Al Principat principal i català (net), totes les
enquestes atorguen representació parlamentària a la dreta xenòfoba explícita en
les properes eleccions; la implícita fa anys que en té. Podríem estalviar-nos
les paraules però avui no en tinc ganes. Utilitzades com a insults, “feixista”,
“racista” i “xenòfoba” són paraules que defineixen perfectament aquests i
aquestes que a les persones les valoren en funció del seu origen, del seu color
de pell i, fins i tot, de la llengua que parlen o de la religió que tenen. Per
a ells, els individus no existeixen i cada cop que un individu d’una “raça”
diferent a la seva fa quelcom que no s’adiu amb allò que el consens social
mana, tota la “raça” en qüestió n’és culpable. (Petit parèntesi: parlo de
“raça” tot i que els que m’envolten els diuen “aquesta gent”, “rumanos”,
“immigrants”, “moros”, “xusma”, “sudaques”... i ho faig al 2010 perquè és ara
que passa i aquest no és un àmbit formal asèptic sinó un de pensament crític,
de pensament al cap i a la fi). Continuem.
Que equivocats estàvem quan pensàvem que el racisme
vindria disfressat de radicalitat estètica. Com ens vam equivocar dibuixant
cap-rapats amb bats de beisbol obrint el cap a persones que no els agradaven!
No havíem revisitat la història europea correctament i fèiem cas de
l’espectacle més que del passat que ara es repeteix. El passat ens diu que cal
deshumanitzar la víctima, a qui se li atribuiran les malifetes estructurals
dels botxins a partir de petites malifetes concretes que ell faci. El passat
ens explica que el racisme i la xenofòbia no busquen l’extermini dels
“diferents” sinó objectius moderats com l’accés als serveis socials sense
competències innecessàries; la resta ja arribarà. El passat ens diu que l’odi
és més fàcil dirigir-lo cap als de la pròpia classe social convenientment
estigmatitzats que demanar responsabilitats als culpables de la pròpia misèria
o precarietat, menys encara si aquests responsables són qui mana.
I és que qui encenia els forns crematoris era “gent
normal”.
En veurem de tots colors. I això no ha fet més que començar.
Salut!
Aleix