per totes, i s'hauria d'aprofitar.
salut!
El més probable és que el PSOE no rectifique ni en quatre ni en vuit anys. Però es pot intentar construir una alternativa deixant-lo de parella del PP i menjar-se el seu tros. No és una tasca fàcil. Però crec que cal pensar a mitjà i llarga termini i no condicionat per les urgències. Cal anar amb compte de no repetir l'experiència del Pacte de Progrés de les Illes. Quatre anys de govern "progressista", esclafit i no sabem fins quan governarà el PP. I, ben mirat, el PSOE em sembla bessó del PP. No sé que guanyarem posant-los a manar. Acabarem a hòsties perquè el PSOE marcarà les línies polítiques, i la "coalició" -si es fa- combregarà amb les seues rodes molí, i després vindrà una gran decepció.
I per la meua banda, tot i aquestes reflexions que faig a benefici d'inventari, si la futura "coalició d'esquerres" no posa en lletres ben clares que derogarà la llei de l'AVL i la dissoldrà per evitar la galleguització del nostre català, el dia de les votades jo em quedaré a casa o, si fa bo, me n'aniré a prendre l'aire a la serra.
Aquesta opció, la més neta al País Valencià, no pot plantejar-se per obtenir resultats ràpids. No és cap opció de marketing, ni compta amb el recolzament de sectors empresarials poderosos (ciment) als que tornar-los els favors.
Tranquilitat i paciència.
Mira que si hi ha una sorpresa!
El 2011. El 2011 plouran bitllets de 50 euros dos dies seguits en l'Horta i la Marina, les platges de Benidorm recuperaran terreny verge, i 'los socialistas valencianos' tindran un grapat de revelacions i es tornaran democrates.
Ara seriosament, Cucarella, va, digues el que penses en realitat...., va....
Jo sóc independentista, i no em fie ni un pèl dels espanyols, siguen de dretes, d'esquerres, federals, confederals, republicans, autonomistes i fins i tot anarquistes. O siga que en realitat, el que pense és que ja s'ho faran. Però de tant en tant també li val una opinió a benefici d'inventari. Per això he acabat l'article dient "he dit potser".
Cal entendre que un pacte de supervivència, que és el que en realitat seria aquesta coalició, no pot oferir res de bo per al País Valencià. És un pacte amb data d'esclafit abans i tot de signar-lo. Si acaba fent-se, no serà perquè els partits pretenguen consolidar una alternativa al PPSOE, sinó perquè, com insinuava a l'article, el Bloc no té assegurat ni de lluny el 5% per cent, i EUPV el té tan a la vora que l'arrossega cap a l'extraparlamentarisme. Qui juga per necessitat, perd per obligació, diu la sentència popular. I si el pacte es fa per necessitat de sobreviure, el fracàs és per obligació. Quan a ERPV, vista la cosa superficialment, no detecte que a hores d'ara, a poc més d'un any per a les eleccions, hi haja hagut un ascens significatiu de col·lectius locals. En aquests moments -i faig especulacions- potser no podrien presentar més allà de vint candidatures. O potser ni això. I seria una llàstima, i ho dic de debò, que ERPV perdera peu. Si el Bloc torna a quedar-se sol sense ningú que l'espente per la banda de l'esquerra i dels Països Catalans, la temptació d'ocupar l'espai d'UV podria deixar de ser una intenció reprimida.
és una simple opinió, docte de cuina!
Estic d'acord en que al PSOE-PSPV cal
deixar-lo coure en la seva pròpia salsa, però al pacte EUPV-Bloc també, doncs
es poden trobar els dos sense representació, encara que la meva predicció és
que no hi haurà pacte, una vegada més!!!. Des del meu punt de vista ERPV pot
trobar-se a llarg termini en una situació privilegiada. Malgrat els seus minsos
resultats a les últimes eleccions no deurien tindre pressa, efectivament l'horitzó
2011 o 2015 els el bo, només cal tindre paciència i fer les coses ben fetes,
tal i com remarca Cucarella l'objectiu d'ERPV crec que hauria de ser el segur sumant sense parar
independentment o aprofitant les eleccions.
La veritat és que aspirar a llevar al soterrador del Palau per posar-hi a l'ECG pla...!!!
Els d'Esquerra ¿Unida? i els del Bloc ¿Nacionalista? Valencià ni tenen cap gana de juntar-se. Pense que als del PCE veures en la mateixa taula que els de Bloc es dona angunia. A més cap dels dos no esperen la rebaixa del 5%, i així les coses, si els d'EU compten el que esperen tenir en les eleccions, si el BNV no els suma res significatiu, ja estan bé com estan. No els necessitaran per res.
Els del Bloc, estan desesperadets perquè els criden i asseure's en la taula per saber quines molles els donaran. Amb poc (la cadira per al Morera) es conformaran. Tants anys esperan entrar, si ara no hi entren...
Pots donar per assegurat que els d'ERPV tenen ja les 50 candidatures, així que tot i que els pese als d'EU i BNV, els veuran restant-los vots.
A hores d'ara EU i BNV saben que junts o separats, per poc que ERPV ho faça bé, pedran, EU els vots del sector nacionalista i el BNV els d'esquerres. I com que ho saben, estan nerviosos.
Mira que si ara l'aparició d'ERPV en el ventall d'opcions polítiques deixa a uns i a altres amb una ma darrere i l'altra davant!!
Doncs, això que dius...potser. El que seria del tot impresentable, després de tot, fora atorgar-los cap suport perquè son gent de no fiar...de ja fa molt de temps. Ara bé, el problema rau precisament en la incapacitat, si més no fins ara, demostrada pels partits
d'esquerra i nacionalistes d'arribar a una entesa de llarga durada i seriosa, però per a això els
caldria que tingueren ben clar qué és allò que cal prioritzar: El País. "El sencer és més que el
partit. El país primer que tot", com diu en un article a l'Avui d'ahir que recomane llegir, Josep
M.Ballarín: La Grandesa de recòrrer camins imposibles. pàg.24.